Sostenible.cat
Les Tech Summer Sessions organitzades per la Fundació b_TEC, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona, han portat a Barcelona la recerca més avançada en el camp de l'energia, l'aigua i la mobilitat. Científics del Massachusetts Institute of Technology MIT, centre tecnològic de referència, han explicat a l'auditori de Barcelona Activa les investigacions que fan en aquests camps. Propostes sorprenents i enginyoses que fan pensar en films de ciència ficció: nanotecnologia per a dessalar l'aigua, sensors wi-fi per a detectar fugues en canonades, un bacteri capaç de produir butanol, una bicicleta que roda sola...
Carlo Ratti, arquitecte torinès, és el director del Senseable City Lab del MIT, un centre que estudia com les tecnologies digitals canvien la vida dels habitants de les ciutats. Creador imaginatiu i conscienciat amb el medi, és l'autor de projectes que són tan funcionals com d'una gran bellesa estètica. Un dels més recents és la roda Copenhaguen (the Copenhaguen Wheel), presentada a la Conferència del Canvi Climàtic de les Nacions Unides el desembre passat i que li fou encarregada per l'ajuntament d'aquesta ciutat. Rati va dir que la Copenhaguen Wheel, que alguns descriuen com la ‘bicicleta 2.0', es comercialitzaria al nostre país l'any que ve a un preu d'uns 500 dòlars. Aquesta bicicleta aprofita l'energia cinètica produïda per la pedalada i la frenada, i fa que funcioni sola quan el ciclista està cansat de pedalar. L'aparell, que fabricarà Ducati, està equipat amb connexió Bluetooth i un suport per a l'iPhone, i mostra dades com la velocitat, la cadència de pedalada, i les condicions meteorològiques i de trànsit de la ciutat.
Rati opina que l'avenç tecnològic ha de comportar millores per al medi: ‘només depèn de nosaltres', afirma. Ara treballa en un projecte per millorar els mètodes de recollida de cru en el vessament del golf de Mèxic i en futures catàstrofes d'aquest tipus. Altres treballs fets per Rati són Trash Track, que monitoritza on van a parar els residus, Real Time Rome, inclòs a la Biennal d'Arquitectura de Venècia del 2006, i l'Edifici digital d'aigua de l'Expo de Saragossa. La seva obra desperta admiració, fins i tot té un grup de fans al Facebook.
Noves tecnologies en dessalació i monitoratge de l'aigua
John H. Lienhard, director del Center for Clean Water and Clean Energy del MIT, i destacat expert en dessalació, va parlar del projecte water Wise: una xarxa de sensors connectada per wi-fi que pot detectar qualsevol incidència en la distribució d'aigua en una ciutat, com fugues, la qualitat de l'aigua, la pressió... La pèrdua d'aigua que pot representar una fuga en una única canonada és devastadora. Va posar d'exemple un cas real. A Boston, el trencament d'una canonada va malbaratar 1 milió de metres cúbics en 8 hores. Com a resultat, dos milions de persones van veure's obligades a bullir l'aigua corrent durant dos dies.
Lienhard va parlar de com la nanotecnologia ajuda a millorar l'eficiència en la dessalació. Al MIT han dissenyat unes membranes de mida nano que poden ajustar-se segons els components que cal filtrar.
300 milions de dòlars en recerca sobre energia
La MIT Energy Initiative, dirigida per Robert Stoner, té un pressupost de 300 milions de dòlars l'any per a fer recerca sobre energia: la solar, el gas natural, els sistemes de subministrament elèctric i el cicle de combustible nuclear. Stoner va explicar a Barcelona que alguns dels seus projectes compten amb suport econòmic del govern i d'altres tenen finançament privat. El MIT participa en el programa ARPA-E, finançat pel departament d'Energia nord-americà, amb un projecte en què un bacteri dissenyat genèticament és capaç de consumir hidrògen i diòxid de carboni, i pot produir així butanol, un combustible per als motors.
L'organització va voler donar un toc humanístic a les Tech Summer Sessions, i va convidar el periodista Lluís Foix a conversar amb el president de la Fundació b_TEC, Miquel Barceló, sobre les implicacions socials i culturals d'aquests reptes científics. Les intervencions dels convidats s'han pogut seguir a Twitter, Flickr i a la web de les jornades.
