L’Indicador de la Vida al Planeta, de l’Informe sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya mostra que les 258 espècies d’animals salvatges monitoritzats a Catalunya estan en davallada; concretament revela una reducció del 13% del nombre d’exemplars d’ocells, papallones, mamífers, rèptils i amfibis a Catalunya. Aquesta és una de les dades més significatives de l’Informe de Medi Ambient i Sostenibilitat presentat aquest 26 de juny. Les dades corresponen al període 2011-2015, i s’elabora en el marc del Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
En matèria de biodiversitat i patrimoni natural, el document mostra un augment de la superfície protegida a Catalunya de 3.928 hectàrees, que representa un 31,77% del total del territori. Els espais de protecció especial han augmentat entre 2011 i 2015 un 1,01%, fins a arribar al 9,6% de la superfície protegida. També han augmentat el nombre de zones protegides per figures internacionals, com reserves de la biosfera o d’importància per al Mediterrani. La darrera és les Terres de l’Ebre, declarada reserva de la biosfera el 2013.
El tipus d’hàbitat d’interès comunitari dominant a Catalunya continua sent els boscos, tot i que el canvi més significatiu en les cobertes de sòl és l’augment de la superfície cremada, per l’impacte de l’incendi de l’Alt Empordà el 2012.
Incidència del canvi climàtic
El canvi climàtic continua incidint en la disminució d’espècies animals d’ambients més freds i la consolidació d’altres més càlides. I és que globalment, la temperatura mitjana anual a Catalunya en els darrers 66 anys ha augmentat a un ritme mitjà de 0,23 °C cada deu anys.
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), el descens a partir de 2007 i fins al 2015 es deu a l’efecte de la crisi econòmica que ha patit Catalunya en aquest període, que ha afectat sobretot sectors industrials molt intensius en carboni, com la construcció, la indústria i el transport, aquest últim és el sector que genera més emissions amb un 28% del total. Així, la relació entre les emissions de GEH i l’evolució del PIB mostra un descens des de principis de la dècada passada: l’any 2015 és un 36% menys que el 2000 i un 15% menys que el 2010. Per sectors, entre el 2010 i 2015 les emissions de GEH han patit una davallada en tots ells, llevat l’agricultura, que presenta un increment del 13%. El valor total mostra una reducció del 14% entre aquests dos anys.
Més energia renovable
D’altra banda, en aquest període la producció d’energies renovables es va incrementar un 20%, per la contribució de l’energia eòlica i, en menor mesura, per l’energia solar i l’ús de biomassa. La contribució de les energies renovables en la producció d’energia bruta elèctrica es va incrementar un 11,5% entre el 2010 i el 2015, situant-se en el 18,5% del total, però es constata una gran variabilitat interanual en la producció a causa de la dependència dels aprofitaments hidràulics, pels episodis de sequera i pel lent creixement de la implantació d’energia eòlica.
S’ha mantingut la tendència a la baixa en el consum global d’energia observada des de l’inici de la crisi econòmica, amb una reducció de l’11,1% en el consum d’energia primària, és a dir, l’energia inicial que posteriorment és transformada per al seu ús, i una reducció del 9% en la que utilitzen directament els consumidors, l’anomenada energia final. L’any 2014 es va produir un lleu repunt del consum, que podria indicar un canvi de tendència els propers anys.
A més, es confirma la tendència a la baixa del consum d’energia primària procedent del carbó (–81,28%), del petroli (–13,2%) i de gas natural (–18%), amb repercussions positives sobre el medi ambient, encara que existeix encara una forta dependència respecte d’aquestes fonts, així com també de l’energia nuclear, que representa el 78% de l’energia primària produïda a Catalunya.
Residus a la baixa
Pel que fa a residus, la generació total va experimentar una baixada del 19,3% (830.000 tones) entre el 2008 i el 2013, per la crisi econòmica, mentre que entre 2013 i 2015 va augmentar un 6,6% per una certa recuperació. També es va reduir la generació de residus municipals (12%) entre 2010 i 2015, tot i que l’últim any d’aquest període va registrar un increment del 3%. Quant als residus per càpita, minven cada any. El 2015 van ser d’1,35 kg per habitant i dia, un 18% menys que el 2010, per l’augment de la sensibilització ciutadana i la situació econòmica.
La recollida selectiva de residus municipals es va reduir un 15% entre 2010 i 2015, amb un mínim el 2013 (un 35,9% del total dels residus municipals), associat a la sostracció il·legal de materials, una relaxació dels hàbits de la població o un major aprofitament de materials (roba, mobles...).
La generació de residus industrials es va reduir un 13,5% entre el 2010 i el 2015, encara que es manté força estable des del 2013. Finalment, la generació dels residus de la construcció ha mantingut una tendència a la baixa, però menys acusada que els primers anys de la crisi. El 2015 es van generar un 17% menys que l’any 2010, i un 74% menys que el 2006. S’observa un lleu increment de producció entre 20013 i 2015, la qual cosa indica una certa recuperació del sector.
El medi atmosfèric
Pel que fa a la presència de diòxid de nitrogen (NO2), partícules PM10 i ozó troposfèric (O3), els tres contaminants més crítics a Catalunya, s’ha observat una estabilització de NO2 i una baixada de PM10 a l’àrea de Barcelona, Vallès i Baix Llobregat, la zona més conflictiva per l’elevat trànsit de vehicles, on l’any 2011 hi va haver 7 superacions del valor límit diari, 6 el 2012 i 2 el 2015. La principal font emissora de NO2 continua sent el transport terrestre, seguida a distància de la indústria. Entre 20011 i 2014 es van reduir les emissions d’aquest contaminant un 20% a Catalunya. Pel que fa a PM10, la principal font emissora és el transport terrestre, marítim i el sector domèstic. Entre el 2011 i el 2014 també es va reduir l’emissió d’aquest contaminant un 10% de mitjana.
Quant a l’ozó, un valor influït per les condiciones meteorològiques, es va apreciar una progressió a l’alça des del 2007 al 2010, un descens el 2011, una estabilització el 2014 i una pujada el 2015. La zona més afectada és la Plana de Vic.
Pel que fa a la contaminació acústica, el percentatge de població exposada a soroll elevat ha disminuït entre un 15 i un 10% en el període 2011-2015, respecte el període anterior 2006-2010. A més, en l’últim període estudiat s’han aprovat més de 300 mapes de capacitat acústica municipals, passant dels 50 del període 2006-2010 als 352 entre 2011-2015.
Un 27% més de depuradores en servei
El consum d’aigua per càpita el 2015 va ser de 117 litres per persona i dia, un 3,4% menys que el 2010, i un 12% menys que el 2006. Això es vincula no només a la crisi econòmica, sinó també a l’eficàcia de la implantació progressiva de noves tecnologies domèstiques cada cop més eficients. La producció d’aigua dessalada va disminuir un 31,3% entre 2010 i 2015, per la crisi econòmica i per l’augment de les precipitacions Tanmateix, a partir del 2014 s’observa una tendència a l’augment de la producció. Igualment, l’aigua reutilitzada va disminuir un 12% entre el 2010 i el 2015, mentre que el nombre de depuradores en servei va augmentar més d’un 27%, passant de 389 el 2010 a 495 el 2015.
Pel que fa a la qualitat, ha disminuït el percentatge de masses costaneres en bon estat, passant del 84,2% al 71,1% entre el 2010 i 2014. El percentatge d’embassaments que presentaven un estat bo també s’ha reduït en termes globals, i ha passat del 84% l’any 2012 al 57% l’any 2015, així com el percentatge de massa d’aigua subterrània en bon estat, que ha passat del 51% del 2012 al 41% el 2015. L’estat de les masses d’aigua de rius (estat ecològic i estat químic) ha empitjorat sensiblement. Mentre que entre 2007 i 2012 un 60,9% era bo o proper a bo i un 33,1% tenia un estat dolent al període 2013 – 2015, amb dades parcials del 60%, un 18,6% es qualificava de bo o proper a bo i un 41% dolent.
Concretament, l’any 2015 només un 27% de les masses d’aigua de Catalunya presentaven un bon estat, i un 34% un estat dolent (El 40% no havien estat avaluades). Els principals riscos observats són la contaminació química, principalment per excés de nitrats i la sobreexplotació del recurs.
L’informe és una eina a l’abast de la ciutadania, per conèixer la informació relativa a l’estat del medi ambient a Catalunya de manera acurada i rigorosa. Dona compliment a la Llei 27/2006, que regula els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient. Abans del 2006, la Generalitat elaborava informes d’aquest tipus, de manera que es disposa d’informació ambiental a Catalunya des de fa més de 25 anys ininterrompudament.
