Font: CREAF
Els horts comunitaris reforcen el companyerisme i les activitats compartides. En aquesta foto es pot observar el treball en un bancal. Crèdit: Anna Àvila.
Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.
"El sistema d'abastiment actual és ineficient davant de crisis i té implicacions ambientals, socials i econòmiques, a més de fomentar la desigualtat"
Avui dia, el nostre consum es basa en els productes que importen d’altres països que produeixen o fabriquen a un cost més baix. I això en ocasions pot fer trontollar el propi sistema d’abastiment, com hem vist davant la pandèmia causada pel coronavirus i el tancament de les fronteres de l’estat Espanyol amb altres estats europeus. De fet, no només és ineficient davant d’aquestes situacions de crisi, sinó que també té implicacions ambientals, socials i econòmiques relacionades amb la despesa energètica i les emissions que comporta el seu transport, per exemple, o amb el control dels mercats per part d’uns pocs oligopolis, que posa en risc la continuïtat de l’agricultura o la ramaderia local i el seu paper protector del territori. Sense oblidar que, en realitat, l’abastiment segueix sense estar assegurat a tot el planeta, ja que existeixen fortes desigualtats.
"Els horts urbans són espais verds que serveixen per a moltes coses: són multifuncionals, com les navalles suïsses"
Per combatre aquest escenari, agafa força el concepte de sobirania alimentària, segons el qual cada poble té el dret a decidir sobre el que consumeix i en el qual es valora molt la creació d’horts locals. Uns horts que prenen el nom d’urbans quan es desenvolupen a les urbs o les seves perifèries, sigui en finques municipals, a l’escola o dins d’un petit pis de 40 m2 de l’Eixample de Barcelona. Malauradament, i sent realistes, a les ciutats grans el subministrament de fruita i verdura només amb horts urbans no seria suficient per a tota la població, però aquests espais proporcionen molts altres serveis. Segons les expertes són espais verds multifuncionals o, el que seria el mateix, que serveixen per a moltes coses; les navalles suïsses de les ciutats sostenibles.
El doctorand del CREAF Luca Da Sois té un hort urbà al seu balconet de Barcelona. Crèdit: Luca Da Sois.
“Els horts urbans afavoreixen la biodiversitat de les ciutats perquè connecten els diferents parcs i jardins, s’inclouen també en projectes de cohesió social i milloren el benestar de les persones que els cultiven i de les que els gaudeixen quan passegen per la ciutat” explica la Corina Basnou, investigadora del CREAF. I afegeix que “hem de considerar que aquesta pràctica també està relacionada amb la salut pública, perquè produint els aliments a casa podem saber què mengem, la seva qualitat i la manera com s’han obtingut”.
Tot i que és probable que els horts urbans no millorin directament la qualitat de l’aire de la ciutat —com sí que passa amb els parcs i jardins, que són més grans i tenen major superfície de fulles que fan la fotosíntesi i “netegen” l’aire—, sí que tenen el potencial de millorar-la de manera indirecta. L’Anna Àvila, també investigadora del CREAF, en fa menció: “les persones necessitem el verd moltes vegades i hem d’anar a buscar-lo fora de les ciutat. Si el tinguéssim més a prop s’evitarien molts desplaçaments en cotxe innecessaris i contaminants”.
El confinament per coronavirus: punt de partida dels experiments del CREAF en horts urbans
A través del projecte HORTS4U, que lidera el CREAF en col·laboració amb Barcelona Regional i l’Ajuntament de Barcelona, les investigadores Corina Basnou i Anna Àvila s’encarreguen de mesurar la contaminació per metalls pesants (plom, coure, arseni i mercuri, entre d’altres) als horts de Barcelona, la contaminació atmosfèrica que arriba i es diposita a les plantes dels nostres horts. Concretament, han triat sis punts ben diferenciats de la ciutat per mesurar-ho, com per exemple al nus de la Trinitat —amb molt de trànsit— i Can Pujades a Collserola —com a zona poc freqüentada—.
Corina Basnou i Anna Àvila durant el seu mostreig a l’abril.
“L’experiment havia de començar al març i tot just va arribar el confinament. En aquesta situació, la contaminació va baixar dràsticament a tota la ciutat i ens va semblar una bona oportunitat per mostrejar els horts en un moment excepcional d’aire net. Estem a l’espera dels resultats analítics, però és clar que serà un bon punt de referència” explica l’Anna Àvila.
La Corina Basnou annota els resultats que estan trobant a les fulles de les plantes dels horts. Foto: Anna Àvila.
Educar en verd
Una altra de les implicacions dels horts urbans és l’aprenentatge: quines plantes donen cada fruit, quin gust tenen les verdures i hortalisses de proximitat, què podem menjar en funció de la temporada. Els tomàquets no venen del supermercat ni hi són tot l’any! Les escoles i universitats cada cop s’atreveixen més a fer horts als seus patis i transmetre aquest coneixement a l’alumnat.
"Els horts urbans també permeten coneixer més i millor el món vegetal i l'alimentació que ofereix: els tomàquets no venen del supermercat ni creixen tot l'any!"
“A la Facultat d’Educació de la UAB ens hem llançat a la piscina i hem decidit seguir la permacultura per dissenyar el nostre hort, que consisteix en copiar les dinàmiques i l’estètica dels ecosistemes naturals” diu la Sandra Saura, investigadora del CREAF i professora d’aquesta universitat. “Els usos que n’estem fent són molts, des de la docència a l’aire lliure per al professorat en formació, fins a la recerca dels alumnes per treballs de màster o de final de grau. També per teixir una comunitat entre les persones que hi participem”. De fet, aquests projectes ja són una realitat i la biòloga del CREAF ens presenta ‘Mirem el món’, una assignatura que s’imparteix a l’alumnat del grau d’Educació i que inclou el projecte ‘Som el que mengem’ sobre l’alimentació als centres educatius, la biodiversitat urbana dels horts i altres conceptes relacionats.
Les estructures dels horts i jardins que segueixen la permacultura són més esfèriques, compostables i faciliten la connexió amb la natura. Foto: Sandra Saura.
Equip de la facultat d’Educació que s’encarreguen de l’hort, entre els quals es troben la Sandra Saura i l’Anna Àvila. Davant l’ells es pot observar el jardí esfèric.
L’Àngela Ribas, també investigadora del centre i professora de la UAB, ho relaciona amb el programa inclusiu Magnet: “hem traslladat els beneficis dels horts urbans a l’escola Peramàs de Mataró, que té una aliança amb el CREAF, i han valorar fer-ne un al pati. Gràcies a això han après molt sobre la importància d’un sòl ben sa, com fer compost i la responsabilitat que implica”. Una altra opció per a aprendre més sobre el món vegetal quan no es pot mantenir un hort, són els jardins verticals o els germinats en test.
Així doncs, els horts urbans són una de les diverses maneres que existeixen per endinsar-nos en la natura, en l’agricultura més sostenible i en com afrontar la crisi climàtica que ens cau a sobre. Està clar que el recent confinament ens ha obert els ulls i ha fet molt explícit que cal un canvi de cultura, que necessitem més espais verds a les nostres ciutats i que ara és l’hora de plantar la primera llavor!
