Els alcaldes i responsables de medi ambient dels municipis de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera i Vacarisses i de la Diputació de Barcelona s’han reunit amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per establir el pla d’acció d’un projecte pilot per al control de la fertilitat en senglars mitjançant immunocontracepció que està previst posar en marxa a finals del mes d’agost.
El projecte serà el primer d’aquestes característiques que es realitzarà a l’Estat espanyol i permetrà estudiar la viabilitat i contrastar l’efectivitat de l’aplicació d’una vacuna immunocontraceptiva en la població de senglars de vida lliure per inhibir la seva funció reproductora.
La prova pilot es farà sobre un nombre d’exemplars d’entre 50 i 100, amb una durada de quatre anys d’estudi, per tal de poder obtenir uns resultats representatius. Inicialment s’ha previst realitzar-la a les àrees periurbanes dels quatre municipis del Vallès Occidental, els ajuntaments dels quals hi col·laboren, tant estructuralment com econòmicament, i per la proximitat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, gestionat per la Diputació de Barcelona, igualment interessada i principal promotora d’aquest projecte.
Les administracions implicades han decidit impulsar el projecte davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L'objectiu respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció que està assolint el senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie.
Funcionament de la vacuna
La prova pilot farà servir una vacuna que ja ha donat bons resultats amb cérvol als Estats Units d’Amèrica i en senglar en captivitat al Regne Unit. El seu mecanisme d’acció és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers. Tal com succeeix quan s’aplica una vacuna contra una malaltia, els animals rebran una dosi injectada (en aquest cas, via intramuscular) per a que, al cap d’uns dies, comencin a produir anticossos. La resposta immunitària per part dels individus es presenta variable, amb una durada d’entre 2 i 5 anys.
Mitjançant la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades i els títols d’anticossos es podrà determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna. Així, si les hormones disminueixen, els teixits reproductors es mostren inactius i els títols d’anticossos són elevats, s’evidenciarà una resposta positiva enfront la vacuna.
L’estudi científic del projecte està coordinat pel Grup de Recerca sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, liderat per Manel López-Béjar, professor del Departament de Sanitat i Anatomia Animals.
Una metodologia complementària per a la gestió del senglar
El projecte pilot pot suposar una nova metodologia a tenir en compte i a afegir a les que ja s’utilitzen en la gestió del senglar, segons els seus promotors, que no pretenen la seva utilització com a mesura única ni el seu ús a gran escala.
D’altra banda, cal mencionar que l’administració d’aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s’està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d’una dècada en porc destinat al consum humà.
