Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i de l'autor.
Tant de bo aquesta crisi passi aviat, però les seves lliçons no.
Tant de bo se'ns quedi gravat com en som de fràgils davant la natura, i alhora la capacitat que tenim d'influir-hi. La veritat, jo no sóc massa optimista. I no només perquè, en general, tenim poca memòria per a aquestes coses, sinó perquè, sobretot pel que fa al canvi climàtic, la lliçó que estem aprenent del confinament és que hem de fer molt més.
Una bona manera d'analitzar el que està passant és utilitzar la identitat IPAT de Commoner, Ehrlich i Holdren. És a dir, l'impacte ambiental en funció de la població, de l'activitat econòmica per càpita i de la tecnologia (o intensitat d'impacte ambiental de l'activitat econòmica). En aquest cas, el confinament per la crisi del coronavirus està afectant fonamentalment a l'activitat econòmica A, i també a la T, en reduir l'impacte ambiental de part de l'activitat perquè molts estem teletreballant.
Fem uns comptes molt ràpids per veure en quina mesura: a Espanya, en els dies que portem confinats, la demanda de combustibles per a automoció ha caigut, segons CLH, en un 70% després de la parada d'activitats no essencials. I la de carburants per a aviació en un 80%. Per la seva banda, la demanda elèctrica ha caigut un 25%, segons Red Eléctrica de España. En la demanda convencional de gas natural també hi ha canvis, encara que això podria estar relacionat amb la meteorologia tan canviant d'aquests dies. En qualsevol cas, si recordem que les emissions de CO2 del sector del transport són un 27% del total, i les del sector elèctric aproximadament un 25%, aquests canvis suposarien una reducció d'un 25% en les emissions de CO2 a Espanya. A nivell global, Michael Liebreich estima que la caiguda pot ser del 20%.
"Quan toqui començar a injectar diners en l'economia per recuperar-nos de la recessió, associar aquestes inversions a criteris de creixement sostenible: inversions en eficiència energètica, en renovables, en canvis urbanístics o en processos industrials més nets"
És a dir, sota condicions molt dures, parant gairebé tota l'economia i confinant-nos a les nostres cases, el màxim que estem podent fer és reduir les nostres emissions fins a un 25%. I això, si ho mantenim durant un any. Si -tant de bo-, la normalitat torna després de dos o tres mesos, la reducció anual es quedarà en un 5%. A comparar amb la reducció del 33% que hem de fer en els propers 10 anys. Clarament hem de fer més. Què podem aprofitar d'aquesta crisi per a l'impuls que es necessita? Doncs alguna cosa hi ha.
Primer, podem, quan toqui començar a injectar diners en l'economia per recuperar-nos de la recessió, associar aquestes inversions a criteris de creixement sostenible: inversions en eficiència energètica, en renovables, en canvis urbanístics o en processos industrials més nets. En general, canviar el nostre model de desenvolupament econòmic cap a un altre menys dependent del consum energètic i de materials.
"Aprofitar per encarir els viatges en avió, o l'ús del cotxe privat, i així tractar de consolidar l'ús de les videoconferències i el teletreball, o evitar el rebot en els viatges d'oci que vindrà ajudat pels baixos preus del petroli"
Segon, podem tractar de mantenir alguns dels canvis de comportament a què ens hem vist obligats pel confinament. Però, com deia abans, la nostra memòria és feble. Seria convenient reforçar aquests canvis amb senyals que ens facin més difícil tornar a les males costums. Per exemple, aprofitar per encarir els viatges en avió, o l'ús del cotxe privat, i així tractar de consolidar l'ús de les videoconferències i el teletreball, o evitar el rebot en els viatges d'oci que vindrà ajudat pels baixos preus del petroli . Això sí, siguem realistes: moltes de les reduccions de mobilitat no estan associades a teletreball sinó a desocupació forçosa. I del teletreball real, només una part es podrà mantenir raonablement. Així que, no és d'esperar que hi hagi grans millores en aquest àmbit.
"Hauríem d'aprofitar els moviments solidaris i cívics que s'estan generant per canalitzar també actuacions en matèria ambiental"
Tercer, hauríem d'aprofitar els moviments solidaris i cívics que s'estan generant per canalitzar també actuacions en matèria ambiental, en oposició a moltes actituds partidistes que estem veient en alguns dels nostres líders polítics.
Crec que hem d'actuar en aquests tres àmbits. Però la clau estarà en el primer. Perquè és el que fa canviar de forma significativa la T, la nostra intensitat energètica i d'emissions, sense que es vegi afectada la A que manté el nostre benestar.
NOTA: En matèria de contaminació atmosfèrica a les ciutats, la situació és molt diferent. Aquí el transport rodat és responsable de el 80% dels danys, i, per tant, qualsevol reducció té uns efectes positius molt més grans. A més, en les grans ciutats és més senzill tractar de limitar l'ús de el vehicle privat, ja que hi ha més alternatives de transport públic. Però, de nou, per això calen polítiques efectives que consolidin els canvis de comportament.
Font: Fundació CONAMA
