La 'ciutat intel·ligent' va ser un dels temes abordats durant el Global Eco Forum 2012 celebrat a Barcelona la setmana passada (del 25 al 26 d'octubre). Una taula rodona organitzada pel Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) va reunir representants d'administracions i empreses per explicar diverses experiències i reflexionar sobre la importància de les noves tecnologies en la gestió de les ciutats. I el punt més interessant del debat es va centrar en la relació entre els conceptes d'Smart City i ciutat sostenible.
A hores d'ara ningú ja no dubta que les noves tecnologies poden ser una eina molt potent a l'hora de millorar l'eficiència i trobar noves solucions en la gestió de les ciutats. La instal·lació de sensors de diversos tipus -per mesurar el trànsit de vehicles, la intensitat de l'enllumenat d'un carrer o el nivell de soroll- i la transmissió constant i immediata de les dades a través de les xarxes de fibra òptica o wifis municipals estan canviant la manera de gestionar els recursos.
Tal i com va destacar Paco Rodríguez, Director de Ciutats intel·ligents i Telecomunicacions de l'Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona, ara per ara la majoria d'aquests projectes són encara proves pilot realitzades en col·laboració amb empreses privades, però és important que siguin les ciutats les que portin la iniciativa, i en aquest sentit s'està impulsant l'anomenat 'city protocol', que vol posar en comú les experiències de ciutats de diversos països. Irene Compte, directora executiva de l'empresa Urbiòtica, va coincidir en la importància de què administració i empreses privades hi col·laborin en millorar el que va qualificar com a 'sistema operatiu urbà', i per a això cal no només aplicar noves tecnologies de recollida de dades sinó, sobretot, millorar els mecanismes de gestió d'aquesta informació per tal d'integrar-la amb la que ja arriba per altres vies.
Mitjançant l'exemple d'un parell d'edificis 'smart', Ivan Capdevila, director tècnic de l'Estudi Ramon Folch & Associats, va posar de relleu que per gestionar els recursos de manera adequada, és imprescindible conèixer què consumim de manera detallada. Però tot i així, serà difícil que les propostes de millora tinguin èxit si no hi ha un canvi cultural i d'hàbits, tant dels professionals com dels ciutadans.
Figueres com a cas pràctic
Un exemple clar de tota aquesta teoria és el cas de la mobilitat a Figueres, presentat per Xavier Ludevid, gerent d'urbanisme, i Josep Caimel, tècnic superior del mateix ajuntament. Amb una població de 45.000 habitants, Figueres rep un milió de visitants l'any per veure el museu Dalí, i 1,4 milions de persones que van a comprar a la ciutat. Tot això genera un gran problema de mobilitat, sobretot al centre històric de la ciutat, que suporta un trànsit de 24.000 vehicles diaris.
Des d'aquest estiu, i gràcies a la combinació de diversos sensors, videocàmeres en punts conflictius i una xarxa wifi per transmetre totes les dades, estan comptabilitzant on i quan hi ha més dificultats, i ja estan preparats per posar en marxa les primeres solucions. D'entrada, poden sincronitzar millors els semàfors. Però el canvi més important s'implantarà a principis de l'any que ve, quan a les cinc entrades principals de la ciutat es podrà oferir informació precisa de la disponibilitat d'aparcament en les diverses direccions, per minimitzar-hi així els trajectes de cotxes donant voltes.
Què va abans, intel·ligent o sostenible?
L'exemple de Figueres és una mostra d'aplicació de tecnologies 'smart' per a una finalitat 'sostenible'. Però la relació entre els dos conceptes no és sempre tan evident, ni necessària.
Al debat es va plantejar si per a ser 'intel·ligent', cal que una ciutat sigui sostenible prèviament. Paco Rodríguez considera que és una de les condicions necessàries, perquè "les virgueries tecnològiques sense més no són 'smart', sinó que tots els nous dispositius s'han d'ajustar a un model general de sostenibilitat". Al respecte, Ivan Capdevila va remarcar que, si més no fins ara, no són conceptes que vagin de la mà: la tecnologia pot ser una ajuda important, però "sense una bona planificació urbana i una gestió territorial eficient, no s'acompliran els objectius de sostenibilitat".
D'acord amb aquest plantejament, Xavier Ludevid va explicar que el que ofereixen les tecnologies 'smart' són dades que aporten credibilitat a l'hora d'aplicar noves mesures d'eficiència. Seguint amb l'exemple de Figueres, les dades de mobilitat que han registrat els permetran també implantar una zona verda amb tota una sèrie d'arguments a l'hora d'explicar com i per què l'estan dissenyant.
Algunes intervencions van anar encara més enllà per assenyalar que s'hi poden aplicar solucions tecnològiques amb finalitats gens sostenibles, i fins i tot es va posar en qüestió la traducció que s'ha fet al català d'Smart city com a 'ciutat intel·ligent'. Perquè, de fet, 'smart' vol dir més aviat 'llest' o 'espabilat'.
Tal i com es va sentir al debat, més que la ciutat, el que cal que sigui intel·ligent és la gestió que se'n fa.
