Menjar recuperat: l’experiència del Pont Alimentari

Què és el malbaratament alimentari?

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO)  defineix el malbaratament alimentari com aquells aliments segurs i nutritius inicialment destinats al consum humà que són rebutjats o utilitzats de manera alternativa (no alimentària) al llarg de les cadenes de subministrament alimentari, des de la producció primària fins al consumidor final. És a dir, el menjar que llencem, tot i que és apte per al consum. La mateixa organització estima que es malbarata un terç dels aliments produïts anualment al món per a consum humà (FAO, 2011). Això té un impacte econòmic i ecològic important.  Si el malbaratament alimentari mundial fos un país seria més contaminant que l'Índia i el primer consumidor d'aigua del món.

"A Catalunya el malbaratament alimentari és d’unes 262.471 tones anuals, això vol dir que cada català malbarata 35 quilos de menjar a l’any. L‘impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841M€ anuals i, pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu"

A Catalunya, segons les darreres dades que tenim de l’any 2011, el malbaratament alimentari és d’unes 262.471 tones anuals, això vol dir que cada català malbarata 35 quilos de menjar a l’any. L‘impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841M€ anuals i, pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu; la mateixa quantitat de gasos d’efecte hivernacle que produirien 20.300 automòbils durant la seva vida útil.

Els motius pels quals es produeix el malbaratament són variats. La producció i el processat generen el 30% dels aliments descartats, la comercialització el 5%, però és sobretot al final del procés –en els serveis i les llars- on s’acumula el 65% d’aquest fenomen (FUSIONS,2012). Condicionants com l’embalatge, els gramatges fixos de les fruites o verdures, els errors d’etiquetatge, cadenes comercials molt llargues o les ofertes 2 x 1 són alguns dels factors concrets que podríem enumerar com a causants del malbaratament, però n’hi hauria molts més, que afecten a una part o altra de la cadena alimentària.

Un sistema insostenible

Tenim un 10% de la població mundial (més de 800 milions de persones) sense accés a una alimentació adequada[1]. Com pot ser això, quan s’està malbaratant un terç de la producció mundial d’aliments? D’altra banda, el moviment ecologista fa anys que alerta sobre els perills de la producció intensiva, la desforestació del planeta i la relació entre el sistema alimentari actual i el canvi climàtic. I, paradoxalment, un terç de la població mundial pateix d’obesitat i de malalties relacionades amb una sobrealimentació i una mala alimentació (excés de processats, greixos saturats, sucres, carns hormonades, etc). Està clar que el sistema de producció i consum d’aliments que tenim actualment no funciona: és socialment injust, mediambientalment agressiu i poc saludable.

"L’any 2021 es van recuperar a través del Pont Alimentari més de 600.000 kg d’aliments i més de 12.000 racions de menjar cuinat procedent de 117 comerços, que van anar a parar a 53 entitats socials receptores"

En aquest context, ja hi ha un munt d’iniciatives que s’han posat en marxa, petites però transformadores, que miren de conscienciar la població i donar opcions al sistema actual. Hi ha cooperatives de consum per tot el territori, mercats de pagès, cuines comunitàries i cada vegada més opcions de productes ecològics. Pel que fa al malbaratament, també han anat sorgint projectes com Espigoladors amb la seva marca Es-Imperfect; la campanya Som Gent de Profit de l’Agència de Residus de Catalunya; Remenja’mmm als restaurants impulsat per Banc de Recursos i Rezero; Barcelona comparteix el menjar de Nutrició Sense Fronteres o el Pont Alimentari, que fa de nexe entre empreses amb producte que no poden vendre i entitats socials que recuperen aquests aliments i els aprofiten. Aquest projecte, que vam començar el 2015 a Barcelona les fundacions Rezero i Banc de Recursos, ha anat estenent-se pel territori i actualment té activitat a tot Catalunya.

L’any 2021 es van recuperar a través del Pont Alimentari més de 600.000 kg d’aliments i més de 12.000 racions de menjar cuinat procedent de 117 comerços, que van anar a parar a 53 entitats socials receptores. El projecte pretén sensibilitzar per l’acció, creant un circuït d’aprofitament, i alhora enfortir la xarxa social de proximitat. Per això es valora que l’entitat social i l’empresa donant estiguin properes geogràficament, ja que la proximitat afavoreix la sostenibilitat del projecte i, a més, la relació i coneixement que s’estableix entre elles va més enllà de l’aprofitament alimentari, creant sinèrgies enriquidores per a tothom.

Balanç i perspectiva

Des de que vam començar el projecte Pont Alimentar el 2015 hem percebut un seguit de canvis de les empreses, i en general de la població i les administracions, envers aquesta problemàtica. Així com fa 5 o 6 anys les empreses d’alimentació, productores o distribuïdores, tenien fortes reticències per acceptar que generaven malbaratament alimentari i moltes pors per col·laborar amb projectes d’aprofitament, avui ja hi ha força empreses que s’adrecen a nosaltres per canalitzar els productes que no han pogut vendre. Aquest canvi es deu a múltiples factors que han posat damunt la taula el problema del malbaratament i la disfunció del sistema alimentari que tenim.

D’una banda, l’agenda 2030 de les NNUU s’ha marcat com a objectiu reduir a la meitat[2] el malbaratament d’aliments. Això ha obligat governs i administracions regionals a encarar la problemàtica i no amagar-la més sota la taula. Algunes, ja fa temps que han engegat projectes per reduir el MA, com ara el programa de Gestió Alimentària de Reus, la Carta Alimentària (elaborada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) o el “Pla d’acció per la prevenció del Malbaratament Alimentari a Catalunya” treballat i aprovat per l’ARC. Una fita important va ser l’aprovació el 4 de març de 2020 al Parlament de Catalunya de la “Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari”. Aquesta llei té l’objectiu bàsic de reduir el malbaratament alimentari a Catalunya però, com diu el seu títol, vol prevenir-les, aplicant mesures ja en la producció dels aliments per aconseguir un model més sostenible. Finalment, el fet que el 2021 Barcelona fos la capital mundial de l’alimentació sostenible va afavorir una multiplicació d’actes, projectes i debats a tot el país sobre el malbaratament i l’alimentació sostenible i saludable.

No obstant això, queda molt de recorregut perquè la problemàtica és complexa –el que cal canviar és el sistema- i això requereix una aproximació multidisciplinar; cal tenir en compte (i prioritàriament) el sistema de producció per tal d’evolucionar cap a la sobirania alimentària i cap a una agricultura respectuosa amb el medi (i això potser implica ajuts a la producció ecològica o altres mesures per enfortir la producció pròpia); cal produir aliments de més qualitat, retornar el valor als aliments i deixar de perdre biodiversitat; cal que les consumidores prenguem consciència que les nostres decisions tenen un impacte gran en el complex sistema alimentari; i també cal convèncer la població de la necessitat d’una alimentació saludable (adequada per al nostre organisme i respectuosa amb el medi).

Des de la nostra tasca de formigueta, el Pont Alimentari ajuda a conscienciar sobre el malbaratament alimentari i contribueix a reduir-lo mitigant el seu impacte ambiental, social i econòmic. Ara bé, la nostra tasca apunta només un dels problemes generats per aquest sistema agroalimentari descabellat. Cal repensar-lo urgentment de manera que sigui ambientalment més sostenible, més saludable i que garanteixi a tothom un alimentació suficient i adequada.