Enginyer tècnic en electricitat. Màster en sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha participat en l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) com a investigador activista. Ha monitoritzat, per a l'ODG, les polítiques de seguretat energètica de la UE, particularment la seva dimensió exterior, en coordinació amb altres organitzacions europees. La seva activitat inclou la investigació, sensibilització i incidència política en aquest camp. Ha publicat també l'estudi: Opening the EU’s Black Box, Energy metabolism, dependence and geopolitics, amb Pablo Cotarelo. També participa en la Xarxa per la sobirania energètica promovent alternatives energètiques des de la ciutadania.
Alfons Pérez
Darreres aportacions
En un moment de crisis sobreposades, assegurar que les persones puguin tenir una llar, uns serveis bàsics sense risc de tall, un ingrés per atendre les necessitats bàsiques i garantir la cura pròpia i la de les altres; son, ara mateix, un principi indispensable per poder aixecar el cap d’allò imminent i immediat, i albirar projectes de vida amb principis ecosocials.
A la COP-25 s'ha constatat el bloqueig i regressió de les propostes de la part oficial en contrast amb el bon moment del moviment per la justícia climàtica, que segueix sumant massa crítica. En aquest moment de major mobilització i tensionament, hem repensat les nostres estratègies o seguim tenint debats de l’ecologisme del segle XX.
La transició energètica, efectivament, son cent reptes en un, si no més. Comencis per on comencis, ja sigui per la vessant tecnològica, ambiental, social, laboral o financera; les preguntes es multipliquen al primer pas. Si, a més, li afegim el seu caràcter d’urgència, la transició energètica esdevè un repte majúscul que tensiona els ritmes necessaris perquè sigui justa per a totes.
- 1 de 2
- següent ›