Arrenca el procés participatiu, obert a tota la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, serà el full de ruta per orientar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès, prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania.
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha donat compte de l’inici del procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030, que serà un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès els propers anys amb un segell i identitat propi. Puigneró ha presentat tant el procés com els objectius de l’Estratègia a un centenar de representants del teixit econòmic, social i institucional de les comarques que abastarà.
El Govern impulsa un procés participatiu per elaborar una Agenda prèvia, és a dir, un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del territori. Serà una oportunitat per posar sobre la taula arguments de debat que després es podran concretar en l’Estratègia del Pirineu. El procés participatiu de l’Agenda es desenvoluparà a partir d’un document d’avanç que va rebre el vistiplau del Consell Executiu el passat mes de maig.
El portal participa.gencat.cat permet a tothom que ho vulgui fer aportacions fins el mes d’octubre, per contrastar i ampliar la visió recollida en l’avanç de l’Agenda i ajudar a prioritzar els reptes que ha d’afrontar.
Seguidament, durant setembre i octubre tindran lloc quatre sessions telemàtiques sectorials per tractar els grans temes de l’Agenda i recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti:
●27 de setembre: taller al voltant del pilar del medi ambient i la sostenibilitat.
●29 de setembre: desenvolupament econòmic i innovació.
●4 d’octubre: mobilitat i connectivitat.
●6 d’octubre: persones i governança.
El procés continuarà amb sessions territorials presencials de debat els dies 27 d’octubre (al matí al Pont de Suert i a la tarda a Tremp) i 3 de novembre (al matí a Puigcerdà i a la tarda a Berga) i conclourà amb una assemblea territorial presencial el 17 de novembre a la Seu d’Urgell. Durant el mes de desembre es farà públic l’informe final de tot el procés participatiu, que haurà de recollir la visió de l’Agenda, els valors, reptes, projectes tractors i línies d’actuació que es treballaran posteriorment, durant el 2023.
Tal com ha volgut remarcar el vicepresident Puigneró, “aquest és un pla pel Pirineu fet des del Pirineu” i “volem que esdevingui un Pla amb accions concretes”.
L’economia del segle XXI, una oportunitat
L’objectiu del Govern amb l’Agenda és orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.
L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les pròpies comarques del Pirineu.
La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets:
- Les persones i la governança. Accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics, l’accés a l’habitatge, la creació de serveis mancomunats, la creació de l’Agència de desenvolupament dels territoris del Pirineu, el desplegament de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran o l’aplicació de l’Agenda rural i l’Agenda urbana de Catalunya. En aquest eix s’inclou també el desplegament d’un paquet legislatiu específic que passa per una nova Llei de muntanya, la Llei de territori i la creació d’un codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals.
- Medi ambient i sostenibilitat. S’inclou l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals, la gestió dels boscos i sòls agrícoles, la potenciació d’una indústria verda, els parcs naturals com a porta d’entrada al Pirineu o el desplegament de les energies renovables i de les infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics. L’aprovació d’un Pla territorial sectorial de turisme al Pirineu completa aquest eix.
- Desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament, la creació del Museu virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un territori intel·ligent i aprofitar les possibilitats del teletreball per atreure talent. El Llibre blanc de les estacions de muntanya, aprovat el 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.
- Mobilitat i connectivitat. la millora de les infraestructures, l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis i la garantia de cobertura de mòbil; els plans directors de mobilitat, la integració tarifació i el transport a la demanda juntament amb el manteniment dels camins, i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.
En conjunt, l’Agenda serà un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori, amb la dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats. Permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la què s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.
