Sostenible.cat
Per Senar és bastant clar que els objetius que es van marcar a la reunió de les parts que la Convenció sobre Diversitat Biològica va celebrar l'any 2002, en què es van comprometre a assolir una reducció significativa de la taxa de pèrdua de biodiversitat a nivell global, regional i local per al 2010, no s'han acomplert. Les línies marcadament ascendents de les gràfiques que expliciten l'evolució de l'empremta ecològica dels països en el darrers anys, com també, per exemple, les relatives a la sobrepesca o a l'augment de les espècies exòtiques, no deixen lloc al dubte. I això que, com va explicar el ponent amb exemples força interessants, comptem amb un alt nivell de coneixement i amb eines molt precises per gestionar de forma sostenible el medi natural.
Catalunya ha perdut una bona oportunitat
Encara que a nivell local podem haver assolit èxits rellevants, a escala global la cosa no ha millorat gaire. I quina llàstima, reiterà Senar, que a Catalunya l'avantprojecte de llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural no hagi tirat endavant i s'hagi quedat al calaix per no haver aconseguit els vots a favor necessaris per a la seva aprovació. Una oportunitat perduda, va dir Jordi Portabella, perquè a parer seu era una bona llei que atorgava un marc jurídic precís per a gestionar l' extraordinària riquesa biològica del nostre territori: a casa nostra viuen, entre molts altres, el 40% de les espècies d'aus descrites a Europa i el 50% dels mamífers, més de 3.500 espècies autòctones de plantes superiors i més de 10.000 tàxons d'invertebrats, i hi tenim 94 hàbitats d'interès comunitari, un 47% dels que hi ha a tot Europa.
A Catalunya, les taxes de pèrdua de biodiversitat són diferents segons els ecosistemes. Els espais agrícoles, els prats i pastures i els ecosistemes marins s'emporten el pitjor percentatge, mentre que els boscos i les zones humides han experimentat una certa millora.
Sens dubte, cal posar la biodiversitat a un nivell de prioritat màxim, assenyala Portabella. Si en un passat no tan llunyà l'home va comprendre que no era pas la Terra el centre de l'Univers, avui toca entendre que no som els éssers humans el centre del món, que som una espècie més amb la capacitat i l'obligació de tenir cura de totes les altres espècies. La facilitat amb què la gent frivolitza i ridiculitza la defensa de la biodiversitat, explicà, no diu gaire a favor de la nostra societat. Deixar, en nom de la crisi, d'actuar en pro de la preservació no és més que no entendre fins a quin punt el nostre futur depèn de gaudir d'una biodiversitat rica i en bones condicions físiques.
Però és que el nivell de desconeixement en aquest àmbit és aclaparador: segons una enquesta realitzada per l'Agència Europea del Medi Ambient, el 80% dels habitants de la UE no saben explicar què vol dir biodiversitat. I el sistema econòmic, basat en un principi purament mercantilista, quantitatiu i no qualitatiu, no només no sap valorar holísticament el valor del medi natural, sinó que hi redunda a la contra.
S'ha creat un pont entre científics i polítics per treballar a favor de la biodiversitat
Però tot, ja ho sabem, depèn del punt de vista des del qual es miri. Per Salvador Arico, també hi ha bones notícies. Durant tot aquest any 2010, la biodiversitat ha conquerit un lloc molt més rellevant que el que tenia abans d'aquest Any Internacional. I arran d'aquest, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha creat una plataforma intergovernamental per oferir un pont entre política i ciència amb l'objectiu d'estudiar i valorar els serveis dels ecosistemes. Segons Arico, hem posat finalment la biodiversitat al mateix nivell que el canvi climàtic, que des del 1988 compta amb l'IPCC, avui per tots conegut. No és cert que els anys internacionals siguin simple demagògia, va dir convençut. Serveixen per desenvolupar xarxes de contactes entre tots els agents: societat civil, sectors econòmics, sectors privats i governamentals i organitzacions per tal de construir el diàleg necessari per encarar un futur sostenible.
La biodiversitat, van coincidir tots els ponents, és la salvaguarda del nostre futur. I la nostra manera de gestionar-la parla molt de quin tipus de societat som. Una societat que preserva la seva biodiversitat té també molta més cura de la seva diversitat cultural, i és més capaç de tenir millor cura de les persones. Sembla, doncs, que ens hauria d'interessar a tots, des de qualsevol punt de vista, oi?
Més sobre l'Avantprojecte de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural aquí
