Font: Ajuntament de Barcelona
Un informe sobre l’impacte de la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) conclou que la mesura ha evitat al voltant de 125 morts anuals, un 0,8% de la mortalitat total, respecte als valors del 2017. A més, s’han reduït en un 5% els nous casos d’asma infantil (110 casos anuals) i en un 1% els nous casos de càncer de pulmó (15 casos anuals). La implantació va tenir lloc l’1 de gener de 2020 i ha estat marcada per les restriccions derivades de la COVID-19.
Una altra de les dades que destaca el document és que el desplegament de la mesura ha permès la reducció progressiva de 609.000 desplaçaments dels vehicles més contaminants, és a dir, els que no tenen l’etiqueta ambiental de la DGT.
Amb l’entrada en vigor el règim sancionador destaca sobretot el descens del nombre de turismes i furgonetes sense etiqueta. Concretament, el parc circulant de vehicles sense etiqueta, que inclou els vehicles que encara estan en moratòria o que ho van estar durant l’any passat, ha passat del 20% el 2017 al 3 o 4% el desembre del 2021. A més, el nombre de vehicles amb etiqueta groga (B) també ha baixat significativament respecte al 2017: d’un 47% a un 24%. Pel que fa als expedients sancionadors, amb dades de desembre del 2021, se n’han registrat gairebé 70.000.
Més de tretze mil targetes verdes expedides
Un altre indicador d’aquesta evolució és el nombre de targetes verdes metropolitanes atorgades. La T-verda és un títol de transport gratuït, creat per l’AMB, que es concedeix durant tres anys quan un resident ha donat de baixa i desballestat un vehicle sense etiqueta ambiental, amb el compromís de no adquirir-ne cap de nou durant la vigència de la targeta. En total, del 21 d’agost de 2017 al 31 de desembre de 2021, s’han expedit més de tretze mil targetes verdes a l’àrea metropolitana.
La contaminació afecta més greument els col·lectius més vulnerables
L’àrea metropolitana ha estat pionera a l’Estat a l’hora implementar la zona de baixes emissions, fins i tot abans de l’aprovació de la llei estatal que abordava aquesta qüestió, que assegurava el compliment de les obligacions i objectius assumits pels estats en l’Acord de París per combatre el canvi climàtic.
Malgrat les dades positives que recull l’informe, la contaminació de l’aire continua sent el principal risc ambiental per a la salut en les grans aglomeracions urbanes, segons l’Organització Mundial de la Salut, i afecta de manera més greu els col·lectius més vulnerables, principalment infants, gent gran, dones embarassades i persones amb problemes de salut. Diversos estudis de l’Agència de Salut Pública també corroboren aquest problema.
