Font: Cimera Social pel Clima
La Cimera Social pel Clima ha estat una cimera alternativa a la COP25, un moviment ciutadà, format per prop de 400 col·lectius que pertanyen a moviments indígenes, joves i organitzacions ecologistes. La cimera ha aconseguit treballar al voltant de 350 activitats, amb el lema "Més enllà de la COP25: els pobles pel clima", i amb l'objectiu de la justícia climàtica i per tant els drets humans. Reproduïm a continuació el comunicat final d’aquesta cimera, d’on s’extrau el seu anàlisi del que ha estat la COP25 i els reptes de futur.
La Cimera Social pel Clima (CSxC) ha constituït un espai fonamental de contestació social a la COP25. Des que vam rebre el testimoni no desitjat d'intentar aixecar aquest espai en un temps rècord, ens vam comprometre a funcionar com un altaveu de les demandes de les comunitats de el Sud Global i, en particular, dels moviments socials llatinoamericans i xilens, la veu dels quals es pretenia silenciar .
"Elements com la denúncia de l'extractivisme, la violació dels drets humans, les demandes relatives a la justícia social i als pobles originaris han estat des del principi en el centre de les nostres reivindicacions"
Tot i el repte logístic i humà que implicava organitzar tot en tan poc temps, sempre vam voler tenir cura de la coordinació amb els diferents espais socials xilens que ja estaven en marxa, particularment la Minga Indígena, la Cimera dels Pobles i la Societat Civil per l'Acció climàtica (SCAC). Aquests espais van mantenir les seves activitats a Xile, però era fonamental la presència tant dels seus missatges com de les seves delegacions a la CSxC. Elements com la denúncia de l'extractivisme, la violació dels drets humans, les demandes relatives a la justícia social i als pobles originaris han estat des del principi en el centre de les nostres reivindicacions. Amb terminis molt ajustats (i gràcies a la contribució de la Universitat Complutense de Madrid i UGT) s'ha aconseguit el repte d'habilitar l'espai físic i humà per a la celebració de la CSxC. Hem canalitzat més de 370 peticions d'activitats estructurades al voltant de diferents eixos temàtics: límits planetaris, sistema econòmic i financer, justícia social, sistemes polítics, democràcia i dret humans, interseccionalitat i solucions veritables. Més de 15.000 persones i 300 organitzacions, xarxes, col·lectius i moviments socials de tots els continents s'han donat cita aquests dies a la CSxC per parlar, intercanviar idees i fer propostes sobre ecofeminisme, migracions, neocolonialisme, indigenisme, ocupació, agroecologia, energia, transicions, democràcia o cultura regenerativa, entre d'altres. Enfront dels decebedors debats en la negociació oficial, que giraven al voltant dels mercats de carboni o les compensacions, la CSxC s'ha encarregat d'obrir l'espai a un debat molt més ric i divers sobre les veritables solucions. Però, per sobre de tot, l'espai de la CSxC ha servit per continuar teixint la xarxa social i comunitària que ens farà més forts per a l'escenari de crisi ecològica, social i climàtica que enfrontem.
"Enfront dels decebedors debats en la negociació oficial, que giraven al voltant dels mercats de carboni o les compensacions, la CSxC s'ha encarregat d'obrir l'espai a un debat molt més ric i divers sobre les veritables solucions. La CSxC ha servit per continuar teixint la xarxa social i comunitària que ens farà més forts per a l'escenari de crisi ecològica, social i climàtica que enfrontem"
Durant les assemblees plenàries de cada dia, en algunes de les quals han arribat a participar prop del miler de persones, hem tingut l'ocasió d'escoltar desenes de companyes i companys de comunitats molt diverses que han compartit les seves lluites i com estan confrontant en primera línia les agressions extractivistes i els impactes climàtics. Compartir aquestes dues setmanes amb persones de pobles indígenes ha estat una de les experiències més constructives, enriquidores i emotives de la CSxC. Com diuen en la carta lliurada a la Presidència de la COP25, els pobles indígenes són els "guardians de la vida en els territoris més biodiversos del planeta", els qui treballen per "el bon viure, la vida, la natura i la humanitat, siguin indígenes o no ". Aquests pobles i nacions indígenes (que defensen el territori de les multinacionals, de l'extractivisme, de la mercantilització del planeta), han deixat clar que la terra és essencial per al manteniment dels éssers humans i no humans i que és important l'equilibri entre allò material i allò espiritual. Des de la seva concepció de la Mare Terra com un ésser viu i des dels seus coneixements tradicionals, han aportat visions molt valuoses cap a la transició ecològica necessària. Ens unim a aquests pobles i nacions denunciant el paper de les multinacionals, principalment les espanyoles, exigint la fi de la criminalització i persecució que pateixen per protegir els ecosistemes, declarant a la Mare Terra com un ésser viu subjecte de dret i demandant que es mantinguin els combustibles fòssils sota terra, fora dels actes de l'extractivisme colonialista.
Si alguna cosa hem après dels pobles indígenes és que el colonialisme continua, no només a les grans empreses, sinó també en les nostres maneres de pensar i actuar. Durant aquestes dues setmanes hem comès errors fruit d'un pensament que, tot i la bona voluntat, no qüestiona prou el poder de les persones blanques. Errors que han generat dolor. Volem disculpar-nos per això. I volem aprendre d'aquests errors. El camí de la descolonització és llarg, però volem recórrer- perquè, com acaba la carta presentada per la Minga Indígena a la COP25 "és el moment d'unir tots els esforços del món i deixar de banda les nostres diferències".
"Ens unim a aquests pobles i nacions denunciant el paper de les multinacionals, principalment les espanyoles, exigint la fi de la criminalització i persecució que pateixen per protegir els ecosistemes, declarant a la Mare Terra com un ésser viu subjecte de dret i demandant que es mantinguin els combustibles fòssils sota terra, fora dels actes de l'extractivisme colonialista"
Volem destacar també la persecució que pateixen especialment les dones i el poble maputxe (La repressió és una pràctica històrica de tots els governs fins a la data). Per això donem suport a la seva lluita i exigim el cessament de la repressió i l'alliberament de les preses polítiques. De la mateixa manera, donem suport a tots els pobles en lluita per la defensa dels seus territoris i rememorem als que han estat assassinades en l'exercici d'aquest dret. Ha estat un honor comptar en la cimera amb Laura Zúñiga Càceres, filla de Berta Càceres, assassinada pel govern d'Hondures per defensar el seu territori.
A les assemblees plenàries també s'han seguit les negociacions oficials de la COP25, la lluita climàtica dels moviments de la joventut, el llançament del manifest llatinoamericà pel clima per part de la SCAC / FIMA, la declaració final de la Cimera dels Pobles , les lluites de les defensores de drets humans, la criminalització de la protesta i les lluites d'activistes contra combustibles fòssils i megaprojectes, els ecofeminismes i les alternatives per a un futur desitjable. La difusió de la cultura també ha estat central; a través dels espais d'exposicions, tallers artístics, performances, lectures de poesia i actuacions musicals.
La nostra visió sobre la COP25
Nosaltres defensores de la justícia climàtica, persones científiques, joves, dones, indígenes, camperoles, activistes d'organitzacions i moviments socials de tot el món, ens hem reunit a la Cimera Social pel Clima i ens hem manifestat massivament a Madrid per fer sonar un cop més l'alarma, amb una sola veu: les negociacions de la COP25 ens condueixen a un escalfament global de conseqüències catastròfiques. Depèn de nosaltres articular les respostes a l'emergència climàtica, no podem esperar res de la majoria dels estats els compromisos s'haurien de veure enormement incrementats.
La vida de les persones i el nostre planeta estan en perill. Els països de el Nord Global acumulen un deute històric al qual han de respondre garantint els fons necessaris per donar resposta a l'emergència ecològica i social de la major part de la planeta. És inadmissible seguir qüestionant les salvaguardes de drets humans en la lluita climàtica. Seria imperdonable que mecanismes com els mercats de carboni o els mecanismes de desenvolupament net seguissin sent la font d'enormes vulneracions socials i ambientals.
Aquesta cimera novament segueix obviant la necessitat de fer fora els grans contaminadors d'aquests cims. És més, permet que a través del patrocini es converteixin en un aparador on rentar de verd a les empreses responsables de la degradació climàtica, obtenint a més accés privilegiat a polítics i negociadors.
Mentre s'esmenten en els plenaris les massives mobilitzacions dels passats mesos, s'ignoren les demandes de mesures reals, tirant a més de 300 persones de la cimera oficial -defensors de la justícia climàtica, persones científiques, joves, dones, líders indígenes, representants d'organitzacions de tot el món-, que s'havien unit en una protesta pacífica per fer sonar l'alarma amb una sola veu: les negociacions de la COP25 estan perillosament desviades.
El 2015 els països convenien acordar un feble procés conegut com l'Acord de París, però tal com la comunitat científica està posant en evidència, aquest pacte global sembla incapaç de mantenir l'increment de la temperatura global molt per sota dels 2 ºC i a ser possible en 1,5 ºC. Aquesta COP25 podria reduir encara més aquesta ambició. Dilatant els temps de presentació de nous compromisos, podem retardar durant anys afrontar l'emergència climàtica, el que tindrà catastròfiques conseqüències...
Podeu llegir el manifest sencer aquí.
