Amb el 8% de les cobertes de la Zona Franca es podria abastir de tomàquet al 10% de Barcelona

L'agricultura urbana està proliferant a l'entorn de les ciutats com a resposta a l'augment de la població urbana, la creixent conscienciació ambiental entorn al sistema industrial d'aliments i la necessitat d'abordar problemàtiques socials. Aquests nous sistemes de producció local permeten desenvolupar models sostenibles que restableixin les relacions entre productors i consumidors, impulsen les economies locals i redueixen el transport d'aliments. D'altra banda, la crisi financera ha afavorit l'expansió d'espais abandonats a les ciutats on han sorgit projectes d'agricultura urbana a nivell d'autogestió (privada o comunitària) i a nivell comercial. Els nous agricultors urbans han trobat en els terrats de la ciutat un espai on instal·lar granges, hivernacles i jardins per produir aliments, donant lloc al que es coneix com "agricultura urbana en coberta". No obstant, manca una avaluació específica d'aquest fenomen.

A partir de l'anàlisi de tres casos d'estudi, la tesi tracta de respondre a dues preguntes: "Quin és el potencial de l'agricultura urbana en coberta en termes qualitatius i quantitatiu?" i "Quins són els impactes ambientals i els costos econòmics de les diferents formes d'agricultura urbana en coberta?". Sota un marc interdisciplinari, Sanyé-Mengual analitza qüestions com les percepcions dels diferents actors socials relacionats amb l'agricultura urbana i l'agricultura en coberta, identifica les cobertes disponibles i viables per a la implementació de l'activitat mitjançant sistemes d'informació geogràfica (SIG), quantifica les càrregues ambientals i els costos econòmics de diverses formes d'agricultura en coberta mitjançant l'anàlisi del cicle de vida.

Tot i que no tots els actors socials donen suport a l'agricultura en coberta, tots ells coincideixen en els seus beneficis ambientals, econòmics i socials, en el context del desenvolupament d'una economia verda local. La recerca mostra com aquesta activitat té un gran potencial per augmentar la producció local d'aliments i reduir les càrregues ambientals del flux d'aliments de la ciutat.

Per valorar quins sostres són tècnica i econòmicament viables per a la seva utilització es van analitzar qüestions com la disponibilitat d'espai (un mínim de 500 metres quadrats), la llum solar, la resistència i el pendent, així com requisits legals i de planificació. Els parcs comercials mostren un major potencial a curt termini (més del 50% serien utilitzables en l'actualitat) que els parcs industrials (8%) degut a la seva arquitectura més resistent per a la ubicació d'hivernacles. Malgrat això, les cobertes industrials són molt més grans i es podrien fer servir a llarg termini a gran escala. De fet, l'estudi conclou que en aquest 8% de cobertes de la Zona Franca es podria conrear la quantitat necessària per abastir de tomàquets al 10% de la població de Barcelona.

Com també succeeix en l'agricultura convencional, l'estructura del propi hivernacle és el que més impacte ambiental i cost econòmic genera. Pel contrari, la producció de tomàquet té un impacte ambiental menor que en hivernacles convencionals no només en finalitzar la producció sinó també quan arriba al consumidor. Pel que fa al cost econòmic, tot i que la producció de tomàquets és un 21% més cara si es fa als sostres dels edificis, quan es considera tota la cadena de subministrament convencional (envasos, transport...) resulta un 21% més econòmica.

Pel que fa a l'anàlisi de la creació de jardins en coberta, l'estudi conclou que aquests acostumen a dissenyar-se i elaborar-se amb elements reciclats com el pallets, però els recursos del cultiu (aigua, fertilitzants, energia) tenen un paper d'impacte ambiental molt rellevant. Destaca una major eco-eficiència de la producció en sòl. Els cultius de fruit, com ara el tomàquet, tenen un impacte ambiental més baix i millors resultats econòmics que els cultius de fulla (com l'enciam) ja que les productivitats són més altes. Aquestes formes d'agricultura en coberta recorren al policultiu de diverses hortalisses de fruit amb un disseny homogeni, limitant l'eficiència dels cultius de fulla amb una menor densitat de plantació i un major consum de recursos. Per això, en aquests casos, l'autora suggereix la necessitat de dissenyar els jardins dividits segons cultiu, millorant i equilibrant aquestes divergències.

La tesi contribueix a millorar la comprensió del procés de desenvolupament d´una agricultura urbana i agricultura urbana en coberta competitiva i sostenible a les ciutats, i vol donar suport als processos de presa de decisions en el seu disseny i desenvolupament.