Eli Bonfill és oceanògrafa i divulgadora científica marina a Placton Divulgació, una empresa de serveis de divulgació i consultoria marina que va néixer el 2012. Anys més tard, van impulsar Plàncton Diving, un centre de submarinisme i snorkel, on formen en aquestes dues disciplines i a més, també participen en projectes de ciència ciutadana i ofereixen activitats a escoles.
Com està el fons marí de l’Ametlla de Mar?
Aquí el fons marí destaca per les praderies de posidònia, tenim les més grans de Catalunya i les més ben conservades. És un hàbitat que acull més de 300 espècies diferents. Però és cert, que en els dos últims anys hem notat molt els efectes del canvi climàtic. El temporal Glòria ens va soterrar praderies, va arrancar la comunitat d’algues i altres organismes que hi vivien a dins. El mar es va recuperant, però són uns processos lents.
A més, fa dos o tres estius que detectem que la temperatura del mar va pujant cada vegada més i s’allarga durant més temps. Aquest estiu hem estat a 28 graus pràcticament cada mes amb algun pic de 29, que és una temperatura molt calenta.
I això afecta les espècies hi viuen?
Sí, aquest estiu temporalment van desaparèixer molts dels peixos que veiem normalment. A mig estiu, van desaparèixer. En alguna immersió que fèiem, directament no veies cap peix. L’aigua estava molt calenta, fins i tot en la fondària.
“Ens trobem amb persones que potser porten 500 immersions i que no coneixen la vaca serrana”
La gent que ve a fer sortides amb vosaltres... coneix el que passa sota l’aigua?
Molta gent no. Tenim com dos perfils: els nostres bussejadors habituals, que s’han format i estan molt sensibilitzats; i després també tenim bussejadors, que tenen molt rodatge, i només coneixen les espècies més bàsiques: pops, meros, barracudes... De vegades, ens trobem amb persones que potser porten 500 immersions i que no coneixen la vaca serrana, que és un peix molt comú de veure. Això em sorprèn.
Si la població no té aquest coneixement... és difícil que estigui conscienciada i passi a l’acció en la lluita climàtica.
La gent sí que veu l’aigua més calenta, però no té una perspectiva històrica ni tampoc coneix les conseqüències que pot tenir en el medi marí. Això és un tema complex... no sé si recordes si et van parlar molt del mar a l’escola. En general, quan s’expliquen temes de natura, es parla més del vessant terrestre. A vegades quan parlem amb professors de ciències ens expliquen que no parlen del mar, perquè no en saben, no tenen aquesta formació, encara que siguin biòlegs.
Davant d’això... què proposeu?
Nosaltres vam fer un programa, “Escoles blaves”, que consistia en formar al professorat perquè tinguessin els recursos on buscar informació i així, poder-la introduir a les aules. I parlar-ne més. I que es puguin donar exemples marins més enllà dels terrestres.
I aquest programa us va donar bons resultats?
Ens va funcionar molt bé. Però estava subvencionat per ajudes, i quan es van acabar, el projecte es va parar. Ara estem en stand-by. Els professors estaven molt contents. De fet, tenim els materials penjats a la web i encara es fan descàrregues.
Fa falta educació ambiental sobre el mar?
Sí, molta.
“Els infants tenen un món meravellós just al costat, i no el coneixen”
S’hauria de proporcionar des de les escoles?
Sí. Potser a través de l’snorkel, posar-se un tub i fer-los formació de biologia marina. Aquí a l’Ametlla, encara que siguin infants de poble de costat, no saben més del mar que d’altres nens. N’hi ha que sí, per influència de la família o per l’interès del mateix infant. Així que sí, ho veig com una cosa important i que hauria de formar part del currículum.
Ho proposaríeu d’una manera pràctica?
Sí, totalment. Primer que s’expliqui una mica la biodiversitat, com són els paisatges, la fauna i la flora... i després anar a l’aigua a veure-ho. Perquè al final, tenen un món meravellós just al costat, i no el coneixen. I la gent té molta por del mar. Durant molts anys es va promoure aquest missatge de “compte amb el mar, que és perillós”. I encara ara, està molt integrat.
Si no hi ha informació, s’alimenten aquestes creences. Amb la població adulta, com ho faríeu perquè els arribi aquesta informació sobre el medi marí?
El coneixement del mar que tenen són pràcticament iguals tant en nens com en adults, i la sensació de descobriment amb les nostres sortides, també. Molta gent ens diu: “no sabia que hi havia tot això aquí baix, al costat de casa meva, sense haver de fer tants quilòmetres”. Si no tens aquest coneixement... no saps apreciar el que hi ha.
I de vegades ens interessem d’espècies que tenim molt lluny... penso per exemple, en la barrera de corall.
Hi va haver una enquesta, fa anys, que feien preguntes sobre fauna. I la gent, sabia dir més animals de la sabana africana, que del bosc mediterrani. De vegades els nens parlen de segons quins animals... i penso que això segur que ho han tret d’algun documental.
"Si no coneixem les espècies de casa nostra, no farem res per conservar-les. I així, anem perdent hàbitats, i anem perdent espècies"
Què hauríem de fer? Fer més documentals?
Crec que els mitjans de comunicació han de parlar més d’allò local, i no centrar-se tant en allò exòtic, que tenim a l’altra banda del món. Si no coneixem les espècies de casa nostra, no farem res per conservar-les. I així, anem perdent hàbitats, i anem perdent espècies... estem concentrats salvant els coralls de l’altra banda del món, i no estem salvant animals en perill que tenim aquí al costat de casa.
Per exemple, ara aquí s’està fent un pla d’ecogestió del pop. Un amic meu pescador, que hi forma part, ens deia que té molts dubtes i incerteses sobre la vida del pop. El pop!!!! Que és un animal molt comú. Com pot ser que tinguem poc estudiat el pop? I després hi ha animals que estan molt lluny i els tenim estudiats? Molts investigadors d’aquí, estan estudiant coses molt llunyanes. I ens estem oblidant de les coses que tenim a casa nostra.
Ara amb la pandèmia... s’ha vist una aproximació a la natura. Ho heu notat?
Sí, moltíssim. De cop et trobaves gent a llocs que no veies habitualment. I això també ha tingut el seu impacte. Hem vist que les zones de roquer que s’han trepitjat moltíssim. Si van amb mi, els explico que hi ha tota la comunitat d’algues i aviso, que si ho trepitgen, ho poden destrossar.
Podria haver sigut una oportunitat per accedir a aquesta informació i conscienciar a la població, però ja veig que no.
No hi ha molta tradició d’accedir a la natura amb un guia a casa nostra. Quan parlem amb guies terrestres ens ho expliquen molt, i al mar, ja ni t’explico. A altres països es valora la figura del guia. T’ofereix una experiència completament diferent: t’ensenyarà coses diferents, aprendràs sobre la fauna i la flora, t’explicarà la història del lloc... I evidentment, també ajuda a la conservació dels llocs.
Us fa por la massificació dels llocs on treballeu?
Sí... Anem buscant la manera, intentar minimitzar l’impacte, anar canviant de zona... però no pots controlar tot el que és extern a tu. Per altra banda, també som un negoci, ens interessa portar gent. De vegades ens plantegem portar a menys gent i cobrar millor. Però també ens agrada que aquesta informació ambiental arribi al màxim de persones... és difícil trobar aquest equilibri.
"Nosaltres hem de posar la informació a disposició. La gent ja triarà si la vol escoltar o no"
Però està bé que hi hagi debat. Quan hi ha hagut iniciatives de pagament per accedir a determinats espais naturals, la majoria de gent s’ha mostrat en contra. Què en penses, d’això?
Que no entenem els serveis que ens dóna la natura. Sembla que com que és de tots, ha de ser tot gratis. Sí, hi hem de poder accedir tots, que no sigui només una cosa per “pijos”. Però si s’explica bé, que aquests diners no són per enriquir la butxaca de ningú sinó que s’invertiran per mantenir l’espai net, o per eliminar la vegetació invasora i plantar d’autòctona... la gent ho ha d’entendre. Vaig estar al Canadà, i allà, quan vas a un parc natural has de pagar una mena de peatge. Així la gent és més conscient. Hi ha llocs, que fer això és l’única manera de protegir l’espai, evitar la massificació i que acabin desapareixent.
Sí, però la gent només es queda amb el motiu econòmic, no amb els motius ecològics.
És cert també que moltes vegades els ajuntaments no comuniquen bé. Haurien de deixar clar els valors dels espais naturals i el perquè de les accions que es prenen. Moltes vegades s’excusen dient que “la gent no vol saber”. Si no li donem la informació, clar que no volen saber! Nosaltres hem de posar la informació a disposició. La gent ja triarà si la vol escoltar o no.
