La bicicleta ha estat el mitjà de transport guanyador en tres dels trajectes de la cursa, organitzada per l’ATM de Lleida i la Paeria en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.
Prop de 150 alumnes dels Instituts Torre Vicens, Castell dels Templers, Maria Rúbies i Josep Lladonosa, van participar a la cursa de mitjans de transport escolar que va organitzar l’ATM de Lleida i la Paeria, conjuntament amb l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). L’activitat es va promoure per cinquè any consecutiu i s’emmarca dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.
A la plaça Sant Joan el tinent d’alcalde i regidor de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, acompanyat de la directora de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Ma. Dolors Tella; la directora d’Interior a Lleida, Montserrat Messeguer, i representants de la PTP i l’ATM van rebre els participants als quals se’ls comunicà els resultat de les proves. Larrosa va recordar que l’Ajuntament de Lleida està estudiant un nou disseny de la mobilitat a la ciutat en què es pacifiqui el trànsit i la convivència dels diferents mitjans de transport. “La mobilitat, ha assegurat Larrosa, ha de ser un projecte col·lectiu que inclogui fórmules de convivència i civisme per compartir l’espai públic. L’objectiu és aconseguir una ciutat més còmoda, confortable, amable, pacífica i més sostenible, en què convisquin els diferents mitjans de transport”. Pel que fa a l’ús de la bicicleta, Larrosa ha posat de relleu que “la recuperació de xarxa ciclable a la calçada és un altre dels aspectes que es contemplen. Així, els tècnics municipals treballen perquè s’implantin trams de carrils bici a la calçada, allà on sigui possible, marcant bé la separació del vehicle i amb les corresponents barreres de seguretat, amb toperes i arbres, buscant l’equilibri entre vehicle, bicicleta i vianant. L’eix nord-sud, que va des d’Agrònoms fins a Cappont i que passa per la rambla d’Aragó, és un dels projectes imminents”.
L’objectiu és treballar de forma pedagògica i amena les avantatges dels mitjans més sostenibles per fer els desplaçaments per la ciutat. Per aquest motiu, la cursa va sortir des de cada centre fins a la plaça de Sant Joan, amb els diferents mitjans de transport: a peu, en bici, en bus i en vehicle privat (taxi). Després es va fer una comparativa dels diferents mitjans en el temps utilitzat, els diners invertits i les emissions de gasos contaminants provocades. Per primer cop, també s'avaluà l’impacte en la salut de cada ruta segons el mode de transport utilitzat.
Segons els resultats en mobilitat urbana, la bici ha estat el mitjà més competitiu, guanyant en tres dels trajectes i quedant només 5 minuts per darrera del cotxe en la quarta ruta. El trajecte amb cotxe privat ha resultat 4 vegades més car que amb el bus i suposa el doble d’emissions de CO2 i de partícules PM10 i i el triple d’emissions d’òxid de nitrogen.
La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura se celebra a Lleida per dissetè any consecutiu juntament amb centenars de municipis europeus per al foment de la qualitat de vida a les ciutats a partir de la millora de la mobilitat sostenible. Els objectius principals de la Setmana són estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats, impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles, reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús irracional del transport motoritzat.
Explicació dels càlculs
Temps de viatge. Dels transports ens interessa el seu cost i la seva rapidesa, no pas la velocitat punta. Per això a la Cursa de Transports es calcula el temps de viatge de “porta a porta” entre un origen i una destinació. Això ha d’incloure el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera del transport públic. Com a la realitat, a la Cursa de Transports tots els viatgers comencen i acaben a peu.
Costos directes (pagats per l’usuari). Els costos directes del vehicle privat inclouen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. Per tant s’hi compten des de les grans despeses fixes com l’adquisició del vehicle, manteniment, reparacions, impostos i les assegurances repercutides sobre la vida útil del vehicle, expressades en €/km. També s’hi compten les despeses variables, com és el carburant o l’aparcament. Així doncs, deixant de banda el preu de l’aparcament, que varia en funció del temps, al voltant d’unes tres quartes parts dels costos directes del vehicle privat s’associen a l’amortització del vehicle, i la quarta part restant correspon al combustible gastat en el desplaçament. En el cas de la bicicleta, els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només és comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil.
Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat, ja que les tarifes són planes segons la zona, i no depenen dels quilòmetres realitzats. Ha totes les rutes urbanes s’ha escollit el títol de transport prou representatiu: la T-10/30 d’una zona, que genera un cost per viatge de 78 cèntims d’euro.
Despesa energètica final. Es mostra el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No s’han contemplat despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures que utilitzen. Per calcular el consum energètic dels transports per carretera s’ha considerat un vehicle dièsel Euro IV, que és el més representatiu de Catalunya, i el consum associat a la zona urbana o interurbana, segons recorregut.
Emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2) i contaminants locals (PM10 i NOX). Considerant la despesa energètica i la tecnologia dels vehicles de l’apartat anterior s’ha emprat la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, bàsicament per a diòxid de carboni (CO2), que són el principal responsable de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, les partícules sòlides amb diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes després de la dieta i dels hàbits alimentaris poc saludables. Les partícules sòlides es produeixen per dos conceptes: la combustió de carburant dins del motor, i el fregament entre pneumàtics i calçada. Per relacionar les emissions amb el consum energètic s’ha s’han tingut en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle (litres consumits al dipòsit o energia captada pel pantògraf, tròlei o bateries) i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat (des de la natura fins a la benzinera o a la xarxa elèctrica).
