L'AMB determina les principals mesures de la mobilitat metropolitana per als propers sis anys

El passat 20 de març l'AMB ha celebrat el VI Consell de la Mobilitat. Aquí ha vist la llum, per primera vegada, el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) 2019-2024, l'instrument de planificació i programació de polítiques i línies d'actuació sobre mobilitat que l'AMB preveu impulsar i executar en els propers sis anys, en col·laboració amb els ajuntaments metropolitans i les administracions competents.

El PMMU dibuixa un model de mobilitat metropolitana futura fonamentat en 4 pilars estratègics (mobilitat saludable, sostenible, eficient i equitativa) i els seus objectius estan alineats amb els establerts al Pla clima i energia 2030 de l'AMB, a l'Acord de París sobre canvi climàtic i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU.

102 mesures per assolir una mobilitat saludable, sostenible, eficient i equitativa
Per a assolir els seus objectius, el PMMU preveu 102 mesures englobades en 6 eixos estratègics.

Les principals mesures determinades per l'AMB de cara a la consecució dels objectius del PMMU, són les següents:

• Millora dels serveis de transport públic. Entre les quals, es troba:
  • Completar el desplegament de la xarxa de bus metropolità d'altes prestacions (AMB Exprés i AMB Metrobús).
  • Impuls dels serveis de transport a demanda. Per primera vegada, l'AMB inicia, el 2018 i com a prova pilot, el primer servei de bus a demanda, amb la línia E33. Ara, pel període 2019-2024, l'AMB es proposa estendre aquest tipus de servei a zones amb baixa demanda.
  • Programa de millores a la segona corona metropolitana: inclourà el traspàs de línies de bus a favor de l'AMB i la millora dels serveis.
  • Millores dels serveis d'autobús en període nocturn, caps de setmana i festius, o en període estival.
  • Impuls d'accions que millorin l'accés sostenible als centres generadors de mobilitat (polígons).
• Establiment d'una xarxa viària prioritària metropolitana per als serveis d'autobús. Inclou:
  • El desenvolupament dels carrils bus-VAO als principals accessos a Barcelona, com per exemple el carril bus VAO B-23, i altres d'urbans.
  • Millores en la regulació semafòrica que permetin millorar la velocitat comercial dels serveis.
• Foment i millora de la intermodalitat en el transport públic. Preveu:
  • El desenvolupament d'un pla d'intercanviadors d'autobús metropolità.
  • Ampliació i millora de la xarxa d'intercanviadors existents.
  • Ampliació de nombre d'aparcaments d'intercanvi metropolitans (P+R). Actualment, n'hi ha tres en servei (Castelldefels, Sant Joan Despí i Sant Just). En previsió, sis més.
• Impuls a les zones de baixes emissions:
  • El 2020, es desplegarà de forma permanent, de dilluns a divendres, la  ZBE Rondes BCN (zona de baixes emissions de l'àmbit Rondes de Barcelona).
  • En col·laboració amb els ajuntaments metropolitans, se seguiran implantant zones de baixes emissions locals (amb limitacions d'accés a determinats vehicles o amb l'execució d'illes ambientals o zones pacificades).
• Regulació metropolitana de l'aparcament en superfície:
  • S'impulsarà l'extensió dels espais regulats d'estacionament en superfície en tot l'àmbit metropolità, sota un marc comú que homogeneïtzi les actuals diferències entre els diferents municipis metropolitans.
  • També es regularà l'estacionament de vehicles de distribució urbana de mercaderies a escala metropolitana, a través d'una app DUM metropolitana.
• Optimització del transport urbà de mercaderies:
  • Creació de nous punts de recollida de mercaderies en espais públics i microplataformes de distribució urbana.
  • Impuls de la distribució nocturna i en hores vall.
• Política metropolitana de tarifació viària per ús, congestió i contaminació:
  • S'aposta per reconvertir els peatges de concessió que han de vèncer en els propers anys a l'entorn de l'AMB, cap a una taxa de congestió i contaminació per al vehicle privat, per reduir l'impacte del vehicle privat en la qualitat aire. Amb un model que s'ha de consensuar amb les administracions competents.
• Actuacions d'impuls de l'ús de la bicicleta:
  • Continuïtat en el desplegament de la xarxa Bicivia i dels aparcaments segurs.
  • Extensió de l'e-Bicibox, la bicicleta pública metropolitana.
  •  Millores en la senyalització i impuls de la intermodalitat amb el transport públic metropolità.
• Impuls a la introducció de vehicles de baixes emissions (VBE):
  • Continuació de la renovació de les flotes d'autobús: aquest 2019, l'AMB ha posat més de 128 nous busos de baixes emissions (híbrids i elèctrics). De cara als propers dos anys, l'AMB té previst adquirir 375 nous busos, entre flota de gestió directa (TMB) i flota de gestió indirecta.
  • Noves subvencions i ajudes per introduir VBE en la distribució urbana de mercaderies (ecologística) i el taxi metropolità.
  • Extensió de la xarxa de punts de recàrrega VE.
  • Mesures d'incentivació d'aquest tipus de vehicles entre la ciutadania.

Infraestructures i xarxa viària bàsica metropolitana (XVBM)
Pel que fa a les infraestructures, el PMMU incorpora les actuacions que l'AMB considera prioritàries en la xarxa ferroviària i viària per a la mobilitat de persones i mercaderies, que cal impulsar o executar a la metròpolis barcelonina durant els propers anys. En referència a les actuacions, aquestes poden ser tant infraestructures com instal·lacions, o millores  en l'operació i la gestió.

L'execució d'aquestes infraestructures, en la qual hi tenen un paper molt rellevant altres administracions competents, serà necessària per assolir el model de mobilitat sostenible del PMMU. De fet, l'AMB vol que aquesta priorització, feta en col·laboració amb els ajuntaments metropolitans, sigui orientativa per a futurs plans sectorials que han de desenvolupar altres administracions responsables de les infraestructures en l'àmbit metropolità. Per exemple, per el Pla per a Rodalies Catalunya i el Pla director d'infraestructures 2021-2030 de l'ATM, entre d'altres.

D'altra banda, al PMMU es defineix la xarxa viària bàsica metropolitana (XVBM), que ha de comportar la determinació progressiva de noves responsabilitats per part de l'AMB sobre aquesta. Concretament, sobre la programació i gestió del trànsit, tot assumint un enfocament més holístic en la planificació i gestió de la mobilitat metropolitana. Això permetrà integrar altres modes de transport que fins ara no s'han considerat o s'han fet de manera insuficient, com el transport públic, la bicicleta i els trajectes a peu.

Cost estimat de les actuacions del PMMU
El cost estimat de les actuacions previstes en el PMMU a sis anys, sense tenir en compte el desenvolupament d'infraestructures, és de 1.354 milions d'euros, dels quals l'AMB n'assumirà el 27% (369,9 milions d'euros). La resta l'assumiran altres administracions en funció de les seves competències (ajuntaments, diputació, Generalitat i Estat).

La quantificació econòmica prevista per a l'execució de les infraestructures és de 8.922 milions d'euros. Així, globalment, l'execució de les mesures incloses al PMMU suposaria un cost aproximat de 10.276 milions d'euros.

Reducció de les emissions contaminants i millora de la salut pública
Els resultats de l'avaluació ambiental estratègica del Pla mostren com s'aconsegueix una reducció del 3,2% dels veh/km en vehicle privat l'any 2024. Aquesta reducció és el resultat, entre altres, d'un traspàs modal dels desplaçaments en vehicle privat cap al transport col·lectiu, la bicicleta o a peu, i d'un increment en l'ocupació dels vehicles privats.

Respecte dels indicadors relacionats amb la sostenibilitat del model de mobilitat, es preveu una reducció del 5% i del 7% del consum d'energia i les emissions de CO₂, respectivament, i s'aconsegueix una reducció global de les emissions d'NO₂ i PM d'aproximadament el 30%.

En aquest sentit, la reducció de les emissions dels principals contaminants locals millora la qualitat de l'aire de la metròpolis de Barcelona i preveu reduir en un 50 % la població exposada a un aire de qualitat pobra. D'altra banda, en termes de mortalitat associada a l'exposició als nivells d'immissió d'NO₂, l'escenari proposat pel PMMU redueix un 10% la mortalitat anual.

Procés i aprovació PMMU 2019-2024
El PMMU ha comptat amb una col·laboració àmplia i plural d'experts en mobilitat, i s'ha enriquit amb les aportacions obtingudes del procés participatiu realitzat, entre altres, amb el Consell de Mobilitat de l'AMB i amb els ajuntaments metropolitans.

El PMMU s'aprovarà previsiblement i inicialment al Consell Metropolità d'aquest mes de març de 2019. Una vegada aprovat inicialment el PMMU, s'iniciarà un període d'informació pública fins al 30 de setembre de 2019, que permetrà enriquir el document i generar el que anirà a aprovació final. Durant aquest temps, es faran sessions d'informació sobre els seus continguts i es plantejarà el Programa d'actuació metropolitana (PAM) per als propers anys basat en el seu contingut.

---