Font: Diba
Entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarcació s’ha reduït en 120.500 hectàrees, una àrea similar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.
Segons l’informe d’anàlisi Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona, realitzat en el marc de l'estratègia BCN Smart Rural, la demarcació de Barcelona ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018. Malgrat que un passeig actual pel territori es pot apreciar un paisatge divers i ric en camps de conreu, pastures i boscos, si es comparen dades històriques amb els indicadors més actuals, es pot veure que la distribució general del territori ha canviat molt des dels anys cinquanta.
Així, en els darrers 60 anys s’han perdut un total de 120.500 hectàrees de conreu, una àrea similar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. En aquest període, la disminució de superfície agrària ha estat d’unes 2.000 hectàrees anuals de mitjana , concretament 1.944 hectàrees, l’equivalent a 2.720 camps de futbol.
El 60% dels camps de conreu perduts s'han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats.
En aquest mateix període, la superfície urbanitzada a la demarcació de Barcelona s'ha multiplicat per quatre. L’estudi destaca que el Barcelonès és la comarca que més sòl ha urbanitzat. Segons les últimes dades disponibles, només el 0,7% de la seva superfície es dedica a conreus, mentre que l’Alt Penedès, per contrast, conserva un 43% de sòl agrari. Tot i això, aquesta comarca dedicada a la producció de vins i cava ha perdut anualment de mitjana unes 174 hectàrees de conreus, l’equivalent a 243 camps de futbol.
Una tendència preocupant
La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona. Es tracta d’una tendència alarmant que preocupa especialment als municipis que volen posar en valor els beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària.
Davant d’aquesta problemàtica, la Diputació de Barcelona està impulsant diverses iniciatives de dinamització agrària, entre les quals en son exemples el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.
L’informe d’anàlisi “Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona” es pot consultar en aquest enllaç.
Sobre BCN Smart Rural
BCN Smart Rural és l'estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació. Cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), aquesta iniciativa conjunta s’ubica a l’avantguarda de les accions que les dues institucions estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària, i s’alinea especialment amb la campanya “Del camp a la taula” (de l’anglès From Farm to Fork), que es troba al cor del Pacte Verd Europeu.
La visió de BCN Smart Rural és posar al centre de l’agenda política del territori el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat per a tots els ciutadans. I, per a aconseguir-ho, col·labora amb els ajuntaments interessats en impulsar aquest model agroalimentari en els seus pobles i ciutats.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) números 3 “Salut i benestar”, 11 “Ciutats i comunitats sostenibles” i 15 “Vida terrestre”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
