Pot semblar sorprenent que una multinacional com Bayer que es presenta a ella mateixa en el marc de la biotecnologia i les ciències de la vida hagi integrat Monsanto, l’empresa símbol de la necrotecnologia per als ecologistes, de les ciències de la mort per als activistes. Per “suavitzar” l’operació , es diu que Bayer probablement prescindirà de la marca Monsanto. Ja se sap que la reputació i la responsabilitat social per a molts són únicament una qüestió de marca, de comunicació, i no de model de negoci o de governança estratègica. Si el nom satànic de Monsanto desapareix, desapareixen també les traves al creixement de la farmacèutica alemanya per la via del desenvolupament integrat del negoci de llavors i químics agrícoles. Aquesta és la idea, es veu.
"Si el nom satànic de Monsanto desapareix, desapareixen també les traves al creixement de la farmacèutica alemanya per la via del desenvolupament integrat del negoci de llavors i químics agrícoles"
La idea no és descabellada en termes econòmics i de competitivitat global. El monstre xinès ChemChina ja va fer el mateix amb l’agribusiness Syngenta, i Dow Chemical amb Dupont. Potser la diferència amb aquelles operacions rau, justament, en la dimensió comunicativa d’aquesta respecte aquelles. La marca Monsanto està, inevitablement, vinculada a la lluita ecologista, ecofeminista, a l’activisme pels drets dels agricultors, a les protestes pels efectes dels seus productes més emblemàtics, com el temible “agent orange” i, per descomptat, els organismes modificats genèticament. S’han organitzat jornades internacionals contra Monsanto i fins i tot Neil Young li va dedicar una cançó protesta fa poc.
De l’activitat mèdica i farmacèutica, Bayer passa a ocupar també un espai cada cop més important en el negoci agrícola, convertint-se en un dels majors subministradors del món de llavors i productes relacionats. És el model que planteja la gestió agrícola del planeta en termes d’hort global: unes regions del món dedicades als fruiters, altres al blat de moro, altres a la soja, altres a les patates, etc. Igual que amb un hort urbà, però a gran escala. En un cabàs o taula de disseny hi posem els tomàquets, en l’altre els enciams, en l’altre les maduixes, etc. Queda molt bonic a la terrassa i és educatiu.
Aquesta perfecta i estètica separació d’espècies és un problema important en els horts urbans. En alguns casos, les tomaqueres no prosperen senzillament perquè a la terrassa no hi arriben insectes i no hi ha pol·linització. En altres casos, hi arriben tants insectes que en pocs dies han arruïnat la collita d’aquella formosa i homogènia taula elevada de conreu. Cal un temps de proves i errors per aconseguir una collita digna ja sigui l’hort rural, urbà o global. El pagès sap com combinar les espècies, com repartir-les en els diferents rengles, com utilitzar únicament els pesticides necessaris en el moment més oportú. De fet, en l’agricultura ecològica certs pesticides estan permesos.
"Els agricultors comencen a aixecar veus sobre inconvenients inesperats dels organismes modificats genèticament"
Sembla ser que, a base de proves i errors, els agricultors dels horts globals també han anat aprenent sobre els quès i els coms dels organismes modificats genèticament. El debat sobre pros i contres continua obert, però els agricultors comencen a aixecar veus sobre inconvenients inesperats que, en part, han estat també causants de les pèrdues continuades de Monsanto en els darrers anys. D’entrada, els OMG tendeixen a consolidar el monocultiu a gran escala. Això per definició redueix la biodiversitat i fa els agricultors molt més dependents de les llavors i productes químics associats on abans s’aplicaven sistemes tradicionals de control de plagues per vies naturals, amb estratègies de canvi de cultiu o gestionant el cicle de nutrients del sòl. D’altra banda, sembla que també s’estaria qüestionant el suposat benefici econòmic dels OMG , amb cada cop més evidències que el retorn econòmic per a l’agricultor estaria per sota del que s’havia esperat.
En definitiva, ens podríem estar trobant, per fi, a escala global, amb el que a tants els ha passat a escala domèstica amb els seus horts urbans: la idea de l’hort a la terrassa semblava bona i divertida, però ha acabat resultant una feinada, amb una producció més que qüestionable i amb un balanç econòmic i ecològic probablement desfavorable. Tornem a la botiga de la cantonada.
