El Teatre Auditori de Granollers ha acollit la primera jornada del IV Congrés Català d’Acústica amb una concorreguda Fira expositiva d’empreses professionals del sector i participació a les 4 sales amb què s’ha dividit aquesta edició: Sala Arau, Sala Sabine, Sala Walton i Sala Rayleigh.
A la Taula Institucional de benvinguda, la Sra. Anna Barnadas, Secretària del Departament d’Acció Climàtica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha destacat el suport tècnic als municipis per a la realització de Mapes Estratègics de Soroll. Aquests mapes són uns estudis que analitzen i avaluen el soroll estructural a les aglomeracions urbanes i que la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental obliga a realitzar cada 5 anys.
Segons ha explicat Barnadas, “fins al moment, els mapes realitzats a contribueix al soroll és el trànsit i, alhora, s’observa una millora general dels indicadors d’exposició al soroll de la població en els darrers 10 anys, tot i que encara hi ha un percentatge molt important de persones a les grans aglomeracions urbanes que viu en entorns sorollosos que limiten el seu benestar i que poden afectar la seva salut a llarg termini”.
Barnadas ha encoratjat els ajuntaments a realitzar plans d’acció per millorar la qualitat acústica dient que “ho hem de fer junts, entre totes les administracions, i és de gran importància perquè són diversos els estudis que relacionen l’existència de zones verdes i zones tranquil·les a l’entorn de l’habitatge com un aspecte determinant en la millora de la salut”.
Si bé és cert que s’observa una millora general dels indicadors d’exposició al soroll de la població en els darrers 10 anys, encara hi ha un percentatge molt important de la ciutadania de les grans aglomeracions urbanes que viu en entorns sorollosos que limiten el seu benestar. Barnadas ha posat sobre l’escenari dades concloents:
• El 18 % de la població està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia i el 28 % durant la nit.
• Només el 22 % de la població gaudeix de nivells de qualitat acústica per sota dels valors considerats com a zona tranquil·la urbana durant la nit, que serien valors equiparables als que recomana l’OMS.
Per la seva banda, des de la Diputació de Barcelona, es disposa d’una oficina tècnica dins de l’Àrea d’Acció Climàtica que acompanya els municipis en la gestió del soroll i ho fa amb una estreta col·laboració entre administracions que té el millor exemple amb la celebració de l’ACUSTICAT. En la seva intervenció, el Sr. Xesco Gomar, Diputat President Delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ha volgut remarcar com la contaminació acústica és una d’aquelles “amenaces invisibles”, un d’aquells impactes als quals els ciutadans ens acostumem, però que perjudiquen la nostra salut, la dels nostres familiars i conciutadans. “Una qüestió que ens preocupa molt des de la Diputació de Barcelona. Fa molts anys que disposem d’un Laboratori de Medi Ambient i d’una Oficina Tècnica especialitzada en prevenció, vigilància i gestió del soroll, que presta als ajuntaments suport tècnic i econòmic i els acompanya en la gestió municipal dins de la contaminació acústica amb l’elaboració de mapes de soroll i de capacitat acústica, plans d’acció, l’avaluació dels nivells de soroll i l’adequació acústica de locals” i acaba reblant “Sobren relats i falten més inversions de l’administració”.
Gomar insisteix en la preocupació i corresponsabilitat de la Diputació amb el soroll i el seu impacte sobre la salut i es mostra satisfet per haver impulsat i coorganitzat les 4 edicions del Congrés i fer-ho en un bon ambient de col·laboració amb altres administracions, entitats i empreses.
A Granollers, com en la majoria de ciutats, el trànsit és la principal causa de contaminació acústica i des de 2010 duen a terme mapes de soroll estratègics que actualitzen cada cinc anys, per tenir la visió del control ambiental de la ciutat. Des del seu ajuntament, el Sr. Albert Camps, Regidor d’Obres i Projectes, Medi Ambient i Espais de l’Ajuntament de Granollers.
L'Acusticat és un congrés de referència dins i fora del país i es consolida edició rere edició, amb la suma d'institucions, patrocinadors i empreses. Des de Granollers es mostren encoratjats de rebre al municipi una trobada acústica d’aquest calibre. Camps insisteix: “És clau continuar reflexionant i compartint un àmbit, el del so, que hem de tenir la capacitat de saber gestionar millor. Hem de tenir les eines per fer un món que sigui ambientalment més respectuós”.
La contaminació acústica és un dels principals problemes de salut ambiental a Europa. És causada pel soroll procedent de diverses fonts i està àmpliament present, no només als entorns urbans més concorreguts, sinó cada cop més en entorns naturals. Els efectes negatius sobre les persones exposades a la contaminació acústica inclouen les amenaces per al benestar de les poblacions humanes, la disminució de la capacitat d’aprenentatge a l’escola dels nostres fills i l'alt preu econòmic que la societat ha de pagar com a conseqüència d’aquesta exposició. També cal mencionar el deteriorament de la salut i la distribució de la fauna salvatge terrestre i marítima.
Ponència inaugural
Dra. Eulàlia Peris, en una connexió amb Copenhage des de l’Agència Europea del Medi Ambient, ha obert el Congrés amb una ponència magistral sobre “Les polítiques de gestió de la contaminació acústica a nivell europeu”.
Una presentació que ha mostrat la valoració de les dades recopilades i analitzades a Europa sota la tercera fase dels mapes estratègics de soroll i plans d’acció la directiva europea 2002/49/EC. Peris ha extret l’estimació a nivell europeu de població exposada a valors de soroll superiors als recomanats per la OMS i els impactes nocius sobre la salut a partir de les últimes dades recollides d’acord amb la directiva.
Gestió - Control
La primera jornada ha desplegat un gruix important de ponències de l’area de gestió i control al magne auditori de la Sala ARAU: Ens hem endinsat en els mapes estratègics de soroll i l’ús de mètodes de càlcul per la seva elaboració, que cal elaborar cada cinc anys i s’hauran de realitzar amb una nova metodologia, a partir de la fase 4, consistent en la modelització i l’aplicació del mètode de càlcul harmonitzat CNOSSOS.
Hem escoltat cinc experiències europees amb ponents presencials i per streaming (al Regne Unit, Suïssa, Països Baixos, França i Espanya) que han relatat la seva mesura del soroll generat pels vehicles en moviment amb identificació de la matrícula amb l'objectiu final de multar-los automàticament quan s'ha superat un determinat llindar de soroll. Una taula rodona gestionada a partir de l’experiència de Granollers amb el seu ràdar móvil i i l’Ajuntament de Barcelona.
S’ha fet un anàlisi de les Vibracions– la gran desconeguda - i les mesures per a la millora de l’avaluació del nivell sonor per a millorar la qualitat de vida sota la supervisió de Grausticc. Des de la Sala WALTON, Telecoscat han proposat una taula rodona al voltant de l’impacte acústic de les infraestructures ferroviàries i el debat de la implantació de les Barres acústiques o altres alternatives tecnològiques. Un àmbit que també s’ha abordat des de la via pública, amb una sessió d’intercanvi i discussió proposada per la DACC de la Generalitat, sobre el soroll a les terrasses i l’activitat a la via pública.
Edificació i control acústic
La Sala SABINE, un auditori de petit format amb molta participació, ha estat escenari per al debat sobre L’aïllament en els problemes de soroll gestionat per l’ICR, el control de la reverberació i les certificacions internacionals amb els companys de l’ACCA, i les mesures d’aïllament acústic “in situ” en edificis d’habitatges avalats per l’Ajuntament de Barcelona. Un auditori que ha vist acabar la jornada obrint la veda al debat sobre Intrusisme professional, sota la coordinació del COETCC.
A la Sala WALTON, s’ha destacat “l’Acadèmia”, amb el paper determinant dels equips de recerca en la resolució de problemes d’acústica partint de l’exponent de la Salle-URL, col.laboradors des de la gènesi a totes les edicions de l’Acusticat, així com també hem conegut la Innovació Audiovisual feta a Catalunya i la proposta de Solucions acústiques immersives de la mà de professorat de la UPC -LEAM
Bioacústica del medi
La sala d’assaig del Teatre Auditori de Granollers, es converteix aquests dos dies d’ACUSTICAT en un espai bioacústic i de sensibilització del medi natural, sota el nom del cèlebre RAYLEIGH i entre les seves pantalles dissenyades per assolir la millor acústica musical. Amb el Congrés, amb la intenció d’assolir la millor bioacústica del medi amb la reflexió compartida. Aquest dilluns, hi hem pogut escoltar lliçons d’Ecologia Acústica de R.Murray amb l’equip de G.E.E.S, Grup d’Exploracions de l’Entorn Sonor, hem conegut l’afectació acústica de l’ecosistema marí amb la posidònia i el corredor cetacis amb la gestió de l ‘equip AVALUA, i s’ha desplegat un ventall d’eines acústiques per a l’estudi de la fauna amb l’equip de la Diputació de Barcelona. I dins l’àrea de salut acústica, Josep Maria Querol, flamant Premi Acusticat 2022, ha dut a terme la seva ponència de Pèrdues d’audició en activitats de lleure.
Fotos: Toni Torrecilla
