Periodista
El TT30 del Grup Català del Capítol Espanyol del Club de Roma ha organitzat el debat Energia i futur: més enllà dels límits del creixement? amb força èxit. Dos ponents, experts en la matèria, han exposat de forma concisa i brillant el seu punt de vista sobre la possible evolució del model energètic en els propers anys, tot suscitant una àmplia participació del públic assistent, malgrat que en ocasions s'ha dibuixat un escenari difícil i ple d'incerteses. Entre les idees més incòmodes que s'han posat damunt la taula cal destacar la inseguretat sobre el subministrament energètic per raons tècniques, econòmiques i geopolítiques i el desplaçament del centre de poder mundial d'Occident a Orient en funció del control sobre l'energia.
Els experts convidats a aquest acte que ha tingut lloc a l'auditori Zurich de Barcelona han estat Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona (UB) i Ramon Carbonell, enginyer industrial, vicepresident de la corporació Copcisa i president d'EolicCat (Associació Eòlica de Catalunya). Els organitzadors els han proposat respondre a tres incògnites: quin serà el mix energètic en 30-40 anys; quines implicacions geopolítiques tindran els canvis en el model energètic mundial i com caldrà gestionar el paradigma que emergirà en el nou context.
El mix del 2050
Mariano Marzo ha qualificat d'excessiva la sensació de seguretat que tenim pel fet de viure en el món desenvolupat. Ha dit que occident estava instal·lat en una posició de "donar per fet l'accés a l'energia" així com el subministrament, quan "en realitat no és així". El mix del futur pot estar -segons Marzo- ple de sorpreses. La primera -ha advertit- "és que el mix dependrà del que la majoria de la població necessiti i aquesta majoria viu a la Xina i a l'Índia on faran servir preferentment carbó". En particular el mix energètic xinès estarà composat en un 70% per carbó". La segona sorpresa, segons Marzo, és que el subministrament és incert però no per culpa del que hi ha en el subsòl sinó "perquè l'extracció estarà cada cop més exposada a riscos de tota mena, com s'ha vist recentment en el golf de Mèxic, i no es podrà fer a la velocitat a la que hem estat acostumats fins ara".
Per al catedràtic de l'UB un factor determinant del futur mix és el gran pes del transport dintre del consum d'energia -cal recordar que funciona amb petroli amb un 95%- Ramon Carbonell ha coincidit en què era molt més fàcil incorporar les energies renovables en la producció d'electricitat més que no pas en el transport.
El nou centre del món
Segons Carbonell, "el segle XXI estarà dominat per economies que eren irrellevants en el segle XX i això vol dir que els grans centres de decisió s'estan movent fora d'Occident". Marzo s'ha referit a unes dades prospectives força eloqüents al respecte. En el període 2008-2030 transferirem 6 vegades més diners a les economies de l'OPEP que en període 1985-2007. Les monarquies del Golf Pèrsic i sobretot extrem orient, amb la Xina de forma destacada, es convertiran en els nous nuclis del poder mundial perquè "amb aquesta transferència de capitals ja compren i seguiran comprant les nostres empreses"-ha assenyalat Mariano Marzo. La concentració de recursos energètics cada vegada més cars, com el petroli, en poques mans -OPEP, Rússia- "comporta riscos geopolítics afegits", segons Marzo.
Gestió de la incertesa
Algunes d'aquestes tendències de conflicte ja s'estan manifestant. Ramon Carbonell ha posat com a exemple el segrest per part d'Al Qaeda de treballadors de l'empresa francesa AREVA, líder mundial en energia nuclear, que ha mobilitzat recentment importants efectius aeris i terrestres de l'exèrcit francès, una mobilització que -segons Carbonell- "planteja la pregunta de quin és el cost real de l'energia". I sobretot de cara a un futur on es poden repetir aquest tipus d'episodis.
Cada país respon a la incertesa sobre les opcions energètiques en la mesura del seu poder o de les seves possibilitats. Així la Xina, com a potència emergent, rebutja les lliçons d'ambientalisme que provenen d'alguns sectors del món occidental i reclama el dret a desenvolupar-se de la mateixa manera que altres parts del món ho van poder fer en el passat. D'altra banda, països amb petroli com l'Iran no dubten en desenvolupar l'energia nuclear per assegurar-se el futur. A un nivell més general, Mariano Marzo ha recordat que "queda molt clar que els estats rebutgen renunciar a la seva sobirania en matèria energètica tal com es pot comprovar dintre de la pròpia Unió Europea".
Malgrat la sensació de control que es vol donar amb l'existència de polítiques energètiques nacionals, això no sempre és sinònim de tenir les idees clares. En aquest sentit Marzo ha denunciat que "Espanya encara no disposa un full de ruta sobre quin mix vol tenir ni pel 2020 ni pel 2030"
Solucions parcials o canvi de model?
Els ponents han proposat diverses solucions als problemes enunciats sobre el futur de l'energia. Entre aquestes solucions destaquen l'aposta per la innovació i la recerca tecnològica, l'increment de l'eficiència i donar més lloc a les renovables sense renunciar a cap energia per garantir una certa seguretat de subministrament.
Des del públic s'ha plantejat la qüestió de la recerca sobre la fusió nuclear sobre la qual Mariano Marzo ha dit que "de tenir èxit suposaria un canvi total de paradigma amb energia inesgotable per a tothom i tot el que estem discutint deixaria de tenir sentit". Però aquest no sembla un escenari realista per ara mateix. Carbonell ha fet un petit contrapunt a la qüestió tot afirmant que "disposar de tanta energia també seria un problema perquè augmentaria el ritme d'explotació dels recursos".
De fet en la fase final de debat amb el públic ha planat la idea que, més enllà d'un model energètic concret, una determinada concepció de la relació entre els humans i l'entorn estava en crisi, encara que com s'ha reconegut era molt difícil renunciar a allò que havíem aconseguit fins ara en els països més rics que s'ha convertit també en referent i objectiu dels que no ho són tant. Tot i així Ramon Carbonell ha proposat una interessant reflexió històrica assenyalant que "fins el segle XVIII tots els aprofitaments que fèiem eren en cicles tancats i partir de la màquina de vapor comencem a ser grans consumidors d'energia i ens desenganxem dels cicles de la biosfera". Carbonell ha fet un símil molt punyent: "l'home antic vivia dels interessos del capital, l'home modern, en canvi, viu del propi capital".
