Segons recull l’estudi epidemiològic a gran escala Global Burden of Disease «càrrega global de malalties», publicat a la revista Lancet, 4,2 milions de persones moren anualment a conseqüència de respirar les partícules contaminants que es troben en suspensió a l’atmosfera urbana (les PM, de l’anglès Particulate Matter). A més, s’estima que es perden 103 milions del que s’anomena “anys de vida ajustats per discapacitat”, és a dir, 103 milions d’anys de vida que el conjunt de les persones perdem a causa de problemes de salut, discapacitat o mort prematura. El problema és seriós: l’exposició a les PM és avui el 5è factor de risc del món.
"4,2 milions de persones moren anualment a conseqüència de respirar les partícules contaminants que es troben en suspensió a l’atmosfera urbana. El problema és seriós: l’exposició a les PM és avui el 5è factor de risc del món"
Encara que les 50 ciutats que més pateixen aquest problema són, segons un informe fet a finals de 2018 per Greenpeace i IQAir AirVisual, urbs pertanyents a Índia, Pakistan i Xina, el fenomen afecta a indrets de tot el planeta. Inclús a ciutats d’Austràlia, Europa, Estats Units i Canadà a on l’atmosfera és, en comparació, entre 3 i 10 vegades més neta que les d’aquest trist ranking, es donen, diuen des de la OMS, efectes nocius considerables sobre la salut de les persones. A Europa, ha apuntat recentment un estudi encara més alarmant publicat a la revista European Heart Journal (de la Societat Europea de Cardiologia), l’aire que respirem provoca quasi 800.000 morts l’any, el doble del que assenyalava fins ara l’Agència Europea del Medi Ambient. Segons aquesta investigació, a nivell mundial les xifres es disparen fins els 8,8 milions.
"L’aire que respirem provoca quasi 800.000 morts l’any, el doble del que assenyalava fins ara l’Agència Europea del Medi Ambient"
Ja sabíem que els habitants de ciutats amb nivells importants de contaminació pateixen més malalties cardíaques, problemes respiratoris i càncers de pulmó que els de les zones urbanes d’aire més net. Però no és “només” això. Una revisió amplíssima feta pel Comitè Ambiental del Fòrum de les Societats Respiratòries Internacionals (FIRS) aporta noves dades (publicades fa no a gaire a la revista Chest) que fan palès que tot l’organisme es ressent per la pol·lució de l’aire. A part de les condicions mèdiques ja descrites, n’hi ha un munt més dins de la categoria de «malalties no transmissibles» (MNT) que no són infeccioses i solen ser cròniques i de progrés lent. Entre elles, malalties cardíaques, accidents cerebrovasculars, càncer, diabetis i malalties pulmonars cròniques, responsables de gairebé el 70% de les morts arreu del món. Com diuen a The Guardian, on s’han fet ampli ressò d’aquestes investigacions, la contaminació atmosfèrica pot afectar cada òrgan i cada cèl·lula del cos humà —i de qualsevol ésser viu, caldria afegir—, des del cap fins als dits dels peus. «Les partícules ultrafines passen pels pulmons, són recollides fàcilment per les cèl·lules i transportades a través del torrent sanguini exposant pràcticament totes les cèl·lules del cos», diu l’article. Així, s’han trobat evidències que aquestes maleïdes PM —que a les ciutats procedeixen principalment del transport i la indústria— poden causar un reguitzell de trastorns a la salut: ictus, demència, afectació de la intel·ligència, problemes oculars i dermatològics, laringitis crònica, asma, càncer de pulmó, dolències cardiovasculars, càncer de ronyó i de bufeta, diabetis, malaltia de Crohn, fetge gras, reducció de la fertilitat, avortaments, disminució de pes en els nounats, problemes de salut en els infants, osteogènesi (la malaltia dels ossos de vidre)...
"La contaminació atmosfèrica pot afectar cada òrgan i cada cèl·lula del cos humà —i de qualsevol ésser viu, caldria afegir—, des del cap fins als dits dels peus"
La pol·lució de l’aire és una “emergència de salut pública”, afirma la Organització Mundial de la Salut, que afecta a 9 de cada 10 persones. L’ anomena l’assassí silenciós perquè molts dels símptomes que provoca no es vinculen directament a aquesta causa. Aquesta revisió científica aclareix força la qüestió, però els propis investigadors asseguren que això només és la punta del iceberg. Entre altres coses, es sospita que ens pot afectar també a nivell genètic. Totes aquestes dades fan referència a la contaminació atmosfèrica exterior, perquè un altre gran tema, del que ja en parlarem un altre dia, és la pol·lució de l’aire de l’interior de moltíssims habitatges que, en els països en vies de desenvolupament, fan servir combustibles sòlids (com fusta, excrements d’animals, residus agrícoles i carbó) per escalfar-se i cuinar. Com a resultats d’aquests fums, cada any es perden de forma prematura uns altres 4 milions i escaig de vides segons la OMS.
Tots els problemes mediambientals que patim, tan greus i alarmants, estan cada cop més detallats pels científics. Són fets contrastats que ens haurien d’empènyer amb urgència a emprendre les solucions que fa temps que sabem que hem de prendre. Però, lamentablement, com va dir no fa gaire Noam Chomsky, avui dia la gent ja no creu en els fets. I això sí que és un problema de proporcions descomunals que la majoria de disciplines científiques no pot resoldre. Algun psicòleg a la sala?
