Javier Martínez: “L’economia circular ha d’estar fora de les ideologies i ha de generar amplis consensos socials”

El món de les impressores constitueix en si mateix un petit microcosmos per entendre quins són els problemes d’implementació de l’economia circular. Ens pot explicar el perquè?
En el món de les impressores el consumidor que vol adquirir un cartutx té diverses opcions. Una és adquirir un cartutx original nou. Una altra és comprar un cartutx clònic. El clònic és un cartutx nou que és una imitació de la marca coneguda, fruit de l’espionatge industrial, i fet a la Xina amb elements de molta menys qualitat.

Una tercera opció pel consumidor és prolongar la vida del producte original amb la remanufacturació, que implica canviar els elements desgastats d’aquest producte de manera que pot continuar rendint. Estem parlant de reutilitzar el cartutx. L’opció de la remanufacturació és positiva ambiental i socialment i els cartutxos clònics- tenen unes connotacions clarament negatives.

Però la gent els compra.
Sí. Els clònics l’únic vector positiu que tenen és la reducció de preu, però se salten els estàndards ambientals europeus. Podríem dir que aquestes còpies són com el top manta de la tecnologia. El més “remarcable” és que són baratíssimes en preu.

De quan estem parlant? Podem establir la comparació amb els cartutxos remanufacturats?
Un cartutx remanufacturat que ha de contenir peces de qualitat i complir les normes ambientals  permet un estalvi d’entre un 40% i un 60% respecte al preu de l’original i en el cas dels cartutxos clònics l’estalvi pot ser d’entre un 80% i un 90%.

"Per competir amb preu els fabricants se salten moltes normes,  com  ara  RoHS  REACH,  WEEE,  la relativa a contingut  tòxic  de  pols  de  tòner, o les  normes sobre el contingut de substàncies retardants de la flama en els plàstics. Aquestes substàncies són d’elevada toxicitat i persistents en l’ambient, i a més són bioacumulatives. A banda d’això, els cartutxos també contenen metalls contaminants, com el crom hexavalent"

Quins problemes ambientals generen els clònics?
Els problemes ambientals dels cartutxos clònics comencen des del moment que no tenim la figura del productor o fabricant a l’abast. Aquest productor, diguem-ne absent, que en el nostre context s’hauria de fer responsable de tota la vida del producte no hi és i no el podem contactar. Per competir només amb preu els fabricants se salten moltes  normes,  com  ara  RoHS  REACH,  WEEE,  la relativa a contingut  tòxic  de  pols  de  tòner, o les  normes sobre el contingut de substàncies retardants de la flama en els plàstics. Aquestes substàncies són d’elevada toxicitat i persistents en l’ambient, i a més són bioacumulatives: un cop han entrat a la cadena alimentària no en surten i afecten a animals i a humans. A banda d’això, els cartutxos també contenen metalls contaminants, com el crom hexavalent.

En qualsevol cas els fabricants no semblen ser els únics responsables de la situació.
Clar, per fer arribar el seu producte a la Unió Europea disposen de col·laboradors necessaris que no són altres que les empreses europees que només pensen en el preu.

"La lliure circulació passa per davant de la protecció dels ciutadans. És veritat que la Comissió Europea té una preocupació creixent per defensar els ciutadans en temes sensibles com el medi ambient o la salut,  però aquest control és complicat i ara com ara no es fa"

I per què la Unió Europea no ho controla més?
L’administració sempre és lenta en reaccionar en general i la construcció europea té encara molts forats. Està basada en principis com la lliure circulació de béns i persones, que està molt bé, però clar si hi ha un forat en un punt i entra un d’aquests productes pot circular per tota la Unió sense problemes. Si aquests productes infractors troben un accés fàcil mercat comunitari, sigui al port que sigui, aturar-los és francament difícil.  Podríem dir que, malauradament, la lliure circulació passa per davant de la protecció dels ciutadans. No vull dir, insisteixo, que aquesta lliure circulació no sigui desitjable, només que té una part fosca com ens mostra aquest cas. És veritat que la Comissió Europea té una preocupació creixent per defensar els ciutadans en temes sensibles com el medi ambient o la salut,  però aquest control és complicat i ara com ara no es fa.

"Caldria una protecció sistèmica en tot el territori contra aquests productes"

Per tant hi ha un problema d’aplicació de la llei.
Doncs així és. Els darrers anys molta gent s’ha queixat de “massa Europa” d’una presència excessiva de la Unió Europea en molts afers, però la meva queixa en aquest cas que estem discutint és que hi ha “poca Europa”. Caldria una protecció sistèmica en tot el territori contra aquests productes.

"La diferència de preu entre un plàstic que compleix amb les normes de contingut de retardant de la flama i un que no és que el primer val 1200 euros la tona i el segon només 60 euros la tona"

Per què els fabricants xinesos no van optar per la remanufacturació?
En principi sí que ho van fer però se’n van adonar que no eren competitius amb la remanufactura europea. Van descobrir que els sortia més a compte fer productes clònics perquè eliminaven costos logístics i  de  materials  de  qualitat . A més, els requeriments ambientals encareixen els productes i per això no els apliquen. Per exemple, la diferència de preu entre un plàstic que compleix amb les normes de contingut de retardant de la flama i un que no és que el primer val 1200 euros la tona i el segon només 60 euros la tona.

Seria fàcil culpar els consumidors, però potser també seria injust perquè no tenen tots els elements per discernir. Hi estaria d’acord?
Evidentment en tot això hi ha un tema ètic de fons però, sobretot, hi ha una qüestió de manca d’informació al consumidor. Ara mateix no es fan esforços per informar bé de la diferència entre un producte bo des del punt de vista tècnic i ambiental i un que no ho és. I això implica que molta gent, sense mala fe, pot estar prenent decisions equivocades.

"Hi ha també un projecte molt interessant, AskREACH que, a través d’ un protocol signat per diverses empreses, vol fer possible que qualsevol consumidor amb una App pugui veure instantàniament si un producte determinat compleix amb REACH"

I què es pot fer?
Jo he proposat a la Comissió Europea d’actuar en aquest sentit amb algun tipus d’ecoetiquetes que aportin tota la informació. Hi ha també un projecte molt interessant, AskREACH que, a través d’ un protocol signat per diverses empreses, vol fer possible que qualsevol consumidor amb una App pugui veure instantàniament si un producte determinat compleix amb REACH, el reglament de la Unió Europea, adoptat per tal de millorar la protecció de la salut humana i el medi ambient contra els riscos que poden presentar els productes químics. Avui la tecnologia ens permet tenir tota la traçabilitat des d’un punt a qualsevol altre punt. L’ideal, ara parlo més enllà d’aquest projecte, seria que tothom fos capaç de distingir entre el preu i el cost. El preu és el que pagues amb diners i el cost, ja sigui ambiental o social, és un concepte més ampli.

També és cert que a poc a poc la consciència ambiental d’una part dels consumidors va augmentant. Com veu aquesta tendència en relació al tema que ens ocupa?
Cada vegada el consumidor vol tenir més transparència i està disposat a pagar per un bé que sigui bo en termes ambientals però està fart de falses promeses i enganys.

"La meitat de les impressores s’han de canviar amb un nombre d’impressions molt per sota del que està anunciat. Abans d’arribar al reciclatge cal prioritzar altres accions com reduir, reparar, reutilitzar i només en última instància reciclar"

Com és de greu el greenwashing en aquest sector?
Molts fabricants porten a terme típiques estratègies de greenwashing com per exemple parlar de l’expectativa de vida d’una impressora que no es correspon amb la realitat. La meitat de les impressores s’han de canviar amb un nombre d’impressions molt per sota del que està anunciat. Abans d’arribar al reciclatge cal prioritzar altres accions com reduir, reparar, reutilitzar i només en última instància reciclar. Ara es parla d’una cinquena erra que es podria resumir com rebutjar les falses proposicions de valor.

"Una de les grans dificultats és l’anticircularitat dels mateixos fabricants perquè el model de negoci està orientat al consum continu de les impressores i per tant els fabricants fan de tal manera que posen traves a la remanufacturació"

¿Quines serien ara mateix les principals dificultats amb què es troba la remanufacturació de cartutxos?
La primera és la gran inèrcia de l’economia lineal. Estem acostumats a: “ho vull, ho compro, ho llenço”. Una altra dificultat és aconseguir les economies d’escala necessàries per sobreviure. I després l’anticircularitat dels mateixos fabricants perquè el model de negoci està orientat al consum continu de les impressores i per tant els fabricants fan de tal manera que posen traves a la remanufacturació. Per exemple, si instal·les un cartutx manufacturat t’envia un avís a l’ordinador. És com si d’entrada et renyessin. Els fabricants tenen un departament que porta les sigles FUD.

Què volen dir?
Fear, Uncertainty i Doubt. Són especialistes en enviar missatges d’avís al consumidor de que s’està desviant camí que s’ha pensat per ell. Fins i tot han anat més lluny: el 13 de setembre del 2016 un fabricant va atacar a totes les impressores que estaven online i aquelles les que no tenien un cartutx de la marca van quedar bloquejades.

Això és legal?
Va haver-hi accions judicials i van haver de tirar enrere. La Comissió, a més, està treballant perquè aquest tipus de fets no es tornin a repetir.

¿L’administració catalana és sensible envers tota aquesta situació que està explicant?
Crec que l’Agència de Residus té una sensibilitat absoluta envers el canvi que cal en el sector. La base legal també hi és i per tant es tracta de fer complir les lleis. Si ens comparem amb Suècia estem endarrerits però si ens comparem amb la resta d’Espanya -País Basc a banda- som capdavanters. El govern català està ajudant a les empreses que tenen un concepte d’economia circular. Nosaltres per exemple rebem un ajut en aquest sentit. Però sobretot vull subratllar que el govern té un esperit obert que no em trobo per exemple al ministeri. Aquesta seria la diferència entre el que veig a Barcelona i a Brussel·les, per una banda, i a Madrid, per una altra. I això dit per un  madrileny!

"Vull subratllar que el govern té un esperit obert que no em trobo per exemple al ministeri. Aquesta seria la diferència entre el que veig a Barcelona i a Brussel·les, per una banda, i a Madrid, per una altra. I això dit per un  madrileny!"

A Brussel·les hi ha proactivitat tenint en compte que el problema és de dimensió europea?
La Comissió Europea impulsa l’ instrument de l’Acord Voluntari entre fabricants per no haver de legislar tant. S’espera que els fabricants proposin una autoregulació que pugui ser més ràpida i eficient que una sobrelegislació o excés de legislació que és una de les crítiques que de vegades es fan a la Unió Europea. Aquesta autoregulació arriba, és clar, fins on el fabricants volen, però és un pas endavant i té avantatges front a la legislació, com són més velocitat d’implementació i reducció del cost.

I en el diàleg que manté vostè amb la Comissió què els diu?
La nostra posició com a remanufacturadors és clara. El que li hem dit a la Comissió Europea és que, si de debò creuen en l’economia circular, hem d’entrar també en el comitè de treball de la Comissió que regula l’Acord Voluntari. De fet, hi ha avenços importants. Per exemple, fa dos anys l’Acord Voluntari per fabricar impressores només tenia un vector que era la reducció del consum energètic i s’ha inclòs el criteri de la circularitat. Hi ha una determinació clara, però no oblidem que hi ha també un calendari polític com són les propers eleccions al Parlament Europeu. De tota manera penso que una tema com la circularitat ha d’estar fora de la ideologia i ha de generar amplis consensos socials.