Font: CCMA
L'informe confirma el que ja es va avançar en l'esborrany provisional, i posa de manifest els indicadors físics relatius al canvi climàtic, com ara l'augment de la calor acumulada a la terra i l'oceà, l'acceleració de l'augment del nivell del mar i la fusió del gel, i també l'impacte dels esdeveniments meteorològics i climàtics en els aspectes socioeconòmics: desenvolupament, salut humana, migració, seguretat alimentària i ecosistemes marins i terrestres.
L'any 2020 serà fonamental per a l'acció climàtica si el món vol controlar l'escalfament global i el seu impacte sobre el clima abans que no sigui massa tard. Així ho manifestava el secretari general de les Nacions Unides, António Gutierres, en la presentació de l'informe definitiu de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l'estat del clima de 2019.
Final report on #StateofClimate in 2019 highlights #climatechange signs like increasing land and ocean heat, sea level rise, melting ice. And impacts on development, health, migration and displacement, food security and land and marine ecosystems. pic.twitter.com/y6zdv6Khl2
— WMO | OMM (@WMO) March 10, 2020
Emissions disparades
Gutierres va destacar que les concentracions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) estan als nivells més alts des de fa 3 milions d'anys, quan la temperatura de la Terra era 3 graus més alta i el nivell del mar uns 15 metres més alt.
En el cas del diòxid de carboni, l'observatori de referència de la xarxa global, situat al Mauna Loa de Hawaii, va assolir un nou punt àlgid els mesos de gener i febrer del 2020.
Greenhouse gas concentrations continue to rise, committing us to more #climatechange. No sign so far of slowdown in 2020. #StateofClimate pic.twitter.com/r6H1JGJNcA
— WMO | OMM (@WMO) March 10, 2020
Indicadors molt preocupants
L'informe confirma el que ja es va avançar en l'esborrany provisional, i posa de manifest els indicadors físics relatius al canvi climàtic, com ara l'augment de la calor acumulada a la terra i l'oceà, l'acceleració de l'augment del nivell del mar i la fusió del gel, i també l'impacte dels esdeveniments meteorològics i climàtics en els aspectes socioeconòmics: desenvolupament, salut humana, migració, seguretat alimentària i ecosistemes marins i terrestres.
El decenni més càlid
Amb els resultats de l'any 2019, el quinquenni 2015-2019 comprèn els cinc anys més càlids mai registrats. El període 2010 a 2019 ha estat el decenni més càlid mai registrat.
La tendència sembla imparable: a partir dels anys vuitanta, cada nou decenni ha estat més càlid que tots els anteriors des del 1850. L'any 2019 va acabar amb una temperatura mitjana mundial d'1,1 °C per sobre dels nivells preindustrials estimats, un valor superat únicament pel rècord del 2016, quan un episodi molt intens del Niño va agreujar l'augment de la temperatura mitjana mundial vinculat a la tendència general a l'escalfament.
Calor oceànica i augment del nivell del mar
Els oceans absorbeixen més del 90% de l'excés d'energia que s'acumula en el sistema climàtic com a conseqüència de l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle. El 2019, el contingut calorífic dels oceans a una profunditat de 2 km va batre el rècord registrat el 2018.
El 2019, els oceans van experimentar, de mitjana, pràcticament dos mesos de temperatures inusualment càlides. Com a mínim, en el 84% de les aigües oceàniques es va experimentar almenys una onada de calor marina.
L'escalfament dels oceans contribueix en més d'un 30% a la pujada del nivell del mar, a causa de l'expansió tèrmica de l'aigua marina. De la mateixa manera, altera els corrents oceànics i, indirectament, modifica la trajectòria de les tempestes i provoca la fusió de les plataformes de gel flotants.
El nivell del mar ha augmentat des que van començar a realitzar-se mesures mitjançant satèl·lit (1993), però el ritme de pujada de les aigües s'ha accelerat en aquest període, principalment a causa de la fusió dels mantells de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida. El 2019, el nivell mitjà del mar a escala mundial va arribar al valor més elevat de què es tenen dades.
Acidificació dels oceans
L'absorció de CO2 per part dels oceans esmorteeix els efectes de l'escalfament global, però amb el consegüent increment de l'acidesa de les aigües.
Tant les observacions com els resultats dels models indiquen la reducció de la concentració d'oxigen en les aigües litorals i en mar obert, també en estuaris i en mars semitancats. Des de mitjans de segle passat, s'estima que s'ha produït una disminució d'entre l'1 i el 2% en l'inventari d'oxigen oceànic a tot el món.
L'escalfament, l'alteració de l'pH i la desoxigenació de l'aigua comportarà canvis dràstics en els ecosistemes marins. Segons les previsions, amb un escalfament de 1,5 °C, els esculls de coral es reduirien fins a un 10-30% de la seva superfície anterior. Amb un augment de 2 ºC, quedaria menys de l'1%.
Previsió
L'informe inclou aportacions de serveis meteorològics i hidrològics nacionals, principals experts internacionals, institucions científiques i agències de les Nacions Unides.
El Servei Meteorològic britànic (MetOffice) ha fet una previsió per a aquesta dècada: el resultat és que és probable que hi hagi un nou rècord de temperatura global anual en els pròxims cinc anys. Es preveu que la temperatura global 2020-2024 se situarà entre 1,06 ° C i 1,62 ° C per sobre del 1850-1900, amb una probabilitat aproximada del 10 per cent d'un any de superar temporalment els 1,5 °C.
Objectiu Glasgow
Amb aquestes dades científiques, totes les mirades estan posades en la pròxima conferència climàtica, la COP26, que se celebrarà al novembre a Glasgow. Actualment estem molt lluny de complir els objectius de l'Acord de París de limitar l'augment de la temperatura a 1,5 o 2 °C.
L'objectiu és reduir dràsticament les emissions dels GEH, fins a un 45% respecte als nivells de 2010, durant aquesta dècada. Si no s'aconsegueix, serà impossible limitar l'escalfament global a 1,5 ºC. Fins aquest moment, 70 països han anunciat que aposten per la neutralitat del carboni cap al 2050, però això no serà suficient.
També es reclama prioritzar les iniciatives i les inversions per ajudar les comunitats i les nacions a adaptar-se al canvi climàtic. Els països desenvolupats han de complir el seu compromís de mobilitzar 100 mil milions de dòlars cada any fins l'any 2020. Gutierres va reclamar més inversions en renovables i tecnologia verda, i la supressió de les subvencions per als combustibles fòssils, que van augmentar l'any passat.
