L'ONU reclama 30.000 milions de dòlars anuals per pal·liar la crisi alimentària mundial

Des d'ahir dimarts, una quarantena de caps d'estat i de govern debaten a Roma les solucions a la crisi mundial dels preus dels aliments. La cimera, convocada per l'organització de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO, té doncs una feina de molta envergadura sobre la taula. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va obrir les conferències amb una demanda clara: que al 2030 s'hagi doblat la producció d'aliments al món per superar la crisi alimentària. La màxima autoritat de l'ONU també va exigir que es passi a l'acció i que s'aconsegueixi un consens pel que fa a l'ús de biocombustibles.

Moon va advertir que caldrà invertir 30.000 milions de dòlars anuals en els pròxims anys per abordar l'actual crisi alimentària, si es vol evitar que s'agreugi davant l'augment de la població mundial, que serà de 7.200 milions l'any 2015. Per això va instar els dirigents mundials a "actuar junts ara", però també amb mesures a llarg termini.

La dimensió del problema
El secretari general de l'ONU va recordar que al món hi ha 850 milions de persones que passen gana, i el Banc Mundial preveu que en els propers anys aquesta xifra augmentarà en 100 milions més si no es prenen mesures per evitar la crisi. "Tots vostès coneixen la gravetat i l'escala de l'actual crisi mundial", va afirmar Moon, destacant que "no hi ha res més degradant que la fam, especialment quan és obra de l'home, ja que alimenta l'odi, la desintegració social, provoca mala salut i un retrocés econòmic".

Tot i així, Moon va reconèixer que millorar aquestes perspectives "no serà fàcil, podria requerir un gran augment del suport financer, sovint en forma de subvencions i assistència material, no de préstecs".

Espanya aportarà 500 milions d'euros
En aquest sentit, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre ahir davant la FAO a posar en marxa un paquet de mesures per lluitar contra la crisi alimentària mundial, amb un pressupost de 500 milions d'euros fins el 2012, alhora que va proposar la celebració a Espanya d'una conferència de seguiment a la que té lloc fins demà dijous a Roma i en la que s' elaboraria una "Carta de Drets de la Seguretat Alimentària".