Font: Generalitat de Catalunya
Des de maig del 2008, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya duu a terme unes consultes ciutadanes, amb l’objectiu de conèixer la percepció general de la ciutadania sobre l'estat ambiental de Catalunya i els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient.
Recentment s’han publicat els resultats de l’enquesta que es va fer el 2019, on la conservació de la natura i la biodiversitat han pres especial rellevància. Podeu consultar a la web l’estudi complert del 2019 i un resum per temàtiques. Resten publicats també tots els informes anteriors dels estudis que s’han fet.
L'objectiu d'aquestes consultes és conèixer:
- La percepció general de la ciutadania sobre l'estat ambiental de Catalunya.
- Els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient.
Aquestes consultes segueixen la metodologia òmnibus i es fan dos cops l'any, mitjançant enquestes telefòniques a persones més grans de setze anys residents a Catalunya.
Una de les particularitats d'aquesta metodologia és que permet incloure diferents enquestes i consultes de diverses empreses i/o entitats. Per tant, es tracta d'un qüestionari que s'estructura en diferents blocs, a partir dels quals s'extreu informació diferenciada en funció dels temes que es tracten. El punt de partida comú que han de compartir tots els participants és l'interès pel mateix públic objectiu o univers; en aquest cas la població de tot Catalunya.
Tot seguit, es presenten els resultats de les darreres consultes realitzades durant el mes de desembre de 2019. Sempre que ha estat possible, es mostra l’evolució dels resultats en base a les consultes anteriors.
Quan es demana als catalans pels problemes o reptes ambientals que més els preocupen, únicament un 1% indiquen explícitament no es mostren preocupats per cap problema ambiental. La contaminació, a nivell general, de l’aire i de l’aigua i el canvi climàtic són percebuts com els principals problemes ambientals. Des de 2014 s’observa una tendència creixent envers la preocupació pels residus i pel canvi climàtic. Nota: Els percentatges no sumen 100, ja que s’admetia resposta múltiple.
Conclusions generals
Percepció general de l'estat ambiental
Quan es demana als catalans pels problemes o reptes ambientals que més els preocupen, únicament un 1% dels consultats indiquen explícitament no es mostren preocupats per cap problema ambiental. La contaminació, a nivell general, de l’aire i de l’aigua i el canvi climàtic i les seves conseqüències continuen sent percebuts com els principals problemes ambientals per les persones consultades. Cal destacar que des de 2014 s’observa una tendència creixent envers la preocupació pels residus i pel canvi climàtic. Per altra banda, els estudiants són els que esmenten un major nombre de problemes ambientals.
Patrimoni natural
Percepció majoritària de que la conservació de la natura està relacionada amb la salut de la gent (82%) i amb el canvi climàtic (89%). En canvi, hi ha una major percepció de no relació (20%) quant a conservació de la natura i creixement de l’economia.
Gairebé la totalitat de la població considera que les activitats econòmiques que es beneficien de la natura haurien d’ajudar a conservar-la i que la degradació de la natura afecta a l’economia. Per contra, estan en desacord amb que les amenaces a la biodiversitat només siguin importants en regions molt singulars i fràgils i en que declarar espais naturals protegits freni el desenvolupament econòmic i no contribueix a millorar la qualitat de vida.
Finalment, continua existint dualitat d’opinions en quant al bon estat del patrimoni natural de Catalunya. Aquestes percepcions es mantenen molt estables onada rere onada, tot i que en aquesta onada s’observa una disminució de més del 10% en el nivell d’acord d’afirmacions amb que el patrimoni natural de Catalunya està en molt bon estat.
Un 82% de la població creu que l’esforç de les administracions per conservar la biodiversitat és insuficient, augmentant de manera important respecte les darreres onades (passant del 58% al 2017 i al 82% actual). Per perfils, les persones més joves destaquen per considerar que la protecció i conservació de la diversitat ja és suficient i les residents a Lleida per considerar-la excessiva.
Elevat nivell d’acord de la població amb que es necessari: restaurar els ecosistemes degradats, dotar de més recursos i gestió els espais naturals protegits, declarar més espais naturals protegits i prohibir determinades activitats amb impacte sobre la natura. El nivell de desacord és més elevat amb les següents afirmacions: cal restringir els accessos i el turisme en el medi natural (16%) i cal crear impostos o taxes els ingressos dels quals es destintin a la conservació de la natura (25%).
Biodiversitat
Gairebé 9 de cada 10 consultats es mostren preocupats per la problemàtica de pèrdua de biodiversitat a nivell global (47% molt i 41% bastant) i a Catalunya (49% molt i 38%) bastant.
En general, es mostra el mateix nivell de preocupació a nivell general que a Catalunya; no obstant, un 6% es mostren una major preocupació a nivell global i un 10% major preocupació a nivell de Catalunya. Un 74% dels consultes consideren que actualment a Catalunya s’està perdent biodiversitat.
La contaminació (aigües, terra o atmosfera), el creixement urbanístic, el canvi climàtic i les pujades de temperatures s’esmenten com les principals causes de pèrdua de biodiversitat. En menor mesura, s’esmenta l’explotació i aprofitament dels recursos naturals, les espècies invasores i l’agricultura intensiva.
Tot i que les espècies invasores no apareixen de manera espontània entre les principals causes de pèrdua de biodiversitat, tres quartes parts dels consultats les considera un problema molt greu (25%) o greu (54%).
L’espècie invasora més coneguda és el mosquit tigre (93%). A continuació, trobem la vespa asiàtica, el porc vietnamita i el cranc de riu americà.
7 de cada 10 consultats creu que a Catalunya hi ha espècies amenaçades. Concretament, un 15% considera que hi ha moltes espècies en perill d’extinció i un 56% que n’hi ha algunes. Cal destacar que un 25% dels consultats desconeixen aquesta qüestió i no es manifesten al respecte.
El llop, el cranc de riu autòcton i l’os bru són les espècies amenaçades més conegudes pels consultats. En segon terme, apareixen la tortuga mediterrània, la llúdriga, el tritó del Montseny, el voltor negre i el trencalòs.
Parcs Naturals i relació amb el medi ambient
Elevada relació de la població amb la natura. Els tipus de relació més freqüents són l’interès, les sortides a la natura (per realitzar excursions i, en menor mesura esports a la natura) i la visualització de documentals.
Destacar el percentatge de consultats que diuen que viuen en ambient rural (31%) o treballen en un ambient natural (18%).
Entre aquells que viuen en municipis fins a 5.000 habitants una mica més d’un 90% afirmen que viuen en medi rural, però destaca que entre aquells que viuen en municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants aquesta dada és del 34% o que en municipis de més de 50 mil habitants és del 9% .
Només un 2% dels consultats afirma no tenir cap relació amb la natura; destacant les persones residents a Barcelona i en municipis de més de 50.000 habitants.
Per un 88% dels consultats la natura és important per al seu dia a dia.
Un 82% dels consultats coneixen algun parc natural de Catalunya. Aquesta xifra augmenta en 4 punts respecte 2018.
Els parcs naturals protegits que més es coneixen continuen sent el Montseny, Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, el Delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà, Collserola i Montserrat. En un 13% dels casos existeix confusió entre parcs naturals i espais naturals protegits.
Entitats ambientals
Disminueix el percentatge de catalans que participa amb alguna associació o fundació. Concretament un 29% de les persones consultades afirma que actualment col·labora activament amb alguna associació o fundació de qualsevol àmbit (envers el 33% de l’any 2018).
Per tipologies d’associacions o fundacions, tornen a destacar les associacions o fundacions de tipus social. Les ambientals incrementen la seva importància i ja representen el 7%, sent el percentatge més alt de totes les onades. Quan ens centrem en les entitats que treballen en la conservació i millora de la natura, el percentatge que afirma haver col·laborat en els darrers dos anys augmenta fins el 19%, sent el més alt de totes les onades. El tipus de col·laboració més freqüent en les entitats que treballen en la conservació i millora de la natura és la participació esporàdica i ser voluntari. Aquest tipus de col·laboració ha augmentat de manera significativa (passant del 26% al 56%). La col·laboració econòmica de manera continuada encara és el tipus de col·laboració més minoritari. Un 87% dels consultat no ha participat mai en algun programa o projecte de ciència ciutadana i el 5% diu que hi participa actualment.
Emergència climàtica
Consens generalitzat (93%) en considerar que s’està produint un canvi climàtic. Només un 4% no ho creuen i un 3% no ho poden afirmar. A més la major part d’aquests consultats afirmen estar-ne totalment segurs i, a més la major part d’aquests consultats afirmen estar-ne totalment segurs.
El percentatge de consultats que afirmen estar molt o bastant preocupats davant l’efecte del canvi climàtic es manté estable respecte la darrera onada (90%).
Existeix un nivell elevat de desconeixement (33%) en quant a les conseqüències del canvi climàtic.
La pujada del nivell de mar i l’augment de les temperatures/escalfament global són les conseqüències més esmentades de manera espontània pels consultats. Quan agrupem les respostes, els canvis climàtics és la principal conseqüència percebuda (32%).
Un 94% afirma prendre mesures per reduir el canvi climàtic, dada que augmenta de manera important respecte l’onada anterior (83%). En la mateixa línia, l’indicador de mesures adoptades per reduir el canvi climàtic també augmenta, passant del l’1,48 a l’1,85.
El reciclatge (la selecció de residus) continua sent la mesura més esmentada pels consultats per tal de reduir l’efecte del canvi climàtic; incrementant-se de manera molt important en relació a les anteriors onades. A continuació, trobem mesures relacionades amb el menor ús del cotxe (ús de transport públic, anar a peu, etc.), el fet de no contaminar, l’estalvi d’energia i l’ús de cotxes i electrodomèstics que contaminen poc. Evolutivament, augmenta el percentatge de gairebé totes les mesures.
