La Mancomunitat de les Terres del Sénia ha enllestit la candidatura a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) de les oliveres mil·lenàries que s'estenen per una vintena de municipis del Montsià, el nord de Castelló i el Baix Aragó.
Imatge d'arxiu d'una olivera monumental, al terme municipal d'Ulldecona. Foto: Sílvia Berbís
Després de sis mesos de feina, s'ha entregat l'expedient al Ministeri de Cultura que s'encarregarà, esta setmana, de presentar-lo a la FAO, l'organització específica de les Nacions Unides en Agricultura i Alimentació (en les sigles en anglès). Es tracta d'un nomenament anàleg al de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, però amb la particularitat de destacar sistemes agraris "únics al món", com conformen les més de 10.000 oliveres monumentals - gairebé la meitat inventariades com a mil·lenàries- de les Terres del Sénia. La Mancomunitat confia que amb este reconeixement es pose pressió perquè s'aprove una legislació específica per protegir-les, sobretot dels espolis i el mercadeig que se'n fa.
Un cop presentat esta setmana a través del Ministeri de Cultura, el projecte de candidatura a Patrimoni Agrícola Mundial de les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia entrarà a avaluació del consell científic de la FAO. La resolució es preveu que siga a finals d'any, possiblement cap al mes de novembre.
El Paisatge històric de les oliveres mil·lenàries del Sènia, premi europeu de Patrmoni Cultural 2014. Foto: Jaume Antich
L'organització d'Alimentació i Agricultura de Nacions Unides estableix cinc criteris per optar a ser reconegut com a SIPAM. En primer lloc, s'ha de contribuir a la seguretat alimentària i al suport de les comunitats locals, representant una de les principals fonts d'ingressos d'aquells habitants; s'han de complir els paràmetres de la biodiversitat agrícola i els recursos genètics amb espècies, varietats o races importants a nivell mundial; s'han de mantenir i conservar els sistemes de coneixement locals tradicionals, així com els valors culturals i els formes col·lectives d'organització social, incloent les institucions tradicionals per a l'agroecologia, l'accés als recursos i la distribució dels beneficis; finalment, s'ha de garantir la preservació de "paisatges excepcionals", resultat del maneig de la terra i l'aigua i de la gestió humana que s'ha fet d'aquell sistema agrari.
El reconeixement de la FAO serviria per posar en valor un sistema oleístic únic al món per la concentració d'oliveres monumentals que s'hi troben. El darrer inventari quantifica en 4.960 les oliveres mil·lenàries, és a dir, de més de 3,5 metres de perímetre de tronc i de més de 1,30 metres d'alçada, uns paràmetres establerts per la Universitat de Còrdova que la Mancomunitat del Sénia ha pres com a referència.
Però la xifra d'arbres monumentals es dispara si es tenen en compte les 5.000 oliveres més, aproximadament, que tenen troncs de perímetres entre els 3 i els 3,5 metres. "Ens sembla important introduir-les en este sistema agrícola i que estiga reconegut tot el conjunt, no només les més antigues", ha defensa Teresa Adell, gerent de la Mancomunitat de les Terres del Sénia. "Estem il·lusionats, però no ens volem fer massa expectatives", ha afegit.
