Font: Diputació de València
El 33% dels sòls del planeta estan degradats i un terç del territori de la Comunitat Valenciana està en risc de desertificació
La institució provincial ha impulsat als últims anys la creació de distints bancs de terres als municipis valencians com a recurs contra l'abandonament de terres. Amb aquesta mesura, la Diputació facilita l'ús de terres en abandó a 26 municipis de la província de València
Els bancs de terres constitueixen un registre administratiu municipal de caràcter públic que facilita el contacte entre els propietaris de les parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades a conrear-les. Estiguen en abandó o en producció, aquells terrenys aportats al banc de terres s'ofereixen en cessió o arrendament a les persones interessades, que es posen en contacte amb els propietaris per a arribar a un acord.
Els bancs de terres municipal es crea com un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, una alternativa laboral per als qui poden conrear-les i un recurs contra l'abandó d'aquests terrenys. Amb l'ús d'aquest banc es genera un impacte positiu en l'àmbit mediambiental, econòmic i social.
A més, en les seues competències de control de riscos geològics, la Diputació de València duu a terme tasques per a retenir l'erosió del terreny, ampliar la seguretat ciutadana davant aquest tipus de riscos i crear elements paisatgístics per mitjà de la regeneració de les zones erosionades.
L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València es suma a la celebració del Dia Mundial del Sòl i reitera el seu compromís amb la conservació de la terra a través de projectes com els bancs de terres municipals que es desenvolupen a 26 municipis de les comarques de València.
L’objectiu d’aquesta efemèride que es celebra cada 7 de juliol és divulgar la importància de la qualitat dels sòls per a garantir la disponibilitat d'aliment i mantenir la salut dels ecosistemes naturals. Una de les claus per a conservar la qualitat d’aquests espais és cuidar-los i mantenir-los habitats, evitant l'abandonament de terres i, amb això, la seua erosió. A més de contribuir a la pèrdua de la superfície agrícola útil, l’abandó de terres genera un impacte negatiu en el medi ambient en incrementar el risc d'incendis, facilitar la proliferació de plagues i generar un major risc de degradació paisatgística.
El sòl és la capa superficial de l'escorça terrestre en la qual viuen les plantes i altres organismes. El conjunt de matèries orgàniques i inorgàniques que ho componen permet la retenció d'aigua i compostos químics que serveixen de nutrients per a la vida vegetal. El sòl un recurs natural finit i que no és renovable en una escala de temps humana pel que mantenir la seua qualitat és crucial per a la producció d'aliments i per a la supervivència dels ecosistemes.
A més de la seua capacitat de retenir aigua i ser suport vital per a la vegetació, la funció del sòl com agent descontaminant i fixador de carboni és excepcional. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el sòl reté el triple de carboni que l'atmosfera i pot ajudar-nos a lluitar contra el canvi climàtic.
La FAO estima que el 95% dels aliments provenen del sòl. Uns 815 milions de persones en el món pateixen inseguretat alimentària, és a dir, no tenen garantida la disponibilitat d'aliments. Aproximadament 2.000 milions de persones no disposen d'aliments suficientment nutritius per disposar de sòls pobres en nutrients. Aquesta situació es podria mitigar mitjançant la gestió adequada dels sòls.
