El Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb finançament de l’empresa Endesa, està estudiant les causes de la disminució de l’almesquera (Galemys pyrenaicus). Es tracta d’un petit mamífer aquàtic exclusiu dels rius d’aigües fresques i netes del nord de la península Ibèrica emparentat amb els talps.
En aquest sector dels Pirineus era un animal habitual fa una quinzena d’anys, però fa poc es va detectar una regressió molt forta a la vall de Cardós, on ha desaparegut de les zones de capçalera. A d’altres sectors del Parc Natural de l’Alt Pirineu sembla que la població es manté.
La situació es va posar de manifest els anys 2013 i 2014, moment en què es va revisar la freqüència de l’almesquera al Parc Natural de l’Alt Pirineu, un espai estratègic per a la conservació d’aquest mamífer, tant a escala catalana com mundial, ja que és una de les poques zones protegides en què l’almesquera té una distribució àmplia. La revisió es va fer en els 66 llocs del Parc que s’havien prospectat en un estudi previ, realitzat l’any 2000, per a conèixer la distribució de l’espècie a Catalunya. Els resultats van evidenciar una regressió molt forta del mamífer a la Noguera de Cardós.
Una davallada inesperada
Aquesta ràpida davallada, en menys de 15 anys, va resultar inesperada. No es tenien dades sobre grans canvis als rius de la zona i es preveia que la situació seria més o menys semblant a la de l’any 2000. La causa d’aquesta regressió és de moment desconeguda, però s’han considerat diverses hipòtesis. Després d’avaluar-les, es van descartar com a possibles orígens factors naturals, com les riuades de l’any 2013, o d’altres d’origen humà, com el buidatge d’un embassament o contaminacions puntuals a la baixa vall de Cardós.
Per a obtenir més informació sobre la situació de l’almesquera a la zona i les circumstàncies que condicionen la seva presència, el Parc Natural i Endesa, l’empresa propietària dels aprofitaments hidroelèctrics de la vall, van iniciar un estudi la tardor del 2015 que continua aquest any. L’estudi de la distribució i freqüència de l’almesquera el realitza un biòleg i l’anàlisi de les característiques ambientals dels rius, l’empresa Eccus SL per encàrrec d’Endesa.
S’espera que el treball aclareixi les causes de la disminució de l’espècie per a poder establir mesures per a recuperar-la i evitar situacions semblants en d’altres zones. El Parc Natural s’encarrega de supervisar l’actuació a través de l’equip tècnic, que ha adquirit aparells de mesura per a estudiar els paràmetres fisicoquímics de l’aigua, i el Cos d’Agents Rurals col·laborarà en el monitoratge d’alguns d’aquests paràmetres.
L’almesquera a Catalunya
A Catalunya, la distribució de l’almesquera està limitada a alguns rius pirinencs, especialment del Pallars Sobirà i l’Aran. És una espècie rara, considerada amenaçada a escala mundial, i que té protecció legal segons les diverses normatives. És un objectiu de conservació dels espais protegits europeus de la xarxa Natura 2000, i les directrius de gestió de les Zones d’Especial Conservació (ZEC) de la zona alpina a Catalunya preveuen diverses mesures per protegir-la. Entre elles, preservar els hàbitats fluvials, fer estudis d’aspectes concrets que incideixen en la gestió, i fer un seguiment de les poblacions. És el mamífer sobre el que Catalunya té una responsabilitat més alta en la seva conservació mundial, i concretament la conca alta de la Noguera Pallaresa ha estat fins fa molt poc una de les zones preferides de l’espècie.
Seguiment de les espècies i hàbitats amenaçats
El Parc Natural de l’Alt Pirineu té un programa de seguiment de les diverses espècies i hàbitats més sensibles o amenaçats. La revisió de la distribució de l’almesquera forma part d’aquest programa, gràcies al qual s’ha pogut detectar la regressió a la vall de Cardós. També ha permès obtenir informació valuosa sobre altres mamífers de riu: les musaranyes aquàtiques (Neomys fodiens i N. milleri), que són molt comunes i es troben en gairebé tots els llocs analitzats; la rata d’aigua (Arvicola sapidus), que està menys estesa però és encara freqüent i manté a la zona un dels principals refugis de tot Catalunya; i la llúdriga (Lutra lutra), que habita a totes les valls del Parc en baixa densitat.
