Algunes mesures de polítiques de transport urbà clau poden produir nombrosos impactes positius sobre la salut dels ciutadans, mentre que unes altres implicarien poques millores o fins i tot cap. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per l'Obra Social “la Caixa”, i per l’Institute for Transport Studies de Leeds. La recerca va analitzar els beneficis potencials per a la salut humana d'un total de 64 mesures que les ciutats acostumen a considerar a les seves planificacions de transports.
Els resultats d'aquesta recerca, publicats en Journal of Transport and Health, indiquen que mesures com un bon ús i planificació del sòl que eviti l’expansió urbana, la tarificació de l'ús del cotxe o una millor provisió de transport actiu i transport públic estan entre les més beneficioses per a la salut. Aquestes mesures concretes produeixen múltiples efectes positius, gràcies a la reducció de la contaminació atmosfèrica i del soroll, de les illes de calor i de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, del tràfic i de les col·lisions de vehicles motoritzats i de l'exclusió social i la divisió de comunitats. També contribuirien a incrementar el transport actiu (anar a peu o amb bicicleta, per exemple) i la disponibilitat d'espais verds.
Un segon grup de mesures que inclou les zones de baixes emissions i la promoció de vehicles amb baixes emissions de carboni no està associat amb tants impactes positius, encara que també contribueixen a una millora de la salut gràcies a la seva capacitat per reduir la contaminació atmosfèrica. Les mesures polítiques en les categories de conscienciació i informació van resultar més difícils de jutjar i depenen fonamentalment del seu disseny. Algunes mesures d'infraestructures, com la provisió de noves carreteres poden tenir impactes negatius en la salut, incrementant els accidents de trànsit, la contaminació, el soroll, les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la inactivitat física i la separació de comunitats.
L'estudi va combinar una revisió literària sobre els impactes del transport en la salut amb el coneixement i les opinions de tres experts independents procedents d'àmbits diferents: planificació i polítiques de transport; salut pública ambiental; i transport i salut. Els investigadors van utilitzar una eina consolidada i d'accés lliure a través d'internet: la base de dades de coneixement sobre ús sostenible del sòl urbà i del transport KonSULT, en la qual es troben indexades i descrites les 64 mesures estudiades. En un següent pas, els autors pretenen afegir la salut pública com un objectiu formal en KonSULT, fent possible que els responsables de formular polítiques i el públic generin els paquets de mesures que contribueixin més a la millora de la salut pública a les seves ciutats.
S'estima que el 2050 prop del 70% de la població mundial viurà en àrees urbanes, la qual cosa representarà el major creixement humà en la història. Les ciutats estan reconegudes com el motor més potent d'innovació i riquesa de la societat, malgrat la qual cosa són també la font principal de contaminació i malaltia. Un estudi recent realitzat a Barcelona va trobar que el 20% de la mortalitat prematura és conseqüència d'una planificació urbana i de transport deficient.
“Encara que la relació entre transport i salut ha estat guanyant atenció des de la recerca, encara persisteix una falta de consideració dels impactes que les polítiques i pràctiques de transport tenen sobre la salut”, sosté la investigadora d’ISGlobal Haneen Khreis, primera autora de l'estudi. El seu article ofereix als planificadors i al públic una idea dels impactes de les polítiques de planificació del transport sobre la salut a través de nou vies: les col·lisions de vehicles a motor, la contaminació atmosfèrica, la inactivitat física, el soroll, les illes de calor, els gasos d'efecte hivernacle, l'exclusió social, la separació de comunitats i l'exposició a espais verds. “Volem que el coneixement generat per la recerca salti dels cercles acadèmics a la pràctica i al domini públic i produeixi impactes positius”, afegeix.
“La planificació urbana i del transport té un gran impacte en la salut pública i la preponderància actual dels cotxes a les ciutats condueix a una càrrega de malaltia considerable que seria evitable mitjançant l'adaptació de mesures polítiques orientades cap a la salut”, afirma Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Transport i Salut d’ISGlobal.
Referència
Khreis, H., May, A. D., Nieuwenhuijsen, M. Health Impacts of Urban Transport Policy Measures: A Guidance Note for Practice. Journal of Transport and Health https://doi.org/10.1016/j.jth.2017.06.003
