Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i de l'autor.
Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú.
La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.
Un fet ja incontestable
La pandèmia està provocant greus danys a casa nostra, aquesta societat en què vivim tots, rics i pobres, marginats i èlits, orientals i occidentals, del nord o del sud. L'ocupació, el teixit productiu o la forma de relacionar-nos o viatjar -això, el dia que puguem fer-ho-, per citar alguns elements d'aquesta casa en la qual vivim i hauran de reconstruir-se. Tots els països, la Unió Europea i altres organismes preparen ja els plans per al dia després (encara que és més probable que haguem de parlar de successius dies següents). Es parla ja d'inversions de centenars de milers de milions d'euros, de bilions de dòlars en algun cas, xifres que ens poden semblar astronòmiques però que molts experts ja consideren insuficients per dur a terme aquesta reconstrucció de la nostra casa.
La transició energètica (...) ha de ser el nucli de l'estratègia econòmica que posi en marxa la Unió Europea per sortir de la crisi lligada a la pandèmia de la COVID-19.
La qüestió és que aquest habitatge tenia molts problemes i molt greus. Podem citar l'augment de les desigualtats, les guerres sense declarar o declarades en diversos racons del nostre planeta, la proliferació dels populismes i altres fins a arribar a què podem considerar el problema més greu com a repte per al conjunt de la humanitat, que no és un altre que la resposta de la natura a tal i com la tractem: resposta en forma de canvi climàtic.
No cal parlar abastament sobre les deficiències de la casa en l'àmbit ambiental, des dels fonaments a la teulada, passant per la façana i l'estructura; és a dir, de la pèrdua de biodiversitat a la destrucció dels boscos, de la contaminació de les nostres ciutats als incendis que arrasen en tants racons del planeta amb superfícies de la mida d'un país mitjà, etc.
Quan et toca reconstruir casa teva el més assenyat és aprofitar per fer desaparèixer els defectes que patia i aprofitar l'ocasió per a iniciar aquesta reforma que sabíem que havíem de fer, però que mai abordàvem. Un dels eixos de la lluita contra el canvi climàtic és, sens dubte, la transició energètica, una reforma de la casa que exigeix inversions importants, però amb uns retorns molt desitjables a curt termini. Ara que es mobilitzaran tants recursos financers i que hauran d'adoptar-se tantes mesures fiscals és el moment idoni, l'oportunitat per accelerar aquesta transició energètica que ja estava en l'agenda com una prioritat en molts països, entre ells el nostre, i d'organismes com la Unió Europea.
Tenim la tecnologia, les fonts i el coneixement suficients
Tenim la tecnologia, les fonts i el coneixement suficients per avançar el calendari previst (calendari que molts consideràvem molt lent), objectius i metes. La transició pot ser ara més "justa" que mai oferint sortides a llarg termini amb l'eficiència i les renovables i superant la lluita per mantenir situacions vinculades als antics "defectes estructurals" de la casa.
Però a aquesta senzilla lògica es contraposa una sèrie de riscos, d'amenaces que no hem d'obviar. La primera és la inèrcia, la temptació continuista que ara es traduiria en un vulgar "això no toca" i anteposar altres prioritats amb supòsits retorns més a curt termini. Un segon risc, pel que fa a el canvi de model energètic, és la possibilitat de comptar a dia d'avui (ja veurem per quant de temps) amb un preu del petroli i uns drets d'emissió molt baixos que poden fer competitives instal·lacions que estaven destinades a desaparèixer. Tenim altres amenaces concretes com, per exemple, la que suposa el combat del virus amb una limitació o penalització del transport públic, malgrat és en la mobilitat un dels camps en què més cal treballar per fer realitat aquesta transició energètica.
Quan aquest article ja estava acabat, va arribar la notícia de la creació d' una gran aliança europea per defensar una sortida verda a la crisi econòmica del coronavirus, impulsada per representants polítics, directius empresarials, sindicats i ONG que reclamen a la UE que superi aquesta recessió de la mà de la lluita contra el canvi climàtic. Amb un missatge molt clar: aquesta batalla ha de ser el "nucli de l'estratègia econòmica" que posi en marxa la Unió Europea per sortir de la crisi lligada a la pandèmia de la COVID-19.
Sí, si us plau, posem sentit comú a l'hora de reconstruir la nostra casa.
Font: Fundació CONAMA
