Font: ICTA-UAB
Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables, així com canviar els estils de vida de la societat, apostant per una menor mobilitat, dietes alimentàries baixes en carboni, i habitatges més petits. Aquesta és la principal conclusió a què van arribar els més de 400 científics que es van donar cita de manera virtual a la Conferència Internacional sobre Estils de Vida Baixos en Carboni, organitzada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).
La conferència va debatre sobre els possibles canvis socials necessaris per garantir una economia i uns models de vida menys contaminants que contribueixin a mitigar el canvi climàtic. Després de tres dies d'intensos debats, les principals conclusions destaquen que, per complir amb els objectius de l'Acord de París, s’han de plantejar escenaris on les solucions tecnològiques i els nous estils de vida baixos en carboni comparteixin protagonisme. "Els estils de vida baixos en carboni han de deixar d'exercir un paper marginal per convertir-se en un corrent principal", indiquen.
Tanmateix no és tasca fàcil ja que els estils de vida estan definits per circumstàncies situacionals, conductuals i cognitives, el que significa que les polítiques i les pràctiques socials poden modelar fortament la seva evolució. "L'objectiu és reduir la resistència al canvi dels ciutadans mostrant-los que els estils de vida coherents amb els objectius climàtics són possibles i necessaris", indiquen. Consideren que és necessari insistir en els "co-beneficis" d'aquestes noves formes de vida, i no només en els objectius climàtics. "Per exemple, reduir l'ús d'automòbils no només és positiu des de la perspectiva del canvi climàtic, sinó també de la salut (contaminació de l'aire, activitat física, etc.). Emmarcar el missatge al voltant de temes amb els que gairebé tothom està d'acord, com la salut, ajuda a evitar les divisions polítiques tradicionals", indica el text.
Cal motivar i conscienciar la població de què la sostenibilitat depèn de l'esforç col·lectiu, i no només individual. En aquest sentit, destaquen que es tendeix a sobreestimar l'impacte climàtic dels "petits gestos" (és a dir, reciclar, tancar l'aixeta, etc.), el que porta a les persones a pensar que implementar-les és suficient per combatre el canvi climàtic. Aquest tipus de comportaments de baix impacte segueixen sent promoguts, potser perquè es consideren menys "amenaçadors" per als individus.
Els canvis poden provocar la reducció significativa de l'ús del carboni, però s’ha de mostrar als ciutadans com això és possible. "En l'àmbit de la mobilitat, no només cal fer canvis tecnològics sinó també reduir al mínim el nombre de passatgers, els quilòmetres i la necessitat de viatjar", recullen a les conclusions, on es destaquen altres sectors industrials. "Hem de reduir l'energia en totes les fases del sistema alimentari, i canviar els comportaments i dietes actuals per altres més sostenibles, menjant menys carn o reduint-la completament", indiquen.
Els desplaçaments en avió, amb recents moviments socials arreu del món a favor de reduir els vols, o la moda, amb propostes que aposten per l'intercanvi o la fabricació pròpia de peces per sobre de la moda sostenible o el reciclatge de roba vintage, són altres dels àmbits on haurien de tenir lloc els canvis.
Però, com és possible traslladar els objectius i propostes de nous estils de vida sostenibles a mesures polítiques que els facin possibles i els consolidin? Davant la desinformació general existent entre la població sobre polítiques climàtiques, els experts advoquen per la informació com a mesura principal per a la seva acceptació. "Els ciutadans saben poc sobre la seva petjada de carboni, i aquesta informació podria afavorir una millor presa de decisions", indica el text, que recorda que no només cal "aplicar polítiques climàtiques de reducció d'emissions, sinó també de reducció de la desigualtat o la pobresa". Així mateix, expliquen que les polítiques de tipus comunicatiu implementades a països de tot el món tenen una major acceptació i impacte que les mesures de tipus jurídic. Els científics consideren que la publicitat pot contribuir als canvis d'estils de vida, i recorden que ells, com a comunitat científica, han d’influenciar i guiar la societat. "Hem de ser coherents i conseqüents per influenciar als altres, i demostrar les nostres pròpies creences científiques en la pràctica", indiquen en el document. "Per aconseguir canvis significatius en l'estil de vida, hem d’aconseguir primer el suport per prendre mesures col·lectives", insisteixen els científics.
Nova vida post-COVID-19
Respecte a l'excepcional situació generada per la pandèmia de la COVID-19, indiquen que la crisi ens ofereix l'oportunitat de trencar amb els nostres hàbits i reconsiderar els nostres estils de vida. En aquest sentit, les primeres setmanes després del confinament seran molt importants per desenvolupar nous hàbits, coherents amb els estils de vida baixos en carboni. A més, les polítiques de recuperació econòmica haurien de tenir en compte els objectius climàtics, i evitar accions com subvencionar els sectors contaminants.
Un exemple dels nous models de vida és la pròpia conferència científica, que va poder ser reformulada per dur-se a terme de forma virtual, sense desplaçaments ni despeses logístiques, el que va suposar un menor impacte ambiental. Fan èmfasi en què la crisi sanitària posa de manifest l'alt cost d'actuar amb retard, així com la necessitat d'una acció ràpida i radical. Aquestes són lliçons valuoses que poden i s'han d'aplicar a la crisi climàtica.
Sessions de la conferència disponibles a YouTube: https://ictaweb.uab.cat/2020-playlist
