Un blauet observat als parcs. Foto: X. Larruy
Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), el Visor de fauna de l'AMB ha recollit un total de 309 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2018. Aquestes observacions inclouen rèptils, ratpenats, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells. En total, 240 ocells dels quals més del 70% són espècies protegides com la puput, les mallerengues, la cadernera, el raspinell o el picot verd. Aquesta dada pren especial rellevància quan es contrasta amb el total d'espècies observades a tot Catalunya durant el 2018, que han estat 372 segons dades facilitades per l'ICO, cosa que suposa un 64% d'aquest total.
Totes les dades obtingudes estan recollides al web de l'AMB a través del visor de fauna. Aquesta eina visualitza les observacions als parcs i platges metropolitans introduïdes per qualsevol persona a través de les aplicacions Ornitho i Ocells dels Jardins.
Infraestructures verdes i blaves
Moltes de les observcions provenen de les dades que s'han recollit durant les activitats de ciència ciutadana organitzades per l'AMB i els ajuntaments en aquests espais dins del programa Aprenem a la Xarxa. En aquestes activitats, dirigides per educadors ambientals, s'acosta els ciutadans al treball de camp que porten a terme els experts per a la realització d'estudis de fauna i els fa participar directament en la recerca d'informació i coneixement de la biodiversitat.
En un àmbit tan transformat i urbanitzat com l'àrea metropolitana de Barcelona, els parcs i platges metropolitans conformen el que anomenem infraestructura verda i blava. Constitueixen un mosaic heterogeni de biòtops, hàbitats per a espècies animals i vegetals que han sabut adaptar-se a aquest medi perquè han obtingut més facilitats per a les seves necessitats pel que fa a l'alimentació, la nidificació, perquè hi ha menys depredació o perquè hi troben més confort.
Vanessa Cardui / J. Cano
Malgrat que són espais seminaturals i sovint amb una intervenció d'enjardinament més o menys intensa, els parcs metropolitans ofereixen una gran riquesa d'hàbitats (parets, teulades, murs de pedra seca, zones arbrades, racons amb fusta morta, basses i estanys, etc.) que afavoreixen la conservació de determinades espècies silvestres i tenen un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, cosa que facilita la mobilitat d'espècies entre diferents zones verdes urbanes i també amb els entorns naturals propers.
Pel que fa a les platges, aquestes tenen un paper important en la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'AMB. En primer lloc, perquè contenen espècies de flora i fauna d'elevat interès per a la conservació —com la vegetació psammòfila (de zones sorrenques) o el corriol camanegre que nidifica en alguna d'aquestes platges— i, d'altra banda, perquè són un element en forma d'ecotò ecològic, és a dir, de transició entre els ecosistemes terrestres i els marins que regula nombrosos processos físics i ecològics com la dinàmica litoral o les migracions i hivernades de múltiples aus marines, limícoles (de zones humides) i passeriformes (ordre d'ocells que inclou els pardals).
Ànecs al llac | A. Gracia
