Granollers, amb el suport del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs i l’assessorament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha enllestit la primera fase –amb una inversió de 24.000 euros– d’un projecte de condicionament de diversos marges del riu Congost, que es desenvoluparà al llarg de dos anys.
El regidor d’Obres i Medi Ambient, Albert Camps, assegurava que, malgrat l’actuació “és poc visible” –deia al costat d’un dels deflectors instal·lats a l’altura de Sant Julià de Palou–, l’actuació de millora en la seguretat hidràulica i ambiental de dos meandres és important".
L’actuació consisteix en la instal·lació de deflectors permeables vegetals, una mena de murs amb una doble filera de tres capes de pedres de més de dues tones, que queden gairebé del tot soterrats i només deixen sobresortir del ter-ra una part dels rocs del darrer pis. Segons explicava el tècnic de l’empresa que ha dut a terme els treballs (Aprèn Serveis Ambientals), Andreu Salvat, aquests murs “de pedra d’escullera s’adapten més al moviment del terreny”. La rasa té una fondària mínima de 2,5 metres per garantir que la filera inferior de blocs, en cas d’avinguda estigui disposada per sota la cota d’erosió transitòria. A més, s’hi han col·locat estaques vives d’espècies autòctones (salze blanc, gatell, sarga i vern) que, un cop creixin, “en dos anys faran que els murs siguin imperceptibles”, assegura Salvat.
L’Ajuntament de Granollers ha instal·lat quatre d’aquests deflectors, que tenen com a objectiu desviar l’aigua cap al centre de la conca i evitar possibles danys als marges i al passeig fluvial –per sota del qual transcorre el clavegueram– en cas de possibles riuades. “Actualment l’amplada de l’aigua del riu és d’entre 70 i 75 metres, mentre que fa anys, en el seu estat natural era de més de 220. A més, el riu cada cop és més profund i els meandres descalcen els murs”, explica Camps.
A més, el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, Xavier Romero, indicava que l’actuació també potencia la vegetació de ribera autòctona. De fet, s’ha eliminat canya i altres espècies de flora exòtica invasora. També s’ha fet la gestió de la vegetació per millorar-ne el comportament hidràulic: tala de troncs o besses situats al mig de la llera i que podrien ocasionar problemes hidràulics. Quan eren salzes blancs, 15 en total, les soques es van trasplantar a posicions menys compromeses des del punt de vista hidràulic, en un lateral de la llera.
En els propers dos anys, aquesta actuació es repetirà en tres trams més del riu.
Xarxa Natura 2000
Les actuacions de recuperació de la conca del Congost parteixen de l’any 2006, quan l’espai va entrar a formar part de la Xarxa Natura 2000, que ha definit les directrius dels projectes que s’hi han desenvolupat. “Primer es va procurar per recuperar la biodiversitat i, ara, en una fase més avançada, tenim cura de la seguretat hidràulica”, explica Romero.
En aquest sentit, Camps recordava que s’havia actuat amb depuradores, intervencions en el tram urbà, a Can Cabanyes, amb el segellament de l’abocador i la naturalització dels espais. El regidor també recordava la biodiversitat de l’espai, amb unes 230 espècies vegetals, una vuitantena d’aus nidificants, vuit espècies de peixos –dels quals, cinc autòctons–, una vintena d’espècies de mamífers, 10 ratpenats i 50 espècies de papallones.
