Després de les catàstrofes causades per les tempestes i els focs al País Valencià, Portugal o Grècia en els últims anys, Catalunya faria bé de preparar-se per mitigar els riscos d’un escalfament fora de control al Mediterrani
L’augment de temperatura del mar és ja avui un bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment, sobretot a l’estiu. FOTO: GETTY IMAGES
Una nova paraula ha aparegut al diccionari ecològic de casa nostra: medicane. A finals de l’any 2020, el Butlletí de l'Associació Americana de Meteorologia va recollir per primera vegada la formació d'un huracà de categoria 2 a la Mediterrània. Un huracà a la Mediterrània? Com pot passar això si aquest fenomen estava localitzat a milers de quilòmetres, al Carib? Doncs, sí, un exemple d’aquest tipus de fenòmens meteorològics extrems, causats o reescalfats pel canvi climàtic, són els medicans (terme que sorgeix de MEDIterranean hurriCANES, en anglès), que són ciclons o zones de baixes pressions atmosfèriques que es desenvolupen a la mar Mediterrània, i que tenen algunes semblances amb els ciclons del Carib.
Quan parlem d’escalfament global, parlem sovint de com pujaran les temperatures globalment, de com el desglaç dels pols farà apujar el nivell del mar o de com les sequeres i processos de desertificació avancen inexorablement. Cal, però, sumar-hi que cada cop seran més habituals fenòmens meteorològics extrems que abans passaven un cop cada cinquanta o cada cent anys, i que ara es poden repetir cada any. Inundacions de gran extensió causades per pluges torrencials, seguides d’episodis de sequera molt més llargs i extrems, que vindrien seguits posteriorment d’un medicane... Hiverns extremadament freds a Nord-amèrica i el nord d’Europa, amb estius extremadament càlids a Sibèria, l’Índia o Austràlia. El clima s’extrema.
L’augment de temperatura del mar és ja avui un bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment, sobretot a l’estiu i durant els mesos de setembre i octubre, quan mars com el Mediterrani gairebé cremen. I és que una de les zones del planeta que més es veuran afectades per les condicions extremes accelerades pel canvi climàtic és la Mediterrània, que en els darrers centenars d’anys ha gaudit d’un clima temperat, amb hiverns suaus i pluges primaverals, i on, històricament, els fenòmens extrems havien aparegut molt menys que en altres zones del planeta.
Això ja s’ha acabat. Aquest tipus de fenòmens són extremadament perillosos també aquí: destruint infraestructures, camps de conreu i, fins i tot, causant la mort de centenars de persones. Ja ho hem començat a veure. A l’octubre de 2024, la mala gestió de la DANA al País Valencià, on en un sol dia van caure xifres rècords de pluges torrencials, va causar la maleïda xifra de 229 morts a la comarca de l’Horta sud. A l’estiu de 2023, la tempesta Daniel, va provocar unes inundacions catastròfiques a Líbia, on van morir unes 10.000 persones, i a Grècia, on va ploure el mateix en dos dies que en dos anys, va provocar la pèrdua d’una quarta part de les terres de cultiu. I al juny de 2017, Portugal va patir un dels seus pitjors incendis forestals, després d’una onada de calor brutal que va afectar el centre del país: als focs van morir 61 persones i centenars van resultar ferides.
L'escalfament mitjà futur de la regió mediterrània superarà el valor mitjà global en un 20% anual i un 50% a l'estiu
Segons la xarxa Experts de la Mediterrània en Canvi Climàtic i Ambiental (MedECC, per les sigles en anglès), l'escalfament mitjà futur de la regió mediterrània «superarà el valor mitjà global en un 20% anual i un 50% a l'estiu». És a dir, la conca mediterrània s'escalfa més i més ràpidament que la resta del món. Això és un bomba de rellotgeria per a futurs fenòmens extrems, que a casa nostra, poden tenir la forma de grans incendis forestals, onades de calor mortals o inundacions causades per tempestes torrencials.
A Catalunya, estem realment preparats per evitar inundacions i desbordaments de rius i torrents? En quantes zones del país hi ha habitatges, càmpings o hotels situats en zones inundables? Les ciutats reescalfades de Catalunya estan preparades per una onada de calor com la que es preveu aquest estiu? Falten arbres, falten refugis climàtics, falten zones verdes entre tant d’asfalt i de ciment. Estem preparats pels grans incendis de sisena generació dels que alerten els bombers? Dos milions d’hectàrees de bosc a Catalunya estan desprotegides davant d’un possible incendi per falta de manteniment. Hem fet els deures per prevenir un gran incendi a la serra de Collserola, una de les zones boscoses més grans del món a prop d’una gran ciutat com Barcelona?
De fet, fa poc vam conèixer una dada esfereïdora de la qual potser no tothom n'és gaire conscients: Espanya ocupa el vuitè lloc a la llista de països més afectats per fenòmens climàtics extrems en els últims 30 anys i, a més, que les nostres veïnes Itàlia i Grècia, apareixen també al cinquè i setè lloc. L'Índex del Risc Climàtic Global, una publicació elaborada per Germanwatch, situa al podi del rànquing de països que han patit més pel clima entre 1993 i 2022 a l’illa caribenya de Dominica, la gegant Xina i Hondures. Tots aquests fenòmens de vents i pluges intensos incrementaran la seva virulència a causa de l’escalfament, segons el sisè informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès).
Farem alguna cosa, ja no per evitar-los perquè anem tard, sinó per mitigar-los? O haurem d’esperar fins a patir una d’aquestes catàstrofes nacionals, amb morts i ferits a les portades dels diaris, per preparar-nos de debò?
