Font: RTVE.es
La nova llei regula el dret a emportar-se les 'sobres' i obligació de donar excedents. A Catalunya ja es disposa d'una llei pròpia des de l'any 2020.
Foto: Getty imatges.
El Congrés dels Diputats ha aprovat la nova Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, després del debat i votació de les esmenes aprovades pel Senat. La iniciativa legislativa busca aconseguir una reducció del 50% dels residus alimentaris per càpita en l'àmbit de la venda al detall i el consum, així com una baixada del 20% de les pèrdues d'aliments a les cadenes de producció i subministrament per a l'any 2030.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) estima que cada any es desaprofiten uns 1.300 milions de tones de menjar, cosa que suposa al voltant del 30% dels aliments que es produeixen. Segons les últimes dades del Ministeri d'Agricultura, Espanya va desaprofitar el 2023 gairebé 1,3 milions de tones.
Obligacions per a la cadena alimentària
Un dels pilars de la norma és l'exigència que tots els agents de la cadena alimentària disposin d'un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari, en què s'estableixi com aplicaran la jerarquia de prioritats per evitar el malbaratament. Aquest ordre dicta que els aliments s'han de destinar, en primer lloc, al consum humà sense transformacions addicionals. Si això no és possible, es podran aprofitar en la fabricació d'altres productes encara adequats per al consum humà, com ara melmelades o sucs.
Si, malgrat complir això, s'han generat excedents, aquests es destinaran a la donació d'aliments i altres tipus de redistribució per al consum humà. En última instància, els aliments es poden emprar en alimentació animal, compostatge o producció de biogàs.
El sector de la distribució tindrà l'obligació de donar els excedents d'aliments a entitats socials i bancs d'aliments, llevat que se'n justifiqui la inviabilitat. En aquest sentit, els establiments de més de 1.300 metres quadrats han de signar convenis de col·laboració amb organitzacions sense ànim de lucre per garantir l'aprofitament dels productes en bon estat.
Més de 65 quilos de menjar per família acaben a les escombraries
Per als consumidors, la norma introdueix el dret a emportar-se les sobres dels restaurants en envasos adequats, sense cap cost addicional, a excepció dels bufets lliures o formats similars. Els establiments han d'informar clarament d'aquesta possibilitat als menús o cartes i els envasos utilitzats han de ser reutilitzables, reciclables o complir la normativa vigent per reduir l'ús de plàstics d'un sol ús.
Impuls a la innovació i sensibilització
La llei estableix que les administracions públiques hauran de jugar un paper clau en la lluita contra el malbaratament alimentari. Entre les seves obligacions, destaca la promoció de campanyes de sensibilització sobre hàbits de consum responsable i el desenvolupament de solucions innovadores per minimitzar el malbaratament. A més, s'incentivarà la creació de nous models de negoci enfocats a la reutilització d'excedents alimentaris i la recerca per prolongar la vida útil dels productes.
Un dels aspectes més assenyalats és la racionalització de les dates de consum preferent. S'incentivarà les empreses perquè ajustin aquestes dates al màxim possible dins dels marges de seguretat alimentària, amb l'objectiu de reduir el descart prematur d'aliments que encara són aptes per al consum.
De la mateixa manera, les administracions públiques han de fomentar que els establiments de comerç al detall disposin de línies de venda d'aliments "lletjos", "imperfectes" o "poc estètics" , sempre que compleixin la normativa europea. També es promourà el consum de productes de temporada, de proximitat i ecològics.
Per garantir-ne el compliment, la llei estableix un règim sancionador amb infraccions la quantia de les quals abasta dels 1.000 euros per a les lleus fins als 100.000 per a les greus.
