Més de 40 representants del món local de tota Catalunya es troben a Terrassa per defensar la gestió pública de l’aigua i denunciar la seva judicialització

Font: AMAP

01/06/2021 - 08:18

Aquest 31 de maig s’han donat cita a Terrassa més de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del municipalisme català per presentar un manifest conjunt contra la judicialització de les remunicipalitzacions del servei local de l’aigua. La trobada s’ha volgut immortalitzar amb una fotografia a l’històric dipòsit de Can Boada, on tots els electes han posat darrere d’una pancarta en defensa de la gestió pública de l’aigua.

Entre els assistents, liderats per l’amfitrió de la trobada, l’ajuntament de Terrassa representat per la seva tinent d’alcaldia Lluïsa Melgares, s’han pogut veure dos regidors de la ciutat de Barcelona, Janet Sanz (Tinenta d’alcaldessa de la capital catalana) i Eloi Badia (vicepresident, a més, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), a més de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès Mireia Ingla, l’alcalde de Manresa Marc Aloy, el president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta Joan Carles Rodríguez, a més de representants electes dels consistoris de Girona, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Corbera de Llobregat o La Bisbal d’Empordà, entre d’altres.

El punt en comú de la majoria d’aquests municipis és que han vist com, durant els darrers anys, els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei de l’aigua s’havien de decidir als jutjats. Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, els convocats de la trobada històrica d’avui denuncien una estratègia de ‘lawfare’ dirigida pels operadors privats, principalment Agbar, que recorren i impugnen sistemàticament les decisions dels consistoris. 

Foto Badia Casanova BCF


Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Terrassa o Girona, la realitat és que aquesta pràctica judicial s’ha estès per arreu. Fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló. Avui a Terrassa s’ha denunciat especialment l’actitud d’Agbar, que sistemàticament està impugnat les decisions democràtiques dels municipis per recuperar la gestió directa, promovent tota mena de litigis. Al manifest presentat avui, els diferents municipis denuncien contundentment l’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública”.

La trobada l’ha acollida representant l’ajuntament de Terrassa Lluïsa Melgares, tinent d’alcaldia de territori i sostenibilitat. La capital del Vallès Occidental ha estat referent en la lluita per l’aigua pública, quan el 2019 va estrenar la gestió pública de l’aigua després d’un llarg procés que ha comptat amb una forta oposició de Mina de Terrassa, la concessionària del servei des del 1941 i filial d’Agbar. En declaracions posteriors, l’alcalde ha manifestat que donaran suport a totes les iniciatives unitàries dels municipisperquè quan s’acaba una concessió qui decideix com es dóna un servei és l’ajuntament, i a esperonat a tothom a seguir lluitant donat que la Justícia sempre guanya, i no hi ha res més just que defensar que l’aigua és un dret humà”.
 


Al manifest denuncien també una estratègia que, fins i tot, està impedint que els municipis obrin el debat a la seva ciutadania sobre quin model de gestió voldrien; seria el cas recent de Barcelona, on s’ha impedit mitjançant una impugnació judicial la consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua que volia impulsar l’Ajuntament, criminalitzant càrrecs electes, funcionaris públics i la societat civil organitzada que la va promoure. Representant la capital catalana, Janet Sanz, tinenta d’alcaldia barcelonina, ha declarat que “els ajuntaments han demostrat que es poden donar la volta als processos de mercantilització, i ho estem fent un context de judicialització política constant. Ha recordat que a la capital catalana les denúncies d’Agbar han tombat judicialment fer una consulta ciutadana sobre la gestió pública de l’aigua, per exemple. Ha insistit en la necessitat de fer front comú municipalista per capgirar la tensió entre dret i privilegi perquè sense aigua pública no existeix la democràcia
 


Des de Sant Cugat del Vallès la seva alcaldessa, Mireia Ingla, ha recordat el cas que l’objectiu de tots els alcaldes i alcaldesses no és cap altra que gestionar el servei de l’aigua de la manera més eficient possible, i la manera més racional i eficient és la seva internalització, i ha defensat l’autonomia local respecte a les ingerències externes de les operadores privades i el poder judicial.  
 


El regidor de Girona, Martí Terés, ha volgut remarcar que l’objectiu de l’estratègia de judicialització ésintentar ofegar-nos i atemorir amb maniobres jurídiques per fer-nos desistir del nostre objectiu de transitar cap a la gestió pública directa”. Manifesta que en la majoria de casos que la maximització de beneficisque cerquen els operadors privats ha demostrat comportar una gestió ineficient. Tot i que ha aclarit que les empreses privades porten tenir un paper com a proveïdors tecnològics i de servei, els criteris de gestió han de ser sempre públics”.
 


L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i president de CONGIAC, el consorci públic que aglutina a sis empreses públiques abastadores de servei de l’aigua del país, ha exigit que es respecti l’autonomia local: No pot ser que una multinacional que no sabem de qui és ni a quins interessos respon porti, sistemàticament, a tribunals a cada ajuntament que decideix, sobiranament, fer una gestió pública de l’aigua. Ha recordat que arreu del món la gestió de l’aigua és pública en un 90%, mentre que a Catalunya només ho és en un 10%. Un paradigma que s’ha compromès a canviar desafiant l’estratègia de judicialització: ens hi trobaran dempeus, hem de ser valents prenent les mesures que facin falta perquè l’aigua no és un negoci”.
 


També han dit la seva el president del Consell Comarcal d’Osona, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez. A l’ens supramunicipal osonenc han creat una empresa 100% pública per fer arribar l’aigua a les llars de fins a set municipis de la comarca. Rodríguez ha denunciat que tot el procés d’internalització de la gestió del servei a la comarca ha estat sistemàticament impugnat per Agbar, tant la delegació de la redacció dels plecs dels ajuntaments al Consell Comarcal com, fins i tot, la mateixa creació de l’empresa pública”. I ha acabat interpel·lant directament a l’empresa privada Agbar: retiri tots els contenciosos administratius contra els ajuntaments de la comarca d’Osona, perquè no aturaran el projecte: tenim autonomia local, la Llei diu que l’aigua és un servei bàsic que han de donar els municipis de forma eficient i mancunada, si s’escau.
 


Municipis petits

Segons diu el manifest,s’ha arribat a un punt en què quan un ajuntament, després d’una decisió democràtica del seu ple municipal, emprèn el camí cap a la gestió pública de l’aigua, no només ha de fer front als reptes tècnics, organitzatius i administratius que suposa assumir el servei, sinó que també s’ha de preparar per fer front a contenciosos i litigis. Això afecta especialment als municipis més petits, amb poc personal i recursos limitats, que també han estat força presents a la trobada. Representants als municipis amb menys població, l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, ha volgut deixar present que “els municipis petits que volem prestar directament el servei d’aigua, busquem fórmules mancomunades o consorciades per poder-ho fer de la millor manera. Cosa que les operadores privades volen fer inviable."
 


Llegeix el manifest aquí.

Llista sencera de municipis i ens locals presents:

Arenys de Munt, Badalona, Balenya, Barcelona, Bellpuig, Camprodon, Cerdanyola, Collbató, Corbera de Llobregat, El Brull, El Prat de Llobregat, Figaró-Montmany, Girona, La Bisbal d’Empordà, La Granada, Llinars del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olèrdola, Olost, Ripollet, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Hilari Sacalm, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Vicenç de Torelló, Santa Coloma de Cervelló, Santa Margarida i Els Monjos, Sarrià de Ter, Terrassa, Torelló, Tremp, Vila-rodona, Vilafranca del Penedès, Vilatorta i Vilobí del Penedès. A més del Consell Comarcal d’Osona, Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya i la Vicepresidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


Relacionats

Notícia

Aigües de Reus i l’Institut d’Horticultura i Jardineria han signat un conveni pel qual l’aigua residual que tracta la depuradora es convertirà en el banc de proves d’un projecte experimental per al conreu de Chlorella vulgaris com a fertilitzant per als sòls agrícoles. Es tracta d’una micro-alga que té una capacitat molt alta de retenció de CO2, un factor que és molt interessant davant la creixent necessitat de pràctiques agrícoles sostenibles que optimitzin el recursos hídrics i redueixin l’impacte ambiental.

Notícia

Aquest projecte té per objectiu millorar la infiltració de l’aigua de pluja per aprofitar el màxim aquest recurs tant escàs a la regió mediterrània

Notícia

Organitzacions socials i ambientals s'han reunit a la V Cimera Social de l’aigua. Malgrat haver superat la sequera pluviomètrica gràcies a les pluges continuades des de la primavera, les reserves d’aigua a Conques Internes de Catalunya (CIC) es troben al 34.3%, quasi 20 punts per sota de la mitjana dels últims cinc anys.

Butlletí