Fonts: Ajuntament de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona, Betevé
En 2018 un mínim de 351 morts s’atribueixen a persones que van morir per un excés de partícules PM2,5 a la ciutat de Barcelona, un 424 morts a l’any, de mitjana des del 2010. Un nou estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona indica que aquest impacte en la salut es deu a l’exposició crònica als nivells habituals de contaminació atmosfèrica derivats del trànsit. Els resultats apunten, per tant, que cal una gestió restrictiva, amb mesures permanents, per tal de millorar la qualitat de l’aire i protegir la salut de les persones que hi viuen.
El nou informe d’avaluació de la qualitat de l’aire, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que en 2018 la ciutat va superar de forma continuada els nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de contaminació atmosfèrica pel diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió. Aquest fet es repeteix sistemàticament des de fa més de dues dècades i impacta en la salut de les persones. El 48% de la població de Barcelona continua potencialment exposada a nivells de diòxid de nitrogen (NO2) superiors als que recomana l’OMS, mentre que el 95% de la població està potencialment exposada a concentracions per sobre del nivell de referència establert per l’OMS pel que fa a partícules PM10.D’altra banda, segons l’informe, la mortalitat atribuïble a la contaminació de l’aire a Barcelona és molt considerable. En 2018 un mínim de 351 morts s’atribueixen a persones que van morir per un excés de partícules PM2,5 a la ciutat de Barcelona. Si tenim en compte la mortalitat atribuïble a aquest excés de partícules a la ciutat durant el període 2010 – 2018, s’estima una mitjana de 424 morts a l’any. Els efectes principals de la contaminació atmosfèrica en la salut es produeixen en el sistema cardiovascular i respiratori. Aquests efectes s’agreugen en col·lectius vulnerables com la gent gran, les dones embarassades o els infants.
Els valors de la majoria dels contaminants estan relacionats, en diferent grau, amb el trànsit a la ciutat. Així, durant els dies feiners, els registres de NO2 de les estacions que mesuren la qualitat de l’aire de Barcelona són més elevats que els que es registren durant els caps de setmana. Tot i així, l’informe manifesta que els dissabtes i els diumenges els valors mitjans de NO2, PM10 i PM2,5 són superiors als que recomana l’OMS. Altres contaminants com l’ozó i les emissions d’òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils tenen valors més alts els caps de setmana que els dies laborables.
Els càlculs realitzats indiquen també que aquest impacte en la salut es deu a l’exposició crònica als nivells habituals de contaminació atmosfèrica, produïda sobretot per les emissions contaminants del trànsit, i no als episodis de contaminació. Els resultats apunten, per tant, que cal una gestió restrictiva, amb mesures permanents, per tal de millorar la qualitat de l’aire i protegir la salut de les persones que hi viuen.
Zona de Baixes Emissions: la solució?
Amb aquestes dades a la mà, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha alertat que Barcelona “no té un problema d’episodis puntuals de contaminació, sinó que és estructural”; és a dir, que la ciutat es manté permanentment sota uns llindars molt alts de pol·lució. Per això Tarafa ha explicat que el govern d’Ada Colau confia que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) contribuirà a reduir el nombre de morts per contaminació.
A partir de l’1 de gener del 2020, els cotxes més vells (i, per tant, més contaminants) no podran circular pels carrers de la ciutat. Són els cotxes que no tenen etiqueta ambiental de la DGT. Tot i les esperances, ni el govern municipal ni la gerent de l’ASPB, Carme Borrell, no s’han aventurat a calcular quantes vides podrà arribar a salvar la ZBE. Gemma Tarafa, a més, ha reiterat que caldrà estudiar altres “mesures estructurals”, com la implantació d’un peatge urbà.
