Font: Generalitat de Catalunya
Els cabals circulants del riu Ter s’han complert gairebé el 100% del temps, s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada, s’han intesificat els recursos del Llobregat a més de potenciar l’ús de l’aigua regenerada i l’aprovació del Pla de Sequera, entre d’altres.
Aquest 2 de novembre s’ha celebrat (telemàticament, a causa de la Covid19) la segona reunió de seguiment dels acords de la Taula de Ter, presidida per la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada pel delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Ridao. L’anterior sessió de seguiment va dur-se a terme el juliol de l’any passat.
En la Taula del Ter es van definir tres fases d’implantació dels acords: una inicial per al període 2018-2022, amb 11 acords subscrits; una segona, per al període 2023-2027, amb 4 acords, i una darrera fase a partir de 2028 amb 2 acords.
Reducció de les extraccions del Ter
En el 2019, el total d’aigua derivada del Ter cap a l’àrea de Barcelona ha estat superior als 140 hm3/any i la previsió per aquest 2020 és d’uns 136 hm3/any. Marta Subirà ha posat èmfasi en “l’esforç que s’està fent des del Govern per donar compliment als acords de la Taula” i ha remarcat que “aquests volums estan en la línia del que es va acordar a la Taula del Ter, on es va establir una dotació que no superés els 140 hm3/any i amb xifres molt allunyades dels 213 hm3 derivats el 2005 o els prop de 204 hm3 de 2007”. Cal recordar que el 2018 va ser l’any en què es va produir el mínim històric d’aigua del Ter transvasada cap a Barcelona, amb 135 hm3/any.
Aquest descens de l’ús de l’aigua del Ter cap a Barcelona coincideix amb una intensificació i millor aprofitament de l’aigua a la conca del Llobregat. L’1 de gener de 2018 es van definir i fixar unes noves directrius en l’ús de les diferents fonts d’abastament d’aigua del sistema Ter-Llobregat que han contribuit a aquesta reducció.
Compliment dels cabals de manteniment
En aquesta segona sessió de seguiment dels acords del Ter, Calvet ha destacat que també s’està complint el règim de cabals ambientals, d’acord amb la implantació, obligatòria des del mes de juny de 2018, de cabals de manteniment a les conques internes en els trams protegits. En la resta de trams fluvials, els cabals són obligatoris des de l’1 de juny de 2020.
Durant el 2020, s’han mantingut els cabals de manteniment establerts al Pla de gestió vigent pràcticament el 100% del temps, tant a Girona com a Torroella i que en períodes llargs de temps s’ha estat sostingudament per sobre del cabal de referència.
Pla de Sequera i dessalinització
Una altra de les mesures previstes en els acords del Ter ha estat l’aprovació del Pla de Sequera, l’eina que permet gestionar els episodis d’escassetat d’aigua amb anticipació i fomentant l’ús de recursos no convencionals com la dessalinització, els pous de sequera o l’aigua regenerada. En relació amb el riu Ter, aquest pla, vigent des del gener de 2020, determina que els cabals de manteniment només es podran reduir a partir de l’entrada en la fase d’expecionalitat (per sota del 25% de reserves).
Així mateix, fruits dels acords s’ha incrementat la producció de les dessalinitzadores, les quals han produït, de manera conjunta, 56 hm3 entre 2018 i 2019. També han seguit endavant els treballs per avançar en ampliació la dessalinitzadora de la Tordera, passant dels 20 als 80 hm3/any, amb la licitació de la redacció del Plec de Prescripcions Tècniques Particulars del concurs de Projecte i construcció de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, així com l’inici de l’estudi de connexió elèctrica de dessalinitzadora de la Tordera, considerant l’ampliació de capacitat de tractament fins a 80 hm3/any.
Calvet ha destacat una novetat, que incrementarà la disponibilitat d’aigua dessalinitzada per als propers 15 anys, en el marc de l’Agenda Verda de l’ACA, amb la possibilitat de construir una nova dessalinitzadora del Foix, de 20 hm3/any, connectada als sistemes ATL i CAT.
Mesures a les potabilitzadores metropolitanes
Dins dels acords de la Taula del Ter, també es van acordar diverses mesures per millorar el funcionament de les potabilitzadores del sistema ATL, concretament les d’Abrera (Llobregat) i Cardedeu (Ter). En el juny de 2020 s’ha licitat la redacció del projecte constructiu per millorar la potabilitzadora del Ter i pel que fa a la potabilitzadora del Llobregat (Abrera), s’ha redactat el projecte de remodelació dels filtres de la planta i està en licitació l’estudi d’alternatives per optimitzar la seva qualitat de tractament.
També s’estan potenciant actuacions de millora a les plantes potabilitzadores de l’àmbit metropolità de Barcelona, amb lexecució dels treballs per a la separació de les dues línies de tractament a Sant Joan Despí, amb els estudis per incrementar la capacitat d’extracció de la planta. Pel que fa a la potabilitzadora del Besòs, s’ha iniciat un estudi per incrementar les extraccions d’aigua.
Aposta per l’ús de l’aigua regenerada
Durant l’estiu de 2019 es va dur a terme una campanya de demostració al tram final del riu Llobregat, aportant aigua regenerada. Amb aquesta campanya s’han obert noves línies de treball i està previst plantejar una segona campanya. Paral·lelament, s’ha incrementat l’ús de l’aigua regenerada a Catalunya en el darrer any, passant dels més de 30 hm3 de 2018 als més de 39 reutilitzats durant el 2019.
Altres acords
Finalment, en la sessió d’avui també s’ha explicat el compliment pel que fa a les tres maniobres de cabals generadors dutes a terme entre 2017 i 2019, i la previsió que es faci una nova maniobra des de Susqueda a finals de novembre.
Altres mesures acordades en la Taula del Ter de fa 3 anys ha estat l’execució d’actuacions previstes en el Programa de mesures del pla de gestió vigent (2016-21) com el conveni de custòdia fluvial amb el Consorci del Ter per a la construcció d’una rampa de peixos a la resclosa de la Pilastra, l’inci de la demolició de la minicentral hidroelèctrica de Molló, així com les mesures per a millorar la connectivitat fluvial i la recuperació del bosc de ribera en diversos trams del riu Ter.
