Font: UAB
Un llibre editat per Sergio Rossi, de l'ICTA-UAB, amb Andrea Gori (Facultat de Biologia UB), Lorenzo Bramanti (CNRS), i Covadonga Orejas (IEO) posa de manifest que en els darrers 20-30 anys l'acció humana està provocant canvis dràstics i molt accelerats en els ecosistemes marins, alterant la seva capacitat natural per absorbir els creixents nivells de CO2 a l'atmosfera. El llibre "Marine Animal Forest", editat per Springer-Nature, proporciona una àmplia visió general dels ecosistemes del fons del mar de tot el planeta, poblades per animals que viuen fixos al fons del mar, i aborda un concepte molt desconegut fins al moment, el dels "boscos d'animals marins".
Aquesta terminologia fa referència a les comunitats que resideixen al fons del mar (bentòniques) dominades per coralls, gorgònies, esponges o bivalves (no mòbils) que formen estructures tridimensionals molt complexes que serveixen al seu torn de llar a moltes altres espècies. "Aquestes comunitats tenen similituds estructurals i funcionals amb els boscos terrestres tot i que estan dominades per animals en lloc de plantes" explica Sergio Rossi. El concepte tracta de posar en comú, com s'ha fet per a l'ecologia forestal, un tipus de sistema amb una forma de funcionament basada en una estratègia comuna: filtrar partícules de l'aigua "per això es diuen suspensívors bentònics" recalca Rossi "que s'alimenten del material en suspensió ". L'investigador de l'ICTA-UAB incideix en què el "bosc d'animals marins" o "bosc animal" és probablement l'estructura més extensa del planeta ja que el 70% de la superfície del planeta està coberta per mars i oceans, i concentra el 90 % de la vida a la Terra. No obstant això, "l'extensió inexplorada d'aquest bosc animal és enorme" i indica que "només coneixem un 5% del que hi ha al fons del mar, des d'un punt de vista biològic i de comunitats, la qual cosa és molt poc en comparació amb la superfície terrestre".
Tal com explica Andrea Gori (UB), «aquest nou volum és el resultat de les aportacions d'investigadors que estudien diversos organismes des de diferents perspectives, i que coincideixen per primera vegada en una publicació sota el concepte general de boscos animals que evidencia el seu important paper ecològic com espècies estructurals dels ecosistemes marins».
Els investigadors posen de relleu que els impactes de l'activitat humana estan provocant una dramàtica pèrdua de la seva biomassa i biodiversitat així com de la seva capacitat de recuperació. La importància radica en què aquests boscos d'animals no només proporcionen serveis ecosistèmics com ara aliment, protecció i vivers per a la fauna marina sinó que tenen un paper fonamental en els cicles hidrodinàmics i biogeoquímics dels fons marins, actuant com a embornals de carboni emès per l’home a l'atmosfera. "El paper dels boscos com a embornals de carboni és essencial però ha estat en gran part descuidat en els models de conservació i no s'ha calculat quant carboni poden arribar a retenir. Aquesta dada, simplement, no existeix". El problema principal és que molts d'aquests boscos animals estan compostos per animals molt longeus, que poden trigar centenars d'anys a créixer, com de fet molts arbres terrestres. En destruir-los amb la pesca d'arrossegament o la mineria, per exemple, els coralls, esponges o gorgònies poden trigar un temps molt prolongat en recuperar-se.
Per a l'home, els boscos d'animals marins proporcionen serveis com la pesca, la recol·lecció de corals preciosos i espècies per a ús farmacèutic i mèdic, materials per a la construcció o serveis al turisme, amb la repercussió econòmica que comporta la seva sistemàtica desaparició. Tots aquests serveis es veuen amenaçats per l'impacte humà i el canvi climàtic global. A les pràctiques de pesca destructiva i excessiva, la contaminació, l'aqüicultura incontrolada, l'explotació petroliera i de gas, i a la urbanització del litoral es sumen els efectes del canvi climàtic com ara l'escalfament global, l'acidificació de l'aigua, l'increment dels nivells de la mar, l'erosió dels icebergs o l'augment de la freqüència i virulència dels huracans. "Tot això conduirà a la degradació de la biodiversitat, la destrucció de les estructures complexes dels ecosistemes i la pèrdua de serveis ecosistèmics", adverteix.
El llibre reuneix l'experiència i el coneixement conjunt d'un gran nombre de científics marins involucrats en l'exploració, investigació i conservació de les comunitats marines, fa una descripció minuciosa dels boscos d'animals marins i analitza els efectes dels impactes antropogènics. Un exemple d'estudi en profunditat de les gorgònies, que per la seva naturalesa, estan substituint als coralls que desapareixen en zones com el Carib. "Són més flexibles davant els canvis, s'aclimaten millor, però retenen menys carboni, les seves estructures no formen els esculls com ho fan els corals durs i són menys resistents davant els huracans" diu Rossi qui recorda que "el 99% de l'energia de les onades que colpegen les costes en èpoques d'huracans és absorbida pels esculls de corall. La desaparició d'aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i longeves no fa més que accelerar el procés de degradació de tot el planeta, que es troba en transició cap a sistemes més simplificats i oportunistes".
Per això, els científics autors del llibre llancen un missatge comú d'alerta respecte a aquests ecosistemes. "Si no prenem precaucions, els més complexos i biodiversos podrien desaparèixer en poques dècades, igual que molts dels boscos de fanerògames i algues marines longeves que van desapareixent per acció directa o indirecta de l'ésser humà".
Imatge:
Autors del llibre. D’esquerra a dreta: Sergio Rossi, Andrea Gori, Covadonga Orejas i Lorenzo Bramanti.
Referència:
Rossi S., Bramanti L., Gori A., Orejas C. (Eds.). Marine Animal Forests. The Ecology of Benthic Biodiversity Hotspots. 2017. 1366. ISBN: 978-3-319-21013-1
http://www.springer.com/us/book/9783319210117
