Què vol dir exactament això de decrèixer?

El decreixement és segurament un dels nous conceptes del món de l'ecologia que més inquietud i curiositat desperten. Després de més de dos-cents anys d'arrelat mite del creixement a les nostres societats, què vol dir exactament això de decrèixer?

Giorgio Mosangini, membre del Col·lectiu d'estudis sobre cooperació i desenvolupament, va ser l'encarregat de treure'n l'entrellat en la conferència de clausura de la Unipau, i va començar pel mateix nom: "El decreixement no és una ideologia ni un corpus teòric, més aviat és una provocació". Tot un començament explosiu.

I per continuar provocant, Mosangini va posar en qüestió dos dels pilars de l'actual ciència econòmica. Primer, el Producte Interior Brut (PIB): "com pot ser que aquest índex creixi fins i tot quan hi ha esdeveniments negatius com accidents de trànsit o desastres naturals?" es va preguntar. I després, el creixement sostingut: "És d'una lògica simple i incontestable que no es pot créixer infinitament en un món finit". De fet, segons els índexs d'empremta ecològica, la humanitat va superar a mitjans de la dècada dels 80 la capacitat de càrrega del planeta i avui en dia consumim i rebutgem com si visquéssim en un món una quarta part més gran que la terra.

Però això, com és possible? Doncs perquè després de mil·lenis de consumir energies renovables (sobretot solar i biomassa), la humanitat va descobrir les energies fòssils i va començar a gastar l'stock energètic guardat pel planeta. I en menys de dos segles ha aconseguit "fondre's" el producte de milions d'any d'acumulació. Els residus extres que això ha generat (sobretot CO₂, però també altres) van a parar a aquest planeta extra, que no és altre que el que heretaran les futures generacions.

Davant aquesta crítica frontal al mite del creixement sostingut, una sèrie d'autors -Nicholas Georgescu-Roegen, Ivan Ilich, Serge Latouche o Mauro Bonalti- des de diferents disciplines (economia, biologia o ecologia) han començat a construir una alternativa teòrica que "desmantelli els fonaments de l'economia ortodoxa". Del que es tracta llavors és d'adequar el nostre consum i producció a la capacitat de la biosfera, una decisió que al final haurem de prendre "sí o sí, doncs el planeta és el que és". El que proposa el decreixement sostenible és fer aquesta transició de forma ordenada i "aprofitar la crisi" per millorar les condicions de vida de tota la humanitat. "Perquè no podem perdre de vista -va recordar Mosangini- que el 86% dels recursos els consumim el 20% de la humanitat, la resta no consumeix ni la quota d'empremta ecològica que li correspondria".

El decreixement com a moviment social
A més de la pota acadèmica, en els darrers anys s'ha anat desenvolupant un moviment social als països més industrialitzats que ha posat l'accent en alguns dels aspectes que defensa el decreixement, encara que sovint no s'hagi identificat amb aquest terme. Mosangini divideix aquestes propostes en tres nivells, segons l'àmbit on incideix: l'individual -amb iniciatives com la "simplicitat voluntària", molt estesa a Amèrica del nord i que preconitza una reducció individual del consum,- la col·lectiva -com per exemple l'extensa xarxa europea de cooperatives de consum o les experiències municipals dels Transition towns a Anglaterra i de les Ciutats lentes a Itàlia, que tindrien una incidència local- i finalment les campanyes més polítiques, que cerquen una incidència social més àmplia, com la Marxa pel Decreixement que va recórrer una trentena de comarques catalanes el passat hivern.

Dins d'aquesta esfera de transformació, Mosangini va fer un esment especial a la lluita per una agricultura sostenible i no depenent del petroli i va destacar com Via Camperola -la coordinadora pagesa més gran del món- ja aposta per aquest model.

(P)

Els lemes del decreixement

Un dels llegats més coneguts del maig del 68 és la col·lecció de lemes que es van plasmar a les parets de la Sorbona. Encara que els decreixentistes utilitzin més internet que l'esprai també han elaborat frases brillants que ajuden a reflexionar sobre algunes de les seves reivindicacions:

"No es pot créixer infinitament en un planeta finit"
"El sistema capitalista ens fa viure en un món impossible"
"Amb l'era del petroli la humanitat ha deixat de viure dels interessos i ha començat a viure del capital"
"Per universalitzar l'estil de vida nord-americà caldrien cinc planetes"
"Si som en un escenari d'escassetat de material i energia n'hem d'utilitzar cada cop menys fins a adaptar-nos a la capacitat de la biosfera"
"Quan un mitjà tècnic sembla resoldre perfectament un problema anul·la el sorgiment de possibles alternatives"
"El primer pas del decreixement és la descolonització de l'imaginari"