Font: CAIB
La ICTIB (Iniciativa de Custòdia del Territori de les Illes Balears) acaba d’elaborar aquesta guia amb la participació de diversos representants del món educatiu
Representants del món educatiu han participat amb la Iniciativa de Custòdia del Territori de les Illes Balears —ICTIB—, que acaba de publicar una guia que pretén facilitar la integració de pràctiques de custòdia del territori en espais educatius i incentivar l’emprenedoria social, vinculada a la conservació de valors naturals i culturals, des de l’àmbit de l'educació.
El document, titulat “El món educatiu i la custòdia del territori”, aporta una sèrie de claus per a desenvolupar projectes que fomentin la implicació de l’alumnat en qüestions d’interès comú dins de l’àmbit natural i cultural, com posar-los en marxa i com aconseguir donar-los continuïtat. A més, el manual recull exemples de casos pràctics duts a terme a Balears, com són el seguiment ecològic que mantenen 3 centres educatius de secundària d’Alcúdia a la llacuna de Maristany, o la implicació en la gestió i manteniment de sa Comuna de Bunyola a través de diverses accions que realitza l’alumnat de l’IES Joan Alcover.
L’objectiu final d’aquesta guia és el de proporcionar una resposta transformadora a la demanda de la comunitat educativa i donar poder a l’alumnat perquè pugui esdevenir un agent actiu del canvi, responent als reptes individuals i col·lectius del món que ens envolta. D’aquesta manera, la implicació dels espais educatius a iniciatives de conservació com a agents de custòdia del territori suposa una eina educativa molt potent i amb multiplicitat de possibilitats, segons el tipus d’iniciativa que es dugui a terme: recuperació d’espais degradats, horts escolars, accions en favor d’espècies i hàbitats, restauració d’elements etnològics, etc.
“Es tracta de treballar conjuntament en una sèrie d’estratègies que reverteixin en el benefici comú”, ha comentat la presidenta de la ICTIB, Gemma Capdevila. A més, “la custòdia del territori ofereix un món de possibilitats per a involucrar les persones que tinguin en propietat, utilitzin o gestionin un territori, públic o privat, en la conservació i bon ús d'aquest territori, dels seus valors naturals, paisatgístics i culturals”.
En aquest sentit, Capdevila troba en aquest tàndem de custòdia i educació una oportunitat excepcional per connectar amb un futur més sostenible a través de la participació de l’alumnat i la seva relació amb el territori que habita.
Per la seva banda, Margalida Ballester, professora a l’IES Port d'Alcúdia, ha afirmat que la custòdia del territori es basa en la col·laboració “i això és precisament el que hem fet per elaborar aquest manual que tracta d’estimular possibles sinergies entre les eines de custòdia i els espais educatius”.
La guia —que ja es pot descarregar de forma gratuïta a la pàgina web de la ICTIB (www.ictib.net)— està dirigida en particular a educadors i educadores tant del món de l’educació formal com informal, i en general a tot el món interessat en la conservació de la natura. Per a la seva elaboració, s’ha comptat amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.
La custòdia del territori com a resposta a una demanda social d’una educació horitzontal i proactiva
L’educació en la conservació de la natura s’ha tractat principalment d’una manera unidireccional, deixant les tasques educatives a les entitats de conservació, les quals han tractat de modificar, amb més o menys èxit, la percepció i la forma d’actuar de la societat respecte de la problemàtica ambiental que es genera. No obstant això, mitjançant accions de custòdia es pot parlar d’una educació ambiental multilateral i amb un caràcter més horitzontal, ja que es generen intercanvis de coneixement entre propietaris i docents i alumnat que hi participa.
A tot això se li afegeix que en els últims anys s’ha assistit al creixement d’un moviment internacional, principalment estudiantil, que es manifesta reclamant accions contra l’escalfament global i el canvi climàtic. A les Illes Balears aquest moviment s’ha traduït en protestes per part dels estudiants i associacions de professors que senten la necessitat de donar suport al seu alumnat i reclamen més contundència i accions per atenuar les conseqüències negatives que genera el canvi climàtic. És per això que els espais educatius s’han transformat en principals aliats a l’hora de donar una resposta a les necessitats explícites que el planeta requereix en clau de conservació. Aquesta resposta implica necessàriament adoptar un marc de referència que orienti les accions a prendre, implementant metodologies que estiguin en la seva línia.
La ICTIB: una xarxa per a la conservació del patrimoni natural i cultural
La Iniciativa de Custòdia del Territori de les Illes Balears és una xarxa integrada per gairebé una trentena d’organitzacions dedicades a la conservació del patrimoni natural i cultural de la nostra comunitat autònoma. El seu principal objectiu és fomentar aquesta eina col·laborativa de conservació de la natura a través d’accions de suport a les entitats de custòdia i la difusió d’informació rellevant a la societat en general. A dia d’avui, la custòdia del territori a les Balears manté una trajectòria ascendent, registrant un total de 144 acords —un 33 % més que el 2018—, en 4 dels quals estan implicats espais educatius.
Més de 11.300 hectàrees de les Balears es gestionen a través d'acords de custòdia del territori
L'ICTIB ha actualitzat les dades de l’inventari d’acords i entitats de custòdia, realitzat per última vegada a l’any 2018, amb la col·laboració de diverses entitats de la xarxa i el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. La finalitat d’aquest inventari és conèixer i difondre a tots els públics la situació actual de la custòdia del territori a les Illes Balears, així com la seva evolució al llarg dels anys. També vol ser un punt de partida per seguir avançant en el foment i la consolidació de la custòdia del territori al nostre arxipèlag. A més, pretén ser una base de dades d’experiències de custòdia del territori per compartir el coneixement i la informació entre tota persona interessada.
Així, en l’actualització de 2020 es mostra un augment tant d’acords i hectàrees en custòdia, com d’entitats involucrades. En la recollida de dades s’hi han registrat un total de 144 acords, els quals representen un total d’11.304 hectàrees. Respecte l’inventari de 2018, hi ha 36 acords més, el que suposa un increment del 33% en els últims 2 anys; pel que fa la superfície, s’han comptabilitzat 1.385 hectàrees més, és a dir, hi ha hagut un increment d’un 14%.
També hi ha hagut una augment de les entitats que han aportat dades a l’inventari. Hi han participat les 25 organitzacions que formen part de la xarxa, 6 més que el 2018, de les quals 18 són entitats de custòdia del territori pròpiament dites, és a dir, que tenen al menys un acord subscrit –5 més que el 2018–.
Mallorca es presenta com la illa amb més entitats, acords i superfície amb acord de custòdia; hi ha 13 entitats de custòdia i 105 acords, que ocupen 8.585,6 ha. A Menorca hi ha 3 entitats que tenen 32 acords en total i 2.704,7 ha. En el cas d’Eivissa, són 2 entitats amb 7 acords i 14,5 ha.
Els objectius i valors que figuren als acords connecten la conservació de la biodiversitat amb les pràctiques agràries i forestals respectuoses amb el medi. Respecte l’objectiu principal dels acords, el més estès és la conservació d’espècies de fauna (41%), seguit de la promoció de la gestió tradicional del territori (29%) i la conservació d’espècies de flora (14,5%). Pel que fa els valors principals que motiven els acords, els més comuns són les espècies incloses als Annexos de la Directiva Aves (41%) i les varietats locals i/o les pràctiques agràries tradicionals (17%), seguit dels hàbitats d’interès comunitari (16%), els hàbitats prioritaris (10%) i el valor paisatgístic (9%).
Els usos principals als terrenys amb acords de custòdia són majoritàriament de caire agrari, amb zones de cultiu i de pastura. La majoria dels acords són a terrenys on l’ús principal són els cultius (73%), seguit de les pastures (15%) i l’ús forestal (6%); aquestes tres categories representen el 94% de la superfície total amb acords.
En termes d’hàbitat, hi dominen les zones amb hàbitats humanitzats, especialment el que es coneix com a “mosaic agropecuari mediterrani”, amb 48% dels acords, mentre que al 23% hi dominen les zones d’horta i la resta es reparteix entre diversitat d’hàbitats, des de boscos fins a penya-segats. Respecte la superfície que representen aquests hàbitats, però, el 48% pertany a un altre tipus d’hàbitat, el de “zones boscoses mixtes amb el 5-40% de cobertura arborada”, i això és degut a que hi domina als acords amb finques de gran extensió a la Serra de Tramuntana.
La custòdia del territori permet gestionar espais de titularitat privada i contribueix a la gestió dels espais naturals protegits.
Amb aquestes dades, l’informe posa de manifest el potencial de la custòdia del territori per fer gestió per a la conservació allà on es destinen menys recursos en aquest aspecte, facilitant que els particulars també posin en marxa o facilitin mesures de conservació a les seves terres. La resta són finques públiques, terrenys de caràcter comunal o de domini públic.
D’altra banda, els acords de custòdia també contribueixen a la gestió dels espais naturals protegits. El 62% dels acords analitzats es troben sota qualque figura de protecció a nivell autonòmic, el 53% totalment i el 9% restant d’una manera parcial. Si parlem de la Xarxa Natura 2000, el 33% dels acords estan plenament inclosos en figures de LIC o ZEPA, i un altre 6 % s’hi troba parcialment. Val a dir que s’han aconseguit aquestes dades aproximadament de la meitat dels acords.
