Font: CCMA
L'augment de cérvols i cabirols i de l'activitat humana a la muntanya són algunes de les causes, a més del canvi climàtic, que els redueix l'hàbitat
A Catalunya, el gall fer o gall salvatge es troba en perill d'extinció. Fins ara se la considerava una espècie vulnerable, però el nombre d'exemplars aquesta última dècada ha caigut en picat.
Per això, la Generalitat ha canviat la classificació del gall fer al catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada que acaba d'aprovar, i ha passat de ser una espècie vulnerable a estar en perill d'extinció.
L'informe conclou que, els darrers 10 anys, la població s'ha reduït entre un 31 i un 34%, i entre les causes que estiguin desapareixent, hi ha l'augment de les activitats de muntanya o l'increment de cérvols o cabirols.
El director de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, adverteix que la supervivència a curt termini de l'espècie és poc probable.
Regressió al territori
Els galls fers a Catalunya només es troben al Pirineu i Prepirineu Occidental, a certs boscos de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d'Aran. Segons l'últim estudi del 2015, es calcula que la població no supera els 1.000 d'exemplars.
La meitat de la població es concentra a la comarca del Pallars Sobirà, i des dels anys 80 fins ara la densitat de la població per cada 100 hectàrees de territori ha passat de 8 adults el 1990 a 4 el 2015.
La regressió més important s'ha detectat en la comarca de la Cerdanya, on la població de gall fer ha caigut un 71%, i als massissos més perifèrics del Pallars Jussà, l'Alt Urgell i a la Vall d'Aran, la població s'ha reduït a la meitat.
Un altre factor que corrobora la cada cop més precària situació de l'espècie és que la primavera de l'any 2020 no s'ha detectat ja cap mascle cantant en tota la comarca del Pallars Jussà, on l'any 2005 s'estimava que hi havia uns 14 mascles.
Població i el cant dels mascles
El gall fer és un animal que viu en zones boscoses i acostuma a ser solitari, difícil de veure, sobretot les femelles. Els mascles adults, més vistosos, es poden veure més fàcilment en èpoques de zel, quan es reuneixen a les clarianes del bosc.
Així, el mètode de cens principal dels galls fers es basa en el nombre de mascles en zel que hi ha als llocs de cant, o cantaders. Són punts concrets del bosc on un nombre variable de mascles, normalment entre 3 a 5, es troben per cantar i atraure les femelles. En deu anys, del 2005 al 2015, el nombre de mascles ha baixat un 33%, i ha passat de 538 a 363.
Altres indicadors per calcular la població són el nombre de cantaders actius, que s'ha reduït un 17%, i el nombre de mascles que s'hi reuneix, que han passat d'una mitjana de 2,5 a 1,6, en aquests 10 anys.
Protecció i conservació
A partir de la classificació com a espècie en perill d'extinció, s'elaboraran plans de protecció i conservació del gall fer. L'increment de la població d'ungulats, com ara cérvols o cabirols, és una de les causes de la regressió de l'espècie, però també l'augment de l'activitat humana a la muntanya i la crisi climàtica.
"Aquest pla ens ha de permetre identificar tant els motius de la seva pèrdua i les actuacions que permetin la seva conservació", diu Vilahur.
Al parc natural de l'Alt Pirineu s'hi troba el 30% d'exemplars de gall fer que hi ha a Catalunya. De moment, en el seguiment que fan els tècnics del parc, l'estiu de l'any passat es van poder enregistrar per primer cop imatges del naixement d'un pollet, un naixement que, segons fonts del parc, ha tirat endavant.
