L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Barcelona i el RACC han presentat els resultats del primer estudi metropolità que ha analitzat, sobre el terreny, el parc real de vehicles que circulen cada dia per la metròpolis i que ha calculat el seu impacte ambiental sobre la qualitat de l’aire en condicions reals de circulació. Cal destacar que l’antiguitat mitjana de tots els vehicles en vies ràpides és de 8,4 anys, i de 7,9 anys en l’àmbit urbà i que el dièsel encara és el combustible majoritari. Els vehicles amb distintiu ambiental de la DGT estalvien entre un 32% i un 80% de les emissions de NO2 i entre un 69% i un 94% de les emissions de PM, respecte un vehicle sense etiqueta
L’estudi ha identificat 176.365 vehicles i ha mesurat correctament les emissions de més de 92.365 vehicles. Aquesta mostra està estratègicament escollida en 31 punts de mesura de la metròpolis i distribuïda per tal d’obtenir un coneixement complet de la mobilitat metropolitana: es cobreixen les principals vies ràpides metropolitanes, amb 79.769 vehicles identificats (45,2%), i l’àmbit urbà dels municipis, amb 90.871 vehicles identificats (51,5%). Els altres 5.725 vehicles identificats (3,3%) corresponen a altres àmbits: Mercabarna, el Port de Barcelona i l’Estació d’Autobusos Fabra i Puig.
Tipologia de vehicle en circulació
En l’àmbit urbà, la circulació de turismes és del 57%, tot i que al centre de la ciutat de Barcelona baixa 10 o 15 punts per donar pas principalment a motos i taxis. A nivell metropolità, per darrera de la circulació dels turismes, es troben les furgonetes (13,5%), les motos (11,5%) i els taxis (10,2%). En vies ràpides, en canvi, la circulació dels turismes augmenta gairebé fins al 73%.
Antiguitat i envelliment dels vehicles
L’antiguitat mitjana de tots els vehicles en vies ràpides és de 8,4 anys, i de 7,9 anys en àmbit urbà. En aquest sentit, la major presència de taxis en l’àmbit urbà ajuda a rebaixar la mitjana d’antiguitat dels vehicles.
Segmentant per tipologia de vehicle, en l’àmbit urbà els vehicles més antics són els camions i autobusos, amb una antiguitat de 10,3 i 8,8 anys respectivament. Els segueixen els turismes i les furgonetes, amb una antiguitat de 8,4 i 7,7 anys, respectivament. Per altra banda, els taxis i els vehicles de serveis només tenen antiguitats mitjanes de 4,2 i 3,5 anys, respectivament.
Segons els resultats de l’estudi i en comparació amb un similar que es va fer exclusivament al municipi de Barcelona l’any 2009, el parc circulant s’ha envellit gairebé 2 anys a causa de la crisi econòmica. En aquest sentit, a la ciutat de Barcelona s’ha passat d’una antiguitat mitjana de 5,66 anys al 2009 a 7,5 anys al 2017. Els camions són la tipologia de vehicle que més destaca amb 3,3 anys d’augment de l’antiguitat.
L’estudi també posa de manifest la diferència entre el parc censat (amb les dades dels municipis i de la DGT) i el parc que realment circula actualment a la metròpolis. En aquest sentit, s’observa que els vehicles més nous s’utilitzen molt més que els vehicles vells. Fet molt remarcable en el cas dels turismes.
Distribució dels vehicles segons etiqueta ambiental de la DGT
Segons l’estudi, en termes generals els vehicles sense etiqueta de la DGT suposen entre el 20 i 25% de vehicles circulants a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els vehicles amb etiqueta Eco i 0 Emissions assoleixen el 4,3% del parc circulant en l’àmbit urbà, degut, en part, a la flota de taxis.
Les zones amb major proporció de vehicles més contaminants (sense etiqueta) en circulació corresponen a la perifèria de Barcelona, que és on el parc és més envellit, ja que és al centre de la ciutat on també circulen major nombre de taxis, fent baixar aquesta proporció.
Concretament, en l’àmbit urbà un 20% dels vehicles no tenen distintiu ambiental de la DGT (sense etiqueta). Un 43,10% dels vehicles s’associen a l’etiqueta B, de color groc. El 23,80% dels vehicles circulants en l’àmbit urbà, a l’etiqueta C, de color verd. Finalment, hi ha un 4% de vehicles amb etiqueta ECO (bàsicament, híbrids a gasolina) i només un 0,3% amb etiqueta 0 (Zero Emissions).
D’altra banda, en les vies ràpides el 24,5% dels vehicles no tenen distintiu ambiental de la DGT (sense etiqueta). Això representa un 4,5% més de vehicles sense etiqueta respecta l’àmbit urbà. En aquest cas, hi ha un 1,2% de vehicles que circulen amb etiqueta ECO i només un 0,1% de vehicles que circulen amb l’etiqueta Zero Emissions. Ambdues xifres inferior a les de l’àmbit urbà.
Energia utilitzada pels vehicles circulants
Sobre l’energia utilitzada pels vehicles circulants, l’estudi revela que els vehicles elèctrics encara són testimonials, però que els híbrids comencen a tenir importància en l’àmbit urbà (3,3%). Tot i això, el dièsel encara és el combustible majoritari, tant en l’àmbit en àmbit urbà (65%) com en les vies ràpides (72%).
En l’àmbit urbà, la majoritària contínua sent el dièsel (64,6%) i la gasolina representa aproximadament un 34,3%. No obstant, cal constatar que les vendes de dièsel han anat disminuint, i al juny de 2017 per primera vegada des dels anys 90 les vendes de gasolina superen les de dièsel.
En canvi, a les vies ràpides la participació del dièsel s’incrementa fins al 72%. Bàsicament, per la major proporció de turismes, en detriment de les motos, i una menor presència de taxis (vehicles híbrids).
Mobilitat interna i externa
Amb els resultats d’aquest estudi, també es posa de relleu els desplaçaments intermunicipals dels vehicles circulants. Un 55% dels vehicles circulants per la ciutat de Barcelona no estan censats a la ciutat (vehicle externs a la ciutat). En comparació amb unes dades anteriors de 2009 de Barcelona, que recollien que aquesta xifra fa 8 anys era del 52%, s’extreu que augmenta el nombre de vehicles externs a la ciutat de Barcelona.
D’altra banda, a la resta de ciutats analitzats, el 46% dels vehicles no estaven censats al propi municipi.
Emissions contaminants d’NOx i PM
L’estudi també demostra clarament que els vehicles dièsel que circulen per l’àrea metropolitana emeten més emissions contaminants (NOx i PM) que els vehicles de gasolina. L’estudi també ratifica que les diferents normatives EURO (excepte l’EURO-5) han suposat un descens progressiu sobre les emissions dels vehicles.
Sobre les emissions dels vehicles (NOX i PM), comparant entre tipus de vehicle i ocupació mitja del mateix, les emissions per km i passatgers donen clar avantatge al transport públic col·lectiu, seguit dels turismes i les motocicletes.
Els vehicles amb distintiu ambiental de la DGT emeten entre un 32% i un 80% menys de NO2 i entre un 69% i un 94% menys de PM que un vehicle sense etiqueta.
Realització i objectius de l’estudi
L’estudi, que es va dur a terme entre els mesos de març i maig d’aquest any 2017, s’ha realitzat gràcies a un equip mòbil, anomenat RSD (Remote Sensign Device), que s’instal·la de manera temporal i no intrusiva a la via pública, de manera que no modifica la velocitat ni acceleració dels vehicles. L’equip es va ubicar durant un o dos dies a cada punt metropolità seleccionat fins a arribar a completar el total dels 31 punts viaris escollits de la metròpolis (16 a Barcelona i 15 a d’altres parts de la metròpolis).
L’equip de treball va estar està format per una furgoneta equipada amb una càmera, que enregistra la matrícula del vehicle; d’un feix de llum ultraviolada, que capta la velocitat i l’acceleració del vehicle; i d’un espectròmetre, que mesura les emissions de contaminants dels tubs d’escapament dels vehicles (NOx, Partícules, CO, etc.).
Tenint en compte que el trànsit és el principal responsable de la baixa qualitat de l’aire a les aglomeracions urbanes, els resultats d’aquest estudi permetran millorar el coneixement de l’impacte ambiental del parc de vehicles metropolità actual sobre la qualitat de l’aire, tot discriminant per tipologia de vehicle, carburant i norma euro (antiguitat). Així, aquests resultats permetran avaluar els impactes de les mesures per millorar la qualitat de l’aire de la metròpolis i dissenyar si s’escau noves actuacions.
