Les àrees urbanes s’escalfen fins a 2.5 ºC més que les zones amb verd urbà

En l’estudi s’han analitzat 24 imatges satèl·lit compreses entre els anys 2013-2018 i durant les quatre estacions de l’any amb l’objectiu de quantificar quin és el comportament de la temperatura en superfície a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més diferència a la primavera i l’estiu

Segons aquest estudi, la diferència no és uniforme durant tot l’any. A la primavera i a l’estiu la diferència entre zones urbanes i zones de verd urbà és de 2.5 ºC mentre que la variació entre zona urbana i àrea forestal s’eleva fins a gairebé 5 ºC.

A la tardor i l’hivern aquesta diferència disminueix una mica, però es manté en 1.5 ºC entre àrea urbana i zona amb verd urbà i 2 ºC de diferència entre sòl forestal i zona urbana.

Aquest treball ha tingut en compte també els factors geogràfics de casa nostra que, tot i tenir una orografia complicada, dona uns resultats contundents pel que fa a l’estudi i l’escalfament important de les zones urbanes, tant de Barcelona com de la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Sòl industrial i urbà, el que més s’escalfa

Les àrees urbanes s’escalfen, però no són les que més ho fan. Són les zones industrials les que pateixen més aquest augment de la temperatura respecte de la resta mentre que el verd urbà i, especialment, les zones forestals com Collserola o el Garraf, són les zones que menys s’escalfen.

Les superilles, una solució?

L’estudi mostra la reducció tèrmica que aporten les zones de verd urbà respecte les zones de teixit urbà i donen arguments a la possible implantació de noves “superilles” per mitigar, en part, el fenomen de la illa de calor urbana de casa nostra i compensar una mica aquest augment important de temperatura que pateixen zones urbanes i industrials.