La necessitat d'un nou marc regulatori i polítiques públiques que acompanyin a la iniciativa privada i local en la creació de microxarxes elèctriques rurals a partir de fonts renovables ha estat la principal conclusió del 2n Congrés Rural Smart Grids, celebrat a Lleida fins el 8 de novembre. "En el congrés s'ha pogut veure la varietat d'experiències i propostes existents al voltant de les xarxes elèctriques intel·ligents rurals. La iniciativa local amb innovació i emprenedoria ha generat models diversos de referència; ara cal que hi hagi un marc regulatori específic i polítiques públiques que facilitin l'impuls de la iniciativa privada i local en aquest àmbit", afirma Pep Salas, director científic del congrés i encarregat d'exposar les conclusions.
Les iniciatives presentades al Congrés, sorgides per donar resposta a les necessitats específiques dels consumidors i empreses de cada territori, posen de manifest que hi ha models i tecnologia suficients per impulsar les rural smart grids, només cal eliminar les barreres legals actuals. Des de l'organització del congrés es ressalta la potencialitat de creació d'ocupació per al territori que té aquest model energètic sostenible i de proximitat i les oportunitats d'innovació i diversificació per al sector agroalimentari. També s'ha assenyalat que cal fer pedagogia i difusió sobre aquest model i implicar a la ciutadania i el territori en el seu desenvolupament.
Aquest any el congrés s'ha centrat en l'aigua com a element de la gestió energètic a partir de l'aprofitament dels recursos locals, l'eficiència energètica i la gestió intel·ligent dels mateixos. L'aigua com a vertebrador social ha estat el tema comú de totes les ponències d'aquest 8 de novembre amb un programa que ha reunit més de 30 experiències i que converteix el congrés en una cita imprescindible per a l'energia al món rural. L'esdeveniment s'ha pensat per què els assistents poguessin trobar idees de negoci, futures col·laboracions i sinèrgies professionals que els obrin oportunitats d'emprenedoria, ocupació, innovació i desenvolupament arreu del territori català. Han clos la jornada l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el vicepresident de Localret i alcalde d'Alella, Andreu Francisco, i Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Vicepresident de la Fundació del Món Rural. L'acte ha tingut lloc al Centre de Cultures Transfrontereres del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.
Territoris sostenibles i autosuficients
D'entre les ponències d'aquesta jornada, en l'àmbit internacional destaca el cas de Wildpoldsried (Alemanya), un poble rural que s'ha presentat com a exemple de transició cap a un model de gestió smart de les energies generades a partir de fonts locals i renovables. L'encarregat d'explicar aquest cas ha estat Gunter Mögele, el tinent d'alcalde d'aquest municipi, que ha destacat la importància de generar formes de participació ciutadana i implicar la població en el desenvolupament d'aquest model energètic local. La cooperativa basca GOIENER ha estat l'encarregada de representar a les cooperatives energètiques en el congrés, un fenomen en creixement que agrupa els consumidors en la recerca d'energia més barata i que en promouen la producció local amb fonts renovables. El seu director, Santiago Ochoa, ha explicat l'evolució de la cooperativa, els beneficis per als consumidors i la contribució que pot tenir en una reactivació econòmica en clau territorial.
Cultius energètics i eficiència energètica en els cultius
La ponència "Cultivar energia: relació amb l'aigua" ha estat a càrrec de Joan Solé, enginyer agrònom a Urgesneda SL, una empresa ubicada a Juneda (Lleida) que es dedica a la promoció i desenvolupament de projectes agroenergètics, forestals i industrials. Solé ha ressaltat la seguretat de subministrament i l'estabilitat en el preu que ofereixen els cultius energètics front a altres fonts energètiques i que poden ser una de les opcions de diversificació per al Canal Segarra-Garrigues.
Innovació per a millorar la viabilitat i la competitivitat
La vinculació entre les smart grids i el sector agroalimentari ha estat presentat per plataforma AgroSmart, impulsada des de la Universitat de Lleida, i que té com a objectiu promoure la innovació i el desenvolupament tecnològic en aquest sector per a millorar l'ús eficient dels recursos energètics. D'altra banda, Hugo Niesing ha exposat el cas concret d'autoconsum amb energia solar fotovoltaica a nivell d'usuari. Niesing ha apostat per sistemes smart de predicció de la demanda que permetin una major eficiència en la gestió de l'oferta i dels consums i ha presentat la primera experiència de microxarxa elèctrica impulsada per un municipi holandés. Finalment, també s'ha presentat el cas d'un escorxador a la comarca del Bages que utilitza la tecnologia termosolar com a eina d'independització energètica, i el de la Termosolar de Borges Blanques (Lleida), amb tecnologia solar termoelèctrica hibridada amb biomassa.
Organització i col·laboradors
La segona edició del Congrés Rural Smart Grids està organitzada pel Col·legi Oficial d'Agrònoms de Catalunya, la Fundació del Món Rural, l'Institut Català d'Energia i Localret. Com a col·laborador-amfitrió destaca el paper de GLOBALleida, una plataforma que agrupa institucions i agents socials lleidatans amb l'objectiu de promoure el desenvolupament local.
Com a patrocinadors participen Aigües del Segarra-Garrigues i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El congrés també compta amb el suport de Circutor, Atlas Energia i EIT KIC Innoenergy, la Universitat de Lleida, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible vinculat a la Generalitat de Catalunya, Afrucat, el Gremi d'Instal·ladors, Valor.aeq, Quim Roca Seguretat, Webdom, Diputació de Tarragona, Fira Ecoviure, Congrés d'Energia de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, la SER de Lleida, Distrelec i Ecosostenible.
