De 2 a 4 trilions d'euros de pèrdues en capital natural. Aquesta és la primera xifra d'un ambiciós estudi impulsat per la Comissió Europea i el Govern alemany que pretén constituir "l'Informe Stern de la biodiversitat". De moment però, només s'han comptabilitzat els serveis derivats dels ecosistemes forestals i no serà fins a l'any 2010 que s'acabi el projecte. La comparació amb la crisi financera és inevitable: bancs i caixes han perdut "només" un bilió d'euros.
Diu la saviesa popular que si una qüestió afecta la butxaca, la preocupació augmenta exponencialment. Aquest principi també es compleix en els temes ambientals tal i com es va demostrar l'octubre de 2006 amb la publicació de l'Informe Stern. El fet que l'exresponsable del Banc Mundial, en un treball encarregat pel govern britànic de Tony Blair, afirmés que no actuar enfront el canvi climàtic suposaria afectar un 20% del PIB mundial mentre que fer-ho "només" suposaria un 1%, va suposar un punt d'inflexió en la percepció del problema.
La biodiversitat mentrestant s'ha convertit en la "germaneta pobra". Ho admetia la vice-presidenta de la UICN, Purificació Canals, en una entrevista a Sostenible.cat. Canals explicava que una de les seves lluites era equiparar el Conveni sobre la Biodiversitat (CBD) i el de Lluita contra la Desertificació amb el de Canvi Climàtic. Aquesta situació va portar al director de Medi Ambient de la Comissió Europea, Ladislav Miko, a plantejar-se tirar endavant un "Informe Stern de la biodiversitat". Amb el finançament de la Comissió i del Govern alemany es va triar a un personatge que "no fos un sospitós habitual de la causa ecologista" -en paraules textuals de Miko-. L'escollit per dur a terme aquesta ingent tasca ha estat Pavan Sukdhev, cap del departament de Global Market Bussiness del Deutsche Bank. Sukdhev ha admès, com a punt de partida, que el valor real és infinit però al mateix temps ha advertit de la necessitat d'abordar la qüestió per aturar la pèrdua de biodiversitat. "Mentrestant ningú continuarà tenint en compte les externalitats positives dels ecosistemes" ha afegit.
(P)
Primeres estimacions
El Congrés de la Natura de Barcelona ha coincidit amb l'inici de la segona fase de l'estudi The Economics of Ecosystems & Biodiversity (TEEB), en la qual s'hi sumen nous contribuents com el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Tanmateix, a la Conferència de les Parts (COP) del CBD a Bonn ja es van poder aportar els primers resultats. Miko explica que, de moment, s'ha limitat la valoració a vuit dels setze serveis ecosistèmics identificats. Aquests corresponen al sector forestal "ja que són els més estudiats".
En aquest sentit, les primeres estimacions situarien la pèrdua de capital natural entre els 2 i els 4 trilions d'euros anuals. Aquesta magnitud -potència de dotze- contrasta amb la crisi financera que es considera que ha suposat unes pèrdues d'un bilió.
Ladislav Miko ha volgut subratllar que actualment ja estem pagant aquest tipus de factura; "el preu de l'aigua depèn bàsicament de les taxes per depurar-la" ha assenyalat com a exemple; però que la tendència actual porta a un increment exponencials dels costos. Els principals factors que afecten als recursos naturals serien segons l'estudi el creixement de la població, l'augment del component proteic de les dietes, la urbanització, la desforestació i el canvi climàtic. El director de Medi Ambient de la Comissió Europea ha destacat finalment que l'objecte d'estudi no és només "la biodiversitat exòtica a l'altre punta del món sinó una realitat propera i quotidiana".
Cas d'estudi: El bosc protegit del Parc nacional de Masoala (Madagascar)
Medicaments: 1,5*
Control de l'erosió: 0,38
Embornal de carboni: 105
Activitats d'oci: 5,16
Productes forestals: 4,27
Total: 116,31 milions de dòlars*Valors en milions de dòlars
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Ladislav Miko (esquerra) i Pavan Sukdev (dreta) | 14.35 KB |
