Font: Cap Gros. El Diari de Mataró i el Maresme
El sistema econòmic i productiu actual és, senzillament, insostenible. La manera com produïm i consumim bens i aliments no pot mantenir-se per sempre. Simplement perquè les matèries primeres de les quals ens nodrim són finites i no es regeneren, ni de lluny, al ritme del creixement de població i, per tant, de la demanda a escala planetària. El reciclatge, imprescindible, no és suficient per trencar amb aquest cercle negatiu. És per això que des de fa temps s’imposa un concepte molt més ampli i profund, el de l’economia circular. Ajuntaments com el de Mataró, així com diverses empreses i entitats de la ciutat, hi estan començant a apostar amb força. Però de què es tracta?
“Es tracta d’un nou model econòmic orientat a l’assoliment de sistemes de producció i de consum més eficients”, explica Maria Calvo, tècnica en Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró i responsable de la Casa Capell, equipament dedicat a aquest àmbit. Aquet nou model “preserva els recursos dins del cicle continu i n’optimitza el seu valor”, segons explica. Què vol dir això? Es tracta, bàsicament, de reduir tant l’ús de matèries primeres com la generació de residus, a partir del reaprofitament. Es vol passar d’una lògica lineal –s’extreuen les matèries primeres, es fabrica el bé, s’usa i es llença- a una de circular, basada en el reaprofitament dels materials. “Es tracta d’un cicle continu i regeneratiu”, destaca Calvo. L’economia circular és biomimètica, és a dir que s’emmiralla en el medi natural, que funciona com un sistema tancat on el concepte de residu no existeix i tot es reaprofita d’una o altra manera.
"L’economia circular és biomimètica, s’emmiralla en el medi natural que funciona com un sistema tancat on el concepte de residu no existeix, sinó que tot es reaprofita"
Tot plegat es basa en assumir que els recursos naturals són finits i que els hem de mantenir en valor. L’economia circular proposa fer més amb el mateix que tenim ara, amb el que ja circula dins del sistema. “Volem acabar amb una disfunció del model econòmic actual: el vincle entre creixement econòmic i augment del consum de recursos”, diu Calvo. Es calcula que actualment a Europa tant sols s’aprofita el 5% del valor original dels materials que circulen dins del cicle econòmic. Mantenint la lògica lineal que predomina actualment, el 95% d’aquestes matèries s’acaben malbaratant. És hora d’estudiar noves alternatives de reaprofitament.
Oportunitats econòmiques
“L’economia circular ens planteja oportunitats d’innovació en l’ús de materials, perquè es mantinguin en valor el màxim de temps possible”, explica Maite Ardèvol, Coordinadora d’Economia Circular i Sostenibilitat d’Acció (l’Agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat). Una de les qüestions importants d’aquest model és, tal i com avança Ardèvol, el gruix d’oportunitats que ofereix en el camp de l’economia, la investigació i la generació d’ocupació. Per il·lustrar-ho amb un exemple concret, el procés de tractament de 10.000 tones de residus requereix només d’un lloc de treball si es fa a través de la incineració (reaprofitament pràcticament nul). Si es tracta en un abocador, necessita sis persones, xifra que multipliquem per sis en el cas d’apostar pel reciclatge. Però si el tractament és el de la reutilització, aquestes 10.000 tones arriben a emplear fins a 296 persones.
“És tot un món a descobrir, amb un gran potencial econòmic, tant en l’àmbit de l’R+D+I com en el de les empreses que aposten per la inserció social de col·lectius en risc d’exclusió” explica Lluís Gibert, Director d’Espais Públics i Equipaments de l’Ajuntament. A Mataró hi ha dos exemples clars en aquesta línia, el projecte ‘Roba Amiga’ recentment desplegat a Mataró per Solidança, la concessionària de la deixalleria municipal; i el treball del CEO de la Fundació Maresme amb empreses tèxtils del territori per reaprofitar peces de roba. En els dos casos es generen noves bosses d’ocupació en un camp ple d’oportunitats en l’àmbit de la innovació, que és beneficiós per al medi ambient i que alhora permet donar feina a persones sovint marginades pel mercat laboral.
Les claus del model
-
Aposta per generar el mínim de residus, reaprofitant els materials perquè tornin a realitzar la seva funció original o bé es transformin en quelcom diferent.
-
Vol acabar amb l’obsolescència de molts dels productes actuals –especialment els electrònics- allargant la seva durabilitat i afavorint que siguin reparables.
-
Va més enllà del reciclatge ja que aposta pel residu zero, emmirallant-se en com funciona el medi natural.
-
Inclou el concepte “economia” perquè es presenta com una oportunitat de creixement econòmic i d’impuls de la innovació i la competitivitat en nous sectors.l
-
Economia: genera valor afegit i impulsa la recerca, el coneixement i la innovació.
-
Medi ambient: estalvia recursos i matèries primeres i redueix l’emissió de residus.
- Societat: genera ocupació a tots nivells, també entre col·lectius en risc d’exclusió, en àmbits que fins ara no existien.
Desplegament de l’economia circular a Mataró
L’Ajuntament de Mataró compta amb finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya per impulsar projectes d’economia circular a la ciutat. El procés ha arrencat aquest any amb una fase de diagnòstic que va seleccionar tres sectors estratègics on aplicar aquest nou model: el tèxtil, l’administració pública (ajuntament) i el tractament de residus. La fase actual del projecte es basa en la comunicació amb agents del territori per perfilar projectes concrets, entre tres i cinc per a cada sector. L’any 2019 es farà el tret de sortida amb tres projectes pilot. També s’ha establert una comissió e seguiment amb representants de ‘administració pública, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Col·legi d’Ambientòlegs i membres del Consell Econòmic i Social de Mataró (empresaris, sindicats) i dels consells de participació.
