Informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”

L'estudi s'ha elaborat a través dels membres de la PAH i/o de l'APE que han acceptat respondre un qüestionari d'uns 40 minuts de duració subministrat cara a cara per persones voluntàries cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l'APE. El qüestionari inclou 247 preguntes sobre aspectes demogràfics i econòmics, preguntes sobre el seu habitatge i la problemàtica associada, sobre l'ús de subministraments i problemes associats i sobre la mateixa salut i la salut d'un dels infants de la llar entre 6 i 14 anys escollit aleatòriament. L'estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s'analitzen en el present informe inclou informació de les 167 persones enquestades a data del 28 de maig del 2018.

De l'anàlisi de les dades destaca que la majoria de les persones entrevistades eren dones, persones nascudes a un país estranger (tot i que la majoria feia 10 anys o més que viuen a l'Estat Espanyol) i de classe social manual. La meitat es trobaven a l'atur i els seus problemes econòmics havien derivat en una situació d'inseguretat alimentària (els havien obligat a reduir la quantitat dels seus àpats o saltar-se'n algun).

Aproximadament la meitat de les persones van referir algun tipus d'inseguretat residencial (majoritàriament, en risc de desnonament) i una de cada quatre persones inseguretat derivada d'un règim de tinença insegura. Una de cada cinc persones havia patit algun desnonament els darrers 5 anys, i una de cada quatre havia hagut d'ocupar o havia viscut d'acollida en casa de familiar o amistats. Pel que fa als subministraments bàsics, quatre de cada cinc persones patien pobresa energètica.

En relació a l’estat de salut, en primer lloc cal destacar que, per gairebé tots els indicadors analitzats, les dones van presentar pitjors resultats en salut que els homes.

En segon lloc, si comparem els diferents indicadors amb la població general de la ciutat de Barcelona, podem observar com, en gairebé tots, les persones enquestades presenten pitjors resultats. Pel que fa a la salut percebuda, els homes presentaven dues vegades pitjor salut, les dones tres vegades. En relació als trastorns crònics, els resultats variaven segons el tipus, però la proporció en persones de la PAH i/o l'APE és d'aproximadament el doble en comparació amb la població general. En el cas de la salut mental, les diferències són molt més elevades, 5 vegades més els homes i 4 vegades més les dones. També s'observen grans diferències en el nombre de visites a urgències: són més del doble els homes i gairebé 5 vegades més les dones que van visitar un servei d'urgències més de 3 cops el darrer any que els homes i dones de Barcelona ciutat. Pel que fa a les conductes relacionades amb la salut, no es van observar gaires diferències entre les persones entrevistades i la població general.

També, es va analitzar la relació de 2 dels principals indicadors de salut (salut percebuda i salut mental) amb algunes variables socioeconòmiques i de característiques de l'habitatge, anàlisi que només va ser possible en dones. Tot i que la majoria de resultats no són concloents a causa del baix nombre de persones que es va poder analitzar, sembla que existeix una tendència a què les dones de menor nivell educatiu i classe social més desfavorida presentin pitjor salut, efecte que també es va observar en les dones a l'atur i amb inseguretat alimentària. Sí que cal destacar que les dones amb suport social inadequat van presentar pitjor salut en ambdós indicadors en comparació amb les que tenien suport adequat. Sobre la relació amb les condicions de l'habitatge, els resultats suggereixen que les dones que estan en situació d'ocupació presenten pitjor salut mental i que la suma d'inseguretats (residencial, energètica i alimentària) els empitjora la salut. Cal destacar també que la salut mental va ser pitjor en les dones que feia poc temps estaven a la PAH.

Finalment, una dada rellevant en infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

L’informe compta també d’una part de recomanacions donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat Espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, on les més rellevants són les següents:

1. Treballar per atenuar els efectes en salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobre medicalitzar problemes socials.
2. Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
3. Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
4. Finalment, cal posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Podeu descarregar l'informe complet aquí