El Consell Executiu ha aprovat les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica. El Pacte marca una estratègia per assolir un gran acord institucional, polític i social en matèria de política energètica. Tres tres pilars bàsics: Convertir l’accés a l’energia en un dret fonamental i situar el ciutadà al centre del model energètic, de garantir el subministrament i d’esdevenir una eina en la lluita contra el canvi climàtic.
Segons el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, l’objectiu és “consensuar el model energètic del futur, de manera que les decisions estratègiques en aquest àmbit comptin amb un ampli suport d’institucions, ciutadans, empreses i territori” perquè, ha dit “els canvis no són senzills i les resistències seran moltes”. El document, que ja ha estat consensuat amb els agents socials i amb el sector, serà enviat al Parlament per a la seva presentació i debat amb els grups polítics.
El document pretén, en l’actual procés de redefinició del país, actuar com el Llibre Blanc de l’Energia elaborat l’any 1981, que ha fixat el desenvolupament energètic a Catalunya durant els darrers 35 anys. Per això, la seva funció és “orientar la transició cap a la sobirania energètica, és a dir, cap a un model on les energies renovables i les noves tecnologies situen el ciutadà en el centre del sistema energètic: és consumidor, però al mateix temps pot ser generador, i també disposa de més eines per gestionar el seu consum i fer-lo eficient i responsable”, ha explicat Baiget.
El Pacte planteja la necessitat d’avançar cap a un model amb menys dependència de l’exterior, amb una generació més neta, més descentralitzada i que aprofiti els recursos renovables autòctons, que tingui menys externalitats, que permeti un mercat més competitiu i que generi ocupació qualificada i vinculada al territori. En aquest sentit, el conseller Baiget ha remarcat que el document proposa “l’assoliment d’un model basat en un 100% en energies renovables desitjablement en l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, ambientalment i econòmicament”.
Aquesta transició energètica, a més, ha de permetre integrar en el model energètic del país la millora de les tecnologies disponibles en matèria d’energia (la digitalització, l’abaratiment de les energies renovables, la millora de l’emmagatzemament d’electricitat o el desenvolupament de la mobilitat elèctrica, entre d’altres), i també ha de donar compliment a les noves exigències de la Unió Europea en matèria d’energia i de medi ambient.
Per materialitzar el nou model energètic, el Pacte també haurà d’abordar reptes específics de Catalunya a curt i mitjà termini, com ara la superació de les dificultats existents per implantar energies renovables en el territori, la modernització i digitalització de les xarxes de distribució o l’acord sobre el paper que ha de tenir l’energia nuclear en aquest procés de transició.
Una nova fiscalitat energètica i ambiental
El desenvolupament d’aquest nou model se sustenta en dos pilars bàsics: el finançament i la governança. Pel que fa al finançament, la transició energètica s’ha finançar, per un costat, a través de l’aplicació d’una nova fiscalitat energètica i ambiental que gravi el consum d’energia en funció tant de les seves emissions contaminants com del volum del consum. Aquest instrument permet orientar les actuacions de les empreses i ciutadans associades al consum d’energia, i dota l’Administració de recursos per finançar les polítiques energètiques. L’altre gran mecanisme previst pel document és el finançament i retribució d’inversions a partir dels estalvis que aquestes generin, sovint en col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
A mesura que es dissenyin les accions i programes públics concrets per desenvolupar aquestes polítiques, el Govern les dotarà de la corresponent partida pressupostària.
Tres òrgans per governar la transició
En l’àmbit de la governança, i per tal de mantenir l’energia en el màxim nivell estratègic de la política del Govern, es preveu la creació de tres òrgans: un Consell Assessor per la Transició Energètica, un Comitè Coordinador del Pacte Nacional per a la Transició Energètica –amb la funció d’alinear les diferents polítiques de la Generalitat i afrontar des del Govern el nou model energètic-, i la Taula per la Transició energètica de Catalunya, que serà l’òrgan participatiu de tota la societat civil.
Per tal de materialitzar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, s’elaborarà un Pla de Treball 2017-2025, es realitzarà la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050; es redactarà la Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible, i es prepararà un nou Pla de l’Energia amb l’horitzó fixat en l’any 2030.
L’aprovació de les bases per al Pacte Nacional per a la Transició Energètica culmina el procés participatiu iniciat pel Govern l’any 2015, i dona compliment a diferents resolucions del Parlament de Catalunya que insten el Govern a treballar en el canvi de model energètic. El Govern remetrà aquest document al Parlament de Catalunya, per a la seva presentació i debat entre els grups polítics.
El Pacte Nacional per a la Transició Energètica, consensuat amb la societat civil identifica set eixos estratègics d’actuació:
- Eix 1. Garantir el dret fonamental a l’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors
Aquest eix inclou estratègies dirigides a assolir un model energètic socialment més inclusiu. Per això, es treballarà perquè l’accés a l’energia i la seva disponibilitat sigui un dret fonamental dels ciutadans; per evitar les situacions de pobresa energètica amb mesures directes (com la definició d’un bo social) o indirectes (com la implantació de solucions d’estalvi i eficiència energètica als habitatges); per protegir les persones en risc d’exclusió, i per millorar la relació dels usuaris amb les companyies subministradores i el seu nivell de coneixement sobre el mercat energètic.
- Eix 2. Garantir l’abastament energètic amb qualitat i fiabilitat en el seu subministrament
La seguretat i la continuïtat del subministrament energètic són estratègiques per al benestar i el desenvolupament econòmic de qualsevol societat. Per això, en aquest eix s’estableixen estratègies com la potenciació de la diversificació de l’aprovisionament energètic exterior; la potenciació de la diversificació de l’oferta energètica interior (a través d’assegurar una oferta àmplia d’operadors i de l’accés al màxim nombre possible de fonts energètiques, especialment les renovables); la disminució de la dependència energètica exterior; i la garantia de la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics (promovent les ‘smart grids’ o plantejant els escenaris adients per decidir la política nuclear catalana durant la transició cap al nou model renovable, per exemple).
- Eix 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i d’eficiència energètica en l’economia i societat catalanes
L’estalvi i l’eficiència energètica són aspectes clau per assegurar un model energètic sostenible a Catalunya. En aquest sentit, es proposen actuacions com l’impuls específic de tecnologies eficients en els diferents sectors econòmics (renovació de processos en la indústria, aprofundir en la implantació del vehicle elèctric, la renovació energètica d’edificis per assolir els edificis d’emissions gairebé zero o el desplegament de les ‘smart grids’) o l’aprofundiment en les bones pràctiques per part de la Generalitat de Catalunya.
- Eix 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones
L’ús d’energies renovables, preferentment autòctones, ha de ser una part important de la resposta als reptes globals i específics que Catalunya té en matèria d’energia. Per això, es proposen actuacions com l’elaboració d’un marc regulador que fomenti l’autoconsum a partir de renovables, el desenvolupament de xarxes distribuïdores, una nova fiscalitat que permeti el finançament d’aquestes polítiques públiques, i treballar per aprofitar els diferents recursos renovables de què disposa el país. Aquest darrer aspecte implica una planificació territorial per determinar les millors ubicacions, i la integració dels projectes d’energies renovables en el territori per tal que hi reverteixin els majors beneficis possibles.
- Eix 5. Fomentar la recerca i la innovació energètica com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials
L’impuls del desenvolupament de noves tecnologies en l’àmbit energètic i del suport a l’R+D+I vinculada a l’estalvi i l’eficiència energètica i a les energies renovables, ha de servir per disposar d’eines realment efectives i generadores de valor per al país. Per això, aquesta estratègia recull actuacions com l’impuls de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), l’afavoriment de la recerca aplicada en l’àmbit del vehicle elèctric, la promoció de la recerca i innovació energètica en àmbits concrets (com les renovables, l’edificació o l’emmagatzematge d’energia), i actuacions de tipus estructural, com l’avenç en el disseny de xarxes intel·ligents o l’aplicació del ‘big data’ al sistema energètic.
- Eix 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en el nou model energètic
Un nou model energètic renovable i distribuït requereix la implicació de la societat civil en la seva construcció. Per això, cal apoderar el ciutadà perquè no només esdevingui una part activa del mercat energètic –com a productor, gestor i/consumidor d’energia-, sinó que també participi en la presa de decisions. Per això, es treballarà per millorar la informació i sensibilització de la societat, augmentar-ne la formació específica per capacitar-la per actuar en el nou model energètic, i establir els instruments per implicar-la i fer-la corresponsable del disseny i assoliment dels objectius fixats.
- Eix 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea
Per assolir el desplegament complet del nou model energètic català, serà necessari que les institucions catalanes puguin exercir les competències plenes en matèria d’energia en el marc de la UE. Entre les actuacions necessàries, s’inclou el desplegament de la legislació i normatives pròpies, el disseny d’un nou model de governança amb els corresponents regulador i operadors dels mercats energètics, i la implicació dels municipis en aquest nou model, com a generadors i consumidors d’energia.
