Font: UAB
Un nou estudi de l'ICTA-UAB mostra que els escenaris actuals de mitigació del clima perpetuen les desigualtats en l'ús de l'energia entre el Nord i el Sud Global durant molt de temps. Aquests escenaris perjudiquen el Sud Global i, per tant, són políticament insostenibles.
Una transició energètica justa que mantingui l'escalfament global per sota d’1,5 o 2°C només serà possible si els països rics del Nord redueixen el seu ús d'energia a nivells de consum sostenibles, de manera que es permeti un creixement suficient de l'ús de l'energia per a la resta del món.
Aquestes són les conclusions d'un estudi científic de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) dirigit pels investigadors Jason Hickel i Aljoša Slameršak i publicat avui a The Lancet Planetary Health, on es reclama el desenvolupament de nous escenaris de mitigació climàtica que aconsegueixin la convergència energètica entre el Nord i el Sud Globals, i així erradicar gradualment el privilegi energètic dels països rics.
El repte urgent de la mitigació del clima el dificulten les elevades taxes d'ús d'energia als països rics, majoritàriament del Nord Global, que superen amb escreix els mínims necessaris per satisfer les necessitats humanes. L'estudi destaca que el 5 % de les persones més riques del món fa servir més energia que la meitat més pobra de la població mundial junta. Per contra, més de 3.000 milions de persones dels països més pobres pateixen pobresa energètica i 780 milions de persones no tenen accés a l'electricitat. Els països principals de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i la resta d'Europa consumeixen de mitjana uns 130 gigajoules d'energia per càpita a l'any, gairebé deu vegades més que als països d’ingressos baixos.
“Gran part d'aquest excés d'energia es destina a processos productius que afavoreixen els beneficis empresarials i la proliferació d'elits, com ara la moda ràpida, els vehicles esportius utilitaris, la carn industrial i l'obsolescència planificada, que no tenen rellevància per al benestar social”, emfatitza Aljoša Slameršak.
Als escenaris analitzats, els països de l'Àfrica i l'Orient Mitjà tindrien l’ús d'energia limitat als nivells actuals durant la majoria del segle, és a dir, menys de 30 gigajoules per càpita a l'any. Per contra, els països de l'OCDE i la resta d'Europa tindrien assignada una mitjana d'energia molt superior als 100 gigajoules per càpita a l'any durant la resta del segle. Tot i que l’Amèrica Llatina i l’Àsia experimentarien un cert augment en l'ús de l'energia, a finals de segle el consum energètic gairebé no arribaria a la meitat del que consumirien els països del Nord.
Als escenaris de mitigació existents, el privilegi energètic del Nord se sosté suprimint l'ús d'energia al Sud i apostant per tecnologies d'emissions negatives, basades en l'apropiació de biomassa del Sud Global, ric en boscos.
L'estudi posa de manifest que una acció climàtica eficaç passa per reduir les desigualtats energètiques entre el Nord i el Sud Globals. "L'Acord de París exigeix una transició justa, i el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) reconeix que els patrons de consum actuals als països rics del món són insostenibles", diu Jason Hickel.
Els autors emfatitzen que el planeta és finit i s'ha de repartir de manera justa. Per aturar el col·lapse del clima i aconseguir un desenvolupament humà per a tothom, calen escenaris i estratègies de convergència radical a un nivell suficient per garantir el benestar humà i compatible amb una ràpida descarbonització.
Article de referència
Hickel, J., Slameršak, A. (2022). Existing climate mitigation scenarios perpetuate colonial inequalities. The Lancet Planetary Health. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(22)00092-4
